Cercador
Llista categories
Detall intervenció
MELOREPTE 49: GRÀCIES...
Intervenció de: Unaquimera | 26-01-2009
Bé, ja tenim aquí la MELODIA que esperem us inspiri per a aquest MeloRepte 49:
Gracias a la vida.
Us proposem aquest potent cant a la vida, escrit per la poetessa, cantautora i artista xilena Violeta Parra i cantada amb la veu bella, profunda i potent de Mercedes Sosa.
D'aquest tema, que s'ha convertit en un cant universal, se n'han fet múltiples versions (Joan Baez, Inti Illimani, Serrat, Cecilia...) totes elles precioses. Nosaltres us presentem aquesta:
Gràcies!
Us oferim també la lletra:
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio dos luceros que, cuando los abro,
perfecto distingo lo negro del blanco,
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el oído que, en todo su ancho,
graba noche y día grillos y canarios;
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano;
cuando miro el bueno tan lejos del malo,
cuando miro el fondo de tus ojos claros.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.
Así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que forman mi canto,
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos, que es mi propio canto.
Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Relaxeu-vos i deixeu-vos emportar per la música, per la veu, per les paraules...
Esperem els fruits de la vostra inspiració!
Condicions:
Poesia, mínim 10 versos, màxim 50.
Prosa poètica: mínim 100 paraules, màxim 200.
Termini: des d'ara mateix, fins diumenge 1 de febrer a les 22:00h.
Després es penjaran els reptes i començarà la votació...
GRÀCIES per endavant als meloreptaires,
bocidecel/Unaquimera
Respostes
-
**AQUÍ teniu la melodia...
bocidecel | 27/01/2009 a les 10:57
Gracias a la vida de Mercedes Sosa/Violeta Parra
-
Com un riu
diamant | 30/01/2009 a les 13:05
Per la meva ciutat,
habitable com mai,
fem camins com un riu,
capriciosos i càlids.
I riem i seguim,
i parlem sens parar,
i tu em dius per pujar
a ca teva a estimar-nos.
-
Com un riu AQUEST ÉS EL QUE VAL
diamant | 30/01/2009 a les 16:06
Per la meva ciutat,
habitable com mai,
fem camins com un riu,
capriciosos i càlids.
I riem i seguim,
i parlem sens parar,
i tu em dius per pujar
a ca teva a estimar-nos.
I és aquí on jo vull
trobar-te sol i intacte,
amb dolçor i passió,
amb l'amor desgranant-se
-
De lluna i de sol
Carme Cabús | 30/01/2009 a les 13:44
Altiplans d'Amèrica, abundor de palmes,
fang i pluja espessa, dolcesa i boira alta.
Fullam, plataners que fan de paraigua,
homes que travessen pujols i contrades.
Natura infinita, camins sempre viables,
escalfor del món entre fulles i arbres.
Amèrica íntima, on canten les garses
on riuen els micos, on vetllen iguanes.
I on l'amor s'estén amb les dues ales,
planant sobre el mar des de ribes altes.
I a platja, a recer, floreix una estança
amb un llit subtil de flors de sal i ambre.
I el dia i la nit la visiten, càlids,
estenent-s'hi, oferts, feliços d'atraure's.
El dia i la nit, suavitat de nacre,
seda negra i riu, setí i oleandre.
Esplèndids amants que sobre el llit s'amen:
s'han mirat als ulls i han fluït la màgia.
El dia té el llavi a la nit que calla
i ella obre el caliu i la llum que guarda.
I de tots dos neix delícia, fragància,
remorós encís, abundor que esclata.
Dia i nit units, sens fi acaronant-se:
suau els ve a ungir l'oceà que els banya.
Pluja sense tro, cel que trenca l'aigua,
llavors com fruit d'or pel món, escampant-se.
Esclat d'abundor, la fruita granant-se,
cacau, esplendor, dia i nit conreant-se.
Dia i nit vetllant, intactes, flor i fauna,
estampant al cel delits i besades,
ondulant carenes, fent afraus, gorjades,
dreçant els destins de vides humanes.
De lluna i de sol són totes les ànimes.
-
El mataren
Xantalam | 30/01/2009 a les 22:49
El mataren, el mataren!
I no vas voler mirar on anà el tret,
no vas voler, no,
mirar la sang en la tolla
ni com brolla
de la ferida d'un cap innocent.
No vas tenir valor de mirar
la darrera mirada,
la que en els ulls mor,
excavats de terror,
implorant, en va, que no el matin.
El mataren, el mataren!
I no arribà a temps, el pare
per de salvar-li la vida.
No arribà, no arribà.
Abans va ser el tret de bala
i la sang freda, covarda.
El record no vol dormir oblidat,
entre llençols; ara treu el cap
i una veu dolça emmudeix la nit.
La veu torna amb deler de viure-hi:
pare, quans anys tindré quan sigui gran?
El mataren, sí, el mataren!
-
El mataren (una correcció)
Xantalam | 30/01/2009 a les 23:09
El mataren, el mataren!
I no vas voler mirar on anà el tret,
no vas voler, no,
mirar la sang en la tolla
ni com brolla
de la ferida d'un cap innocent.
No vas tenir valor de mirar
la darrera mirada,
la que en els ulls mor,
excavats de terror,
implorant, en va, que no el matin.
El mataren, el mataren!
I no arribà a temps, el pare
per salvar-li la vida.
No arribà, no arribà.
Abans va ser el tret de bala
i la sang freda, covarda.
El record no vol dormir oblidat,
entre llençols; ara treu el cap
i una veu dolça emmudeix la nit.
La veu torna amb deler de viure-hi:
pare, quans anys tindré quan sigui gran?
El mataren, sí, el mataren!
-
Gràcies, pare
deòmises | 31/01/2009 a les 01:58
Pare, gràcies a tu he conegut la vida,
I les meravelles que ofereix el nou dia
En començar immaculat com el jaç de núvols
Que era adormir-se damunt del teu pit.
Gràcies a la teva generositat, he conegut
La passió per la lectura i he volgut escriure't
La més bella poesia amb les paraules més sinceres,
Amb el cor obert de bat a bat per saber la mida del meu amor cap a tu.
I ara ets tu qui m'agraeix que tingui cura de tu,
Qui accepta la meva generositat per ser pacient
En les llargues nits de vetlla i de malaltia,
Quan t'adones que ets home i encara sóc la teva petita.
I ara ets tu qui agraeix aquest jaç de núvols que creix entre els meus braços
Quan la feblesa t'acora i la foscor t'envaeix la mirada.
Però no saps que jo seguiré agraint-te la vida oferta
Fins al darrer dels meus dies, pare estimat, estimat pare...
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
- Confessions inconfessables. [text no creat amb IA] (1 comentaris)
- La sal de les ferides 41/60 (1 comentaris)
Nous més llegits
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (6100 lectures)
- Sobre les inquietuds (486 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (273 lectures)
- POLS DE LLUM (261 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (195 lectures)
- Confiança en les Alternatives (179 lectures)
- La impudícia del vestit (156 lectures)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (148 lectures)
- El fals temps d'ahir (137 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (128 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Els misteris de la creació literària. [text no creat amb IA] (2 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- Una part de mi es va quedar amb tu, i una part de tu viurà sempre amb mi (Agrada a 1 relataires)
- La impudícia del vestit (Agrada a 1 relataires)
- Les flors que culls (Agrada a 1 relataires)