**ooººO [ Repte XXXLXV - Comentaris i veredicte ] Oººoo**

COMENTARIS

Comentaris totalment subjectius des del punt de vista d'una jutgessa accidental:

1) La iaia Rosa (sangifetge) - 242 paraules

La iaia Rosa, eficient com sempre, ho prepara tot pel dinar de Nadal, mentre el tió espera, en un racó del menjador, per ser atonyinat sense contemplacions. Ho fa sola però, malgrat la feinada -els anys li pesen als ossos-, està contenta. Li fa tanta il·lusió...!
Tot i que el fill és un ase, sempre ho ha estat, la seva jove és un tros de pa, i el nét una font constant d'alegria. Què importa que el metge, un home seriós i amargat, li hagi prohibit fer qualsevol tipus d'esforç? Ella vol tenir-los a casa, ni que sigui un dia, unes hores, com si fossin una família normal. I a més, potser així, si veuen que encara es pot valdre, li deixaran cuidar el seu net, aquest petit trapella bellugadís, de tant en tant.
Finalment el cansament la guanya i, quan acaba de col·locar el pessebre, sense oblidar el caganer - tal com li agrada al vailet-, s'asseu i, sospirant, mira el resultat de la seva feina. De seguida s'endormisca, tranquil·la i satisfeta. Serà un Nadal perfecte, pensa mentre la consciencia, esmunyedissa, se li escapa sense fer soroll.

Malauradament, aquell Nadal no existirà per la iaia Rosa. El seu fill, en veure-la estirada al sofà, pensarà que s'ha adormit i, abans que la seva jove - potser no més llesta que ell, però sí més observadora- , vegi que és morta, dirà:

- Ja només faltava això: trobar-te mamada el dia de Nadal.

***

Contundent. Una escena quotidiana. Una àvia que prepara el Nadal amb la il·lusió d'aquell que espera retrobar els seus... Una recepta de Nadal amb un resultat que no és l'esperat. M'agraden les acotacions entre parèntesis i, encara que hi ha alguna subordinada que embolica la lectura («li deixaran cuidar el seu net (nét amb accent), aquest petit trapella bellugadís, de tant en tant»), el text és àgil i el resultat, com ja he avançat, contundent.


2) Adenium obesum (delirium) - 252 paraules

En Josep li ofereix el dinar -un minso plat de carn de xai, verdures i patates, amb un crostó de pa- i li sembla adient parlar-li del seu país. Per agafar confiança amb el nen pot ser eficaç. Li comença a parlar de les festes nadalenques. No sap ben bé per què. Fa anys que en Josep no té l'esperit nadalenc. Però vol transmetre-li aquesta pau del Nadal, que en el camp de tendes és absent. Li parla de la tradició del tió, que caga llaminadures quan és tustat pels nens. O del pessebre i de les seves figures: el nen Jesús, el caganer, el bou i la mula -o era un ase? No ho recorda bé-, els tres Reis Mags... O de l'enllumenat especial per aquelles dates. Però en el desert aquest dia no existeix, el desert és la llar d'Abdirizak. Des que va néixer. Per tant, desconeix tot allò que li diu en Josep.

L'Abdirizak només coneix la sorra i les inclemències, la fugida dels seus familiars del poble, la guerra i la fam. I aquest crostó de pa i el ranxo. No sap res d'Europa, ni del dia de Nadal. Coneix amb certesa les pluges a Somàlia, quan s'acompleix el miracle de l'aigua, la que fa que floreixin les roses del desert. Aquelles flors que tant li agraden, que són tan breus com belles.

A la llunyania, els trons ressonen mentre en Josep, que desconeix el significat d'aquell so per a l'Abdirizak, segueix parlant amb el nen.

***

Incomprensió. En Josep relatant a l'infant el què significa el Nadal. L'Abdirizak esperant amb els cinc sentits alerta que comenci a ploure sobre la sorra. Com a trama la història està ben organitzada, l'anècdota és prometedora però... No sé perquè, el noto distant. És com un acudit que t'expliquen en un bar, com un bon acudit, però que quan pagues el cafè no pots evitar oblidar. No t'ha passat mai que t'expliquessin una història que no t'interessava mentre esperaves amb ànsia que en passés una altra? Les papallones a l'estómac, les ganes de fer callar el qui tens al davant, les mirades contínues a la finestra, el de davant que no calla, les mans que tremolen per la impaciència, i el de davant que no calla, no calla, no calla. Això és el que he trobat a faltar en el teu relat. Expliques una història des de fora... I te'n quedes al marge. Potser seria millor explicar l'anècdota des del punt de vista del nen? Potser seria millor tornar a Catalunya i fer servir referents que tinguessis més a mà per causar la mateixa impressió?


