VOTACIONS Repte Poetic Visual (RPV 96). Henri Cartier-Bresson.

Bona nit reptadors i reptadores. Ha finalitzat el termini d'aquest 96è repte poètic visual amb la participació de tres grans poemes que desitjo sobrepassin els claudàtors digitals i us arrastrin vora el mont Ararat i tot el què aquest poble pot representar per nosaltres.

Condicions de vot: Un vot per persona.
Termini: Fins demà iumenge dia 2 a la mitjanit.

batecs

S'estén un mar, sens dubtes,
rere els seus rostres
hàbils i ansiosos
de descobrir el cant de les ones
en l'onatge de la vida.

Somriu, feliç de sentir-se alçat
estimat entre els altres.
Peus inquiets el mantenen
sobre unes mans segures
que amb admiració el sostenen.

Resta allà, en el punt d'inflexió
entre la fragilitat i la fortalesa
d'uns ullets vius que harmonitzen
l'alegria i la passió
d'un cor que comença a bategar.

És el centre, el punt de mira
de tot l'entorn que al voltant
gira.
Present, content, capaç de canviar-ho tot.
(El passat, per sempre més ja canviat).

Somriu, i se'l mira.
S'estén i dibuixa
un horitzó, origen
de molts despertars
des d'ara infinits esperats.

-----------------

Els ulls

L'excursió et porta a la muntanya,
i notes, un cop més, reiteratiu,
el fred impetuós de la glaçada,
la tremolor del llac amb les ventades.

Tot sembla igual que ahir, que cada tarda!

Anar escalant pujades de memòria
es tradueix en un present continu...

Caminar amunt, amunt i més amunt,

i quan per fi et trobes la sorpresa
pensaves en les ganes de trobar-la.

La por desapareix amb l'equilibri.

La vida que s'aguanta amb la mà
esguarda els ulls del món amb la dolçor
de qui no ha tingut temps de fer-se gran.

-------------------

Fill d'Armènia

T'ungeixo a la terra que també és la teva:
per ella tindràs saviesa del món,
el món singular amb muntanyes verges,
aire pur i somnis, altes neus als monts.

I ara et poso al pòdium més alt dels meus braços,
mira al teu voltat: en aquest país
immens faràs créixer la llavor intacte,
ferma dins la terra, cap a l'alt zenit.

Seguiràs tu l'obra, obrint la poncella,
dels avantpassats que van néixer aquí.
Riu a aquesta terra, enclavada a l'Àsia,
al gran llac de Sevan, amb vint-i-vuit rius.

Pren el gran bateig de l'aire, que escampa,
l'aigua, que murmura, la claror, que ix.
La ampla terra armènia t'acull i t'exalça
i, humil, just espera que en siguis bon fill.

Salut i Reptes!!!