Melorepte 60: JIMI HENDRIX

Poema de fa alguns anys, dedicat al geni...

He vist a Jimi Hendrix
al Festival de Woodstock,
tocava la guitarra
com sols ho fan els genis,
les seues mans semblaven
dos polps pujant el pal...

En comptes de cinc dits
eren com vuit tentacles!

***

11/VI/2.006

"Cada artista és un caníbal, cada poeta és un lladre. Tots maten la seva inspiració i canten la seva pena".

Bono (U2)

Atàvica garra lacrada amb sang

Guerra, amb garra llastimosa, perquè has vingut a lacrar-nos amb sang i empalar-nos desvergonyidament?

Sospiro per abolir-te de la faç de la terra...

Guerra atàvica lacrada amb sang

Guerra sanguinària lacrada d'atavisme

Guerra garrulada al cel de la por

Guerra tipa de vomiturició

Guerra xacrada de nàusees

Guerra esperpèntica de granades

Guerra derrotista de llàgrimes

Guerra de massacres impunes

Guerra agarrada de sentiments

Guerra aguerrida de guerrillers

Guerra guerrillera d'aberracions

Guerra d'esparracs esporuguits

Guerra postora de nafres

Guerra abrasadora de Napalm

Guerra d'infàmies tacada de culpa

Guerra guarnida de grocs sanguinaris

Guerra arran del riu vermell

Guerra refutatòria d'arguments

Guerra mortífera farta de morts

Guerra avorrida de patir i repetir

Guerra guerxa de coixesa

Guerra coixa de guerxament

Guerra impossible per impertèrrita

Guerra camuflada de disruptiva

Guerra hipòcrita de mandataris

Guerra estúpida de polítics estúpids

Guerra irada d'obliqüitat mental

Guerra no apta per a cardíacs

Guerra no apta

Guerra no

...

Guerra trista com l'atàvica garra lacrada amb sang

Guerra... ecs!

Hendrix... mordaç!

I

Plany la guitarra.
En extàtica dansa
Ens il·lumines.

II

Bullen les cordes
Com la sang quan s'escola
Per dins la nota.

III

Misteri àcid.
Ets el xaman que ens obre
Portes ocultes.

IV

Sons i bombolles.
Distorsions sagrades
Per dins les venes.

V

El cor s'eleva
Per damunt de les coses
Vanes i fútils.

VI

Cordes i home
S'han fos en melodia
De l'instant màgic.


VII

Geni i grandesa.
La dona que t'escolta
Ínfima es torna.

primer de tot, dir (Francesc) que no l'havia escoltat abans, però tot i no negar que domina la guitarra, no és el meu estil. No m'acaba d'agradar tanta "brusquetat" i rapidesa...
Sóc de peces més tranquil·les, indie pop-rock, celtes, etc. Què hi farem! jeje

Gràcies però per presentar-lo ;)

* * *


ritmes

Ànsies estridents, ràpides reclamen
una sortida incoherent per on entortolligar les cames.
Es llancen fugaces entre cordes sostingudes
i claus solars puntejades.

Explosiona.
Relaxa't, atura't.

Despressiona'm.


Tranquil passeja, saltironeja acords
amb habilitat i destresa.

Tria i remena. Entre alts i baixos
desplaça un ritme dominat
amb totes les classes.


Al llarg de tota la torre de mira
musica crits de lluita.

Sons desplaçant-se entre púes.

I. Aletòria
Improvisation at Woodstock
Guaita la mà, la tremolor la domina,
El moviment del vent, el ritme frenètic,
I no saps quan s'aturarà ni si respira.
I si mor abans que arribis a entendre-la?

Puja, alça't, jau, agonitza si pots, si et deixa
El mos a la lleixa de la famèlica audàcia,
L'elegància d'allò que no s'ha creat per Déu
Sinó per la màgia i l'alquímia d'un cos que és mortal,
D'un geni que ha de sobreviure'ns mlgrat la seva brevetat...
II. Harmònica
Hey Joe
Adona't que ets tu,
Que et crida la veu,
Que no et deixarà.

Fes cas, canvia el temps
Però hi ha delícies
Que són immutables.

Fins i tot quan gaudeixes
En repetir-les, fins a l'infinit,
Mentre no saps com t'encisa.
III. Bèl·lica
Purple Haze, a Apocalypse Now
La guerra és bella? Alè porpra
Que respira nord enllà, que fustiga
La llum i el dolor, la solitud i l'esperança,
La raó per no voler esperar el futur.

I tot el món és el teu fur, Alquimista,
I tota la vida serà teva, i la claredat
Del teu discurs sense Monts Sinaís
Ni Manaments que aturin l'instint.
IV. Fantasmagòrica
Voodoo Chile
Hihaombresquenosabenquesónombres
Ihomesqueesneguenamorirdinsdelrecord,
Siscordesemparenelmiracle, deuditsl'acaronen
Idemàseremdeixeblesd'aquestsoqueajudaaviure...
V. Víscida
All Along The Watchtower
Caus, caic,dins de l'abisme
Del so perpetu, viscós
Avenc que deixem que ens engoleixi.

Deliri i guspira
Per desbocar i encendre
El devessall de la ment, la pira
Que convertirà els cossos en cendra
I no repetirem la paraula
Clara que es barreja on el saule
Juga amb la brisa
A fet i amagar
Mentre ens avisa:
Guaita la mà...

d.