> i Comentaris (també del melonet31)

Els faré com si hi anés anat a parar, eh! tractant-se dels habituals... no sóc gran comentarista... es fa el que es pot! ;)

**

1-Per sempre més - Thaïs

Un poema senzill, despullant sentiments. Ben relacionat amb el missatge de la cançó. "No pots combatre les llàgrimes que no venen", ni tan sols tinc força per això.

"No no vull que el món em vegi", diga'm qui sóc jo...
Buscant la identitat, l'essència d'un mateix quan l'amor que no es pot atrapar ens fa dubtar i ens desequilibra.
També m'agrada tractar aquests temes, de fet, sovint se m'escapen sense poder evitar-los...

No entenc molt d'estructures ni rimes, però últimament m'han aconsellat mantenir una llargada similar de versos en un mateix poema. I ben mirat, sol quedar millor. Et passo el consell, si vols ;)


2- REPORTATGE D'INVESTIGACIÓ* - Francesc Arnau i Chinchilla

(em recorda la idea del passat poètic d'en deo, una història fictícia que introdueix l'escena i pinta un escenari on es desenvolupa després la història...)

Veig que els dos actors no són pas dels teus preferits, eh!... jaja

Un to molt sarcàstic desprèn la història, (potser un pèl massa pel meu gust, no és ben bé el meu estil... però de gustos no hi ha res escrit que diuen!). M'ha agradat la tria del lloc de la mort del periodista... no sé si ha estat voluntària, però: Los Angeles..., ben relacionada amb la City of angels.

Només una petita observació de correcció... el "vaig a saber-ho" m'ha ressonat a l'oïda...! (o serà cosa de dialectes?)


3 - ASCENS AL CEL DELS TEUS IRIS, DESCENS A L'INFERN DE LA TEVA ABSÈNCIA - deomises

(aquest cop tenint en compte la degradació de tonalitats i colors ;)

M'agraden les imatges que hi has plasmat:
"els pous dels teus ulls"
"lluny dels esculls"
"la lluna del teu melic", m'encanta aquest tipus de lluna... bona troballa!
"l'infant que esdevinc en tastar-te", una completa entrega, i sinceritat, de la obsessió del cor,

la combinació "m'engoleixen" ,

la paraula "resquícies";

pel contrari, no tant "la buidesa".

"Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud."
La solitud ens sol fer mal, la solitud buida però; perquè els moments de solitud amb la companyia d'un mateix són quasi necessaris.

Una bona combinació de paisatges. Bon decorat.


4 - Records - Jeremias Soler

M'agrada la sonoritat repetida de la "u" dels quatre últims versos de l'inici.
"Pica la mar sobre el bru.
La platja buida i tu." (especialment aquests).

El vers repetit a cada fragment que marca el ritme: "ets", en aquest baf, en el tronc, en tot allò on sempre et veig...

"l'eternitat del record", perquè l'amor sempre és (i serà) recordat.

Penso que has utilitzat un lèxic treballat. Li dona bellesa.

Pensada estructura.


5 - Paraules d'àngel - Xantalam

M'agrada el sentit que li has donat, la incertesa i inseguretat de notar la presència d'una ànima, i a més estimar-la, sense poder observar el seu rostre o escoltar la seva veu... tan sols alè glaçat...

"m'alleugeries de servituds terrenals", descripció que diu molt. Servituds terrenals, cadenes, limitacions, obligacions...


6 - Com una brisa suau - darkman

em quedo especialment amb els últims versos:

No em demanis qui sóc
Respira'm
i seré per sempre
dins teu.

No cal dir res més. Quan tot es parla mitjançant brises suaus.
"Respira'm", té una gran força. Respirar a algú, sentir-lo tan profundament que quasi no puguis desprendre-te'n. Intern, dens; sentiment etern.

**

i fins aquí és tot!

Gràcies de nou a tots, i a seguir reptant!


ens veiem,
gem's kispareta