Detall intervenció

Repte Poètic Visual 40: NECESSITAT IMPERIOSA.

Intervenció de: Rita O'Neal | 02-06-2008

Repte poètic visual 40: Necessitat imperiosa.

Hola reptaires amb ulls observadors!
Ja és a punt el nou repte, que tracta de les necessitats imperioses, vicis, desitjos amagats, i una llarga llista de necessitats imperioses que ens aclaparen.

Títol: Necessitat imperiosa

Autors: Sara i Esteve Solà (Tiua)

Mides: 70 x 100 cm

Tècnica: mixta al temple

Context: Aquest quadre s'emmarca en el projecte "Parelles artístiques, experiències creatives per la salut mental", en l'edició del curs 2007/2008, que organitza la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona. En aquest projecte s'ajunten parelles d'artistes, per a fer una creació. Un membre de cada parella és usuari del centre que he dit anteriorment.
Més informació a: Parelles artístiques

Termini: Des d'ara mateix a les 10:00h del dissabte, 7 de juny del 2008.

Condicions: Poesia, mínim 5 versos.

Que tingueu un bon repte!

R.O.

Respostes

Flor cíclica
deòmises | 02/06/2008 a les 18:16

[Respondre]

No em miris. No sóc ningú.

I si m'observes sabràs que les hores
Cauen dins del meu cos
Amb l'acidesa corrosiva
De qui no té límits en la fam.

Esbudella'm, si vols:
La insensibilitat s'apodera de mi.

I si vols penetrar-me construiré
La més alta paret entre el món
I el somni, l'hermetisme opac
Que m'acompanya des de la naixença.

No em miris amb ulls que devoren
Ni amb dits que ploren carícies:
Sóc el monstre que engendrà Janus.

I si intentes apropar-te'm augmentaré
Les distàncies salvables amb fugisseres
Estratagemes que obrin abismes
Entre els teus llavis i la meva pell.

No em miris. No et mereixo...

Gènesi del primer mot (extravaganza)
Dolça Parvati | 03/06/2008 a les 17:21

[Respondre]

En un principi no era
o era quelcom amorf:
fluïa subverbal sota la pell,
on no vivien les muses
ni se sabia cap mot.

(Però tu digueres un "oh!" i jo un "ah!"
I aleshores... voilà!)

Els colors entrelligats
de les nostres energies,
que havien romàs tan quietes,
tan aparentment mortetes,
o òrfenes si tu vols,
rajaren a cau d'orella
per murmurar-nos el mot.
Sí, aquell mot, el primigeni,
que donava forma a tot!

Amic meu,
m'has batejat
omplint-me:
repleta sóc.

:-)

Gènesi del primer mot (corregida)
Dolça Parvati | 04/06/2008 a les 09:17

[Respondre]

Gènesi del primer mot (stravaganza)

En un principi no era
o era quelcom amorf:
fluïa subverbal sota la pell,
on no vivien les muses
ni se sabia cap mot.

(Però tu digueres un "oh!" i jo un "ah!"
I aleshores... voilà!)

Els colors entrelligats
de les nostres energies,
que havien romàs tan quietes,
tan aparentment mortetes,
o òrfenes si tu vols,
rajaren a cau d'orella
per murmurar-nos el mot.
Sí, aquell mot, el primigeni,
que donava forma a tot!

Amic meu,
m'has batejat
omplint-me:
repleta sóc!

:-)

Em cou imperiosa la necessitat
Bruixot | 03/06/2008 a les 18:09

[Respondre]

Em cou imperiosa la necessitat
que corri la llesca per sobre la pinta
que els ulls em pessiga en un batibull.

Fes-me'n una finta i lliga la pesca
i esborra la tresca i tota la ventresca
que em penja la figa que em té captivat.

S'envola la cinta -que n'és de formosa!-
s'ensorra la biga del capcurucull
a la closca fresca que en vaig malgirbat.

Que l'escandalosa en sigui la tinta
i brilli encinta la mà en el forat.

Gelosa la piga munta un aldarull.

Qui vulgui més gresca que en faci un debat.

X/B

NARCISISTA
4punts | 03/06/2008 a les 21:59

[Respondre]

Rere aquella freda faç,
ofegats en silenci,
quedaven aquells ulls
de mirada escadussera.

Vigilants de rostre desfigurat,
contemplen multiplicats
els nostres rerefons.

Perquè en el fons,
sols tapen les mancances,
de la seva buida negror.

Estavell
Carme Cabús | 04/06/2008 a les 13:26

[Respondre]

M'han reflectit
escales i edificis
i el vertigen
de mi mateixa
m'ha aguantat.
Aire enttre parets
opaques on res vibra
i silenci i buidor
als isolats quadrants.
I em miro el cor
que em salta
en les nits
on no somio,
cremants
nits desvetllades
amb gust
de carbó i sang.
No s'obre
mai cap porta
i a voltes no respiro;
sencera m'estavello
en el temps
que es va estimbant.