3) El dia de la marmota (desire) - 258 paraules

-Nen, aixeca't que faràs tard! I avui tens examen!
Lentament posa en funcionament el cervell que li fa avinent que aquella frase ja l'havia sentit el dia anterior, que és quan tenia l'examen.
S'aixeca i mira sorprès que, efectivament, al full del calendari hi posa "examen de mates" i, encara més sorprenent, marca la data d'ahir! Llavors entra sa germana i rondina:
-No m'agraden els cereals- i la mare respon:
-Mira que el tió no cagarà!
-"hòstia"- pensa- "estic revivint el dia d'ahir, com en aquella pel·lícula d'un periodista en un poble aïllat per la neu!"
Per assegurar-se'n fa memòria del què va passar ahir en aquell moment...ah, sí; el repartidor llençà el diari per sota la porta. I en el mateix instant que fixa la mirada vers la porta; fiiiu! l'avui que es cola fins la segona rajola... com ahir! Ja no hi havia dubte, i tot emocionat pensa en com pot aprofitar el fet de saber què passarà. Ja està! ahir, es a dir; avui, la Sandra es torçarà el turmell en baixar les escales de l'Institut. Ja sap què fer; es posarà a la seva vora i evitarà la caiguda, i potser li donarà una rosa, així es convertirà en el seu príncep blau i potser tocarà calent d'una vegada.
Tot emocionat agafa un tros de pa i la carpeta per sortir corrents. Però llavors entra el pare i diu:
-Collons, seré ase! m'he deixat d'arrancar el full del calendari, avui!
I la carpeta li va caure als peus, juntament amb l'ànima.

***

Grinyola. Em sap greu, però ja des de la primera frase el text se m'ha trabat. «Nen, aixeca't que faràs tard! I avui tens examen!» En el dia a dia, segur que la diem milions de vegades però... Escrita? Llegeix-la en veu alta. És la primera frase i, en lloc d'estirar-te perquè continuïs llegint, només fa que posar-te pals a les rodes: nen (pausa) aixeca't (pausa) que faràs tard! (pausa) i avui tens examen! (pausa). La segona frase no millora. «Lentament... Funcionament... Avinent...» Notes com ressonen tantes paraules acabades amb «ent»? També hauries de decidir si vols escriure amb un registre col·loquial o amb un de culte: des del meu punt de vista, destarota la lectura que posis un «avinent» o un «sa» al costat d'un «mates». També hi ha canvi continu de temps verbals. Comença amb present («Lentament posa en funcionament el cervell»), salta al passat («Ja no hi havia cap dubte»), torna al present («però llavors entra el pare») i acaba al passat («La carpeta li va caure als peus»).

La idea està ben trobada (i m'encanta el final quan dius que la carpeta i l'ànima li van caure als peus), però crec que el text que has presentat necessita un poliment formal que li doni consistència.


4) Dies de germanor (allan lee) - 234 paraules

Ohhh, moltes gràcies, maco!! Coi de nen, a veure si em baveja, puta mania de tant petonejar, siiii, què maco, el tió, rei; Eeeh, bon Nadal, bon Nadal, preciosa, Carme, què elegant, com sempre, la meuca imbècil, no s'ha posat l'escot fins els genolls? i vinga petonejar al Paco, clar que, si el vol, ja l'hi regalo, puta burra, si, oh, quina taula, renoi, preciosa, i la tia s'ha tenyit de rossa fulgurant, es deu creure que està de la muerte, és que no puc, no sé quina mena de família té el Paco, tots els germans casats amb putons, ah, aquest és el famós tiet Marcos,reina? Benvingut, benvingut, a Anglaterra deu fer més fred, oi? quin posat d'ase, pobre, tan parlar del tiet ric...uff...a veure si es nota amb els regals...carinyo, Paco, mira el nen, què guapo, has posat tu les flors, reiet? Tantes roses i margarites! Què preciós! I què et durán, els reis? I aquest xicot, bon Nadal, Esteve, uau, el tio, cóm está, li proven, els vint, però cóm me'l faria, si tingués vint anys menys, clar...mmmm, quina oloreta de pa acabat de sortir del forn, maca...tu, el fas...? com un pa me'l foteria, a l'Estevet...i mira el Paco, rient les gràcies a la cunyadeta...però quina panda de desgraciats...Ohhhh, cóm brilla, què bé ens ho passarem, bon Nadal, bon Nadal, guapíssima....!

***

No compleix les condicions del repte: no arriba a l'extensió mínima. ;-)

JAJAJA. Molt bo! Molt ben trobat! Brillant! La idea és fabulosa. M'ha encantat. Diàleg barrejat amb pensaments, un esforç constant per saber si ho està dient en veu alta o només forma part del seu monòleg intern. Una por terrible de descobrir que en un moment determinat se li escaparà la llengua i els seus «guapíssims» familiars li llençaran alguna cosa pel cap.
A nivell formal, algunes faltes d'ortografia («durán», «cóm», «está», «foteria»,...).
Només una pregunta queda en l'aire: si tots els germans del seu marit s'han casat amb putons, amb qui s'ha casat ell? Jeje



VEREDICTE

Declaro guanyador d'aquest repte i...




I per tant organitzador del següent a...




A...



A...




Atxim! Perdó, jeje



A...



sangifetge



FELICITATS!