RPV 99 - Veredicte i Comentaris

bé, acabat el termini (i a mitja hora abans de plegar de la feina... tot i que, perquè amagar-ho, aquests dies d'agost de feina poca! jeje)

recompte, guanyador/a i comentaris a posteriori!

amb menció especial (per part de Fidel), com a "semifinalistes", també molt bons:
4-(sense títol) i 6-No calia !

amb 1 vot
5. M'encadeno a tu, jacobè
3. ENCADENATS I RELLIGATS, Fidel

3 vots
4. (sense títol), Sandra Dominguez roig

4 vots
6. No calia!, darkman

i... per quasi unanimitat, amb 5 vots
1. Cadenes, de Cargolsalalluna!

Felicitats!!!!
ja saps que et toca companya ;) (Salaisalut! perdó per haver-ho deixat al copiar el poema...!)



i els COMENTARIS:

1. Cadenes - Cargolsalalluna

Un poema amb molt missatge. D'un gran valor filosòfic de vida, diria jo.
"Existeix un petit sot sota els teus peus" Un sot que no pots controlar, és sota teu i no tens poder sobre ell. Els teus dubtes, les teves pors. Els incontrolables.
"No et podràs posar d'acord". Hi ha situacions a la vida que se'ns escapen. No ho podem controlar tot. I de vegades som incapaços d'escollir entre vàries opcions.

"L'oblit és cert quan no el recordes". Oh, gran frase! M'agrada per la seva amagada redundància. L'oblit, l'oblidar; si no pots recordar quelcom, queda en l'oblit. Per tant, és cert quan existeix per si mateix. Molt bona.

A més, també m'agrada perquè el conjunt del poema té un aire positiu. D'oportunitat, esperança.

(Suposo que el "Salisalut" no entrava dins el poema... és que vaig dubtar-ne! Tranquil, ja el trauré en penjar-lo...)


2. Deixa't anar al vent - boeing

"Deixa't anar al vent", preciós significat, contingut. Un missatge bonic al voltant del qual gira el poema. Asseure's a somiar. Parar-se a pensar, sentir. Aturar a escoltar-se.
Triar, escollir. Una de les coses més difícils, però també de les més importants. Saber escoltar-se per saber què triar.
"les incerteses s'esmicolaran." Bon final també. Desapareixeran les pors, els temors. Seràs completament lliure, al vent.

Bon poema.


3. ENCADENATS I RELLIGATS - Fidel

Comences amb dues cites encertades amb el tema del Repte, el títol i la imatge. T'han cridat, t'han fet anar a cercar-les. Això m'agrada. Sempre m'ha agradat que frases d'un llibre, d'una cançó, etc. em provoquin unes versos, ganes d'escriure, sensacions a plasmar. I si sorgeixen encadenades, doble insitació! Jeje

L'entenc com una crítica a la societat i a la xarxa que ens lliga, i sovint nosaltres mateixos creem. M'agrada el punt crític, assaborir-lo en un poema i aprofitar els versos per donar una opinió sobre temes socials.
"tan sols adoctrinats per la raó del consumir" (crisi? jeje)
La natura, la consumim.


"I escassos de folles ales, persistim." La incongruència de la nostra societat. Que estem arribant als límits? Doncs seguim endavant! Que ja no queda molt, doncs acabem de condumir-ho! És trist. Però s'estan notant petits canvis. Actes que mica en mica fan que més gent se n'adoni i se sumi al carro dels que no segueixen la corrent sense qüestionar-s'ho.

Felicitats per la crítica que n'has fet. És un dels missatges que m'agrada donar als poemes. Em motiva a escriure. Tractar de tabús, insistències, queixes. És bo (i no sempre fàcil). (Gràcies).


4. (sense títol) - sandra Domínguez roig

Aquest cop, el teu, entre tota la resta, destaca per la seva brevetat, però no per això deixa de ser intens. "De la nit, del silenci, de la por", dels dubtes i temors que sempre ens limiten. Fins que els superem i no els ho permetem.
Voluntat d'alliberar-se, de trencar les seves tanques i avançar sense barreres que puguin aturar-la.
"un peu nu sobre l'herba". Aquesta imatge m'agrada. És fresca, simple i lliure.
"tan lliure com la paraula". Què dir en un món de poetes, on tots coneixem molt bé aquest significat.

Només un parell de comentaris ortogràfics (sí, tampoc m'agrada fer-ne, però a mi sovint m'han anat bé): L'apostrofació (si és que es pot dir així, jeje) dels pronoms: dona'm / se m'ha assecat. La resta els has fet bé. El dona'm suposo que ha estat un descuit. I per l'altre, una professora em va dir: l'apòstrof contra més a la dreta millor. :)
(Prent-t'ho com una ajuda, eh!)


5. M'encadeno a tu - jacobè

Ja vaig fer-te'n el comentari en el moment de llegir-lo. Em va impactar molt el teu. (Si algú en té interès, podeu veure'l sense problemes)


6. No calia! - darkman

(no cal comentari dius? D'acord, d'acord, molt bé! ...jajaja, broma fàcil, ho sé, jeje)

Potser, personalment, la rima dels dos primers paràgrafs la veig un pél forçada. (Pel meu gust, eh!).

El significat global no l'acabo de veure... m'és difícil: El cap no li deixa adonar-se que està lligat? Viu la realitat com un somni? Sense ser conscient de les cadenes?
Bé, potser un crit a despertar-se, ser conscient del que ens envolta. Obrir els ulls, adonar-se'n. I actuar en conseqüència.

(m'equivoco molt?)

Els gustos i els punts de vista no sempre donen mateixes sensacions. (De fet, no mai! Jeje). Per això aquest no fa que deixi d'agradar-me com acostumes a escriure ;)


7. Encadenat estic: 'puemeta alla prima' - rnbonet

Cantes al present. Donant molta importància als colors. Colors clars de llibertat. Els foscos fugitius, cirdant tempestes. Mmm, no sé què més dir... no em desperta més comentaris...!




Felicitats a tots pels vostres poemes!