Trencadís
mirna | 04/06/2008 a les 13:30

[Respondre]

Perduda i deslligada
en l'aire del sud
giro sense sentit
com un planeta perdut.

Equidistant i isolada
sense frec i sense llum
vaig per carrers que no en guarden
on em desfaig com el fum.

Miralls sense cap memòria
són els espais on m'estic
i cap passat no m'espera
i cap futur tinc als dits

i cada moment que passa
és fugisser i trencadís.

us crido i no em sentiu
Galzeran (homefosc) | 05/06/2008 a les 20:07

[Respondre]

Us crido i no em sentiu,
Us miro i no els veieu.

No ho vull,
sentir això que sento
ni sé si em sap greu
que aquest sentiment et pugui ferir.
Dius que és un malson
però jo hi visc molt bé
m'engoleix tots els problemes
em desfà el cos
convertint-me en un ser
suprem.
Sóc capaç de volar
sentir-me com un déu de banús
d'escorça i nervi
el més valent
per sobre de tots.

Deixo de ser-ne conscient,
en despertar.
No puc saber si he fet mal
jo no dormia
i sabia que no era cap heroi,
sols un covard més
amagat dins la cuirassa
construïda amb fel i incomprensió,
la meva i la dels altres.

Em dius que estic malalt
i res hi faig.
Ni lluito, sols m'accepto
no és tan difícil
malgrat el meu cos
es desconstrueix,
es volatilitza.

Em deixo anar
per les seves aigües somes.
No vull nedar contra corrent
No tinc la mateixa força, ara.
Amb ells em sobra,
Aquells a qui no veieu, segons dius.
Jo ho veig prou clar;
No mireu.

Hereva
gypsy | 05/06/2008 a les 21:46

[Respondre]

Sóc la torxa dels ulls
d'oceans i marees,
sóc l'aigua de l'univers,
bressol de vides que neixen,
mortalles que esdevindran,
fluids invisibles dins el no res.

Seràs meu quan davallis
i el pols se't alenteixi,
en la inèrcia obligada
per la fi dels dies,

un bri de tu restarà
inamovible en l'úter
primigeni que et va forjar,

i seràs aigua d'aquesta terra
hereva del cercle del temps.

Necessitat imperiosa (I) - (Fora de concurs)
Rita O'Neal | 05/06/2008 a les 21:55

[Respondre]

No puc viure sense tu,
encara que sembli mentida
de tu depèn la meva vida,
i la ràbia se m'endú.

Giro dins un embut
de miratges suïcides
que em controlen dia a dia
i m'apropen més a tu.

Cremo,
sota un cel de fum i estelles,
la palmera dels teus desitjos.

M'aixoplugo,
sota pluja d'humides estrelles,
i m'espolso els teus capritxos.

Algú té un misto, si us plau?

(Publicat a RC el 17-04-2008)

Necessitat imperiosa (II) - (Fora de concurs)
Rita O'Neal | 05/06/2008 a les 21:57

[Respondre]

Els budells de colors travessen el fantasma blanc,
i he vist sortir fum lívid i roig amb vetes albes
del forat negre que conté l'enteniment estanc,
entre els motlles onírics de les meves fantasies.

Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.

Necessito allò que em faria menar al barranc:
el llop amb ulls lluents d'huracà i unes llengües bífides,
que esguerren el seny i l'equilibri sense entrebanc,
a l'aguait dels meus somnis que suren com serpentines.

Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.

(Publicat a RC el 05-06-2008, en ocasió del RPV 40)

Desbridada la ment
Xantalam | 05/06/2008 a les 22:02

[Respondre]

No em serveixen els estreps
per refrenar aquesta ment desbridada
Reiteratius, vertiginosos pensaments
que maquinals martellegen
en agonia lacerant

M'arraconen, s'abraonen
amb violència mortífera
Entreteixint fils i nusos
lliguen, escanyen el cervell
manegen els impulsos
fins a la reincidència fatídica

Claudico, finalment vençuda
en rendició pòstuma.

Oda a la necessitat.
OriolFontelles | 06/06/2008 a les 16:27

[Respondre]

Necessitat, nas assassí;
no se sabia sense venir.
Nuesa sàvia, nosa sativa;
musa sentida amb tast de verí.
Mossa saturna, massa santaire.
Missa sagrada, messes segades.
Mans mossegades, necessitades.

Necessitat, nus assenyat.
Nissaga neta, mossega dreta.
Nariu nervuda, cossa volguda