CONVOCATÒRIA MELOREPTE 69 ........69.G......

M'agrada el tacte absurd del teu alè
abans que marxis a cercar
l'anell que fa parella amb el del teu cor.
Per què no?
T'estic tibant-te al port d'una illa ferma,
perenne, farta de les corrents i els temps compostos
per abrusar-te i calmar-te
l'angoixa que ens fa grans i vells,
cínics distrets amants del buit sense motiu.
Almenys aquí té excusa, amor.
Cerquem-nos en la joventut de la memòria
i assassina el mariner sense ull de vidre;
és fals.

Seixanta-nou poemes de la carn,
Seixanta-nou, menjar i ser menjat,
Seixanta-nou, un nombre qualsevol,
Seixanta-nou maneres pel consol,
Seixanta-nou milions per a gaudir,
Seixanta-nou... I encara no tens prou?
Seixanta-nou, sexe dels impotents,
Seixanta-nou, quan ja vas fen-te vell,
Seixanta-nou dibuixen els amants...
No és el mateix en números romans!

***

FRANCESC

A l'hora que s'enfosqueix la ciutat
i pengen arreu les restes del dia
en una metròpoli minvant
on l'ànsia de viure és exhaurida,
connecta l'emissora deambulant,
escolta aquells que comencen a viure
quan la foscor és una dama regnant
i només el neó il·lumina la vida.
Quan les avingudes són com un hangar
i cap intimitat enlloc no nia,
enganxa't al batec dels mots hertzians
que constant va escolant deixos de poesia.
Connecta amb el dial que et parlarà
directament d'allò que a tu et capfica,
allà on tens cabuda, i somiar
és una acció de franc, on pots sentir-te lliure.
Aquí el teu ésser fràgil té ressò
i hi cap sencer tot el teu món sensible.
Si no pots escapar de la ciutat,
si com una fortalesa et contorlliga,
si ja has perdut el temps de començar
la vida a un altre lloc, irremissible,
no et resignis a deixar d'imaginar
que entre les ànimes perdudes pots trobar
la teva imatge humana més reeixida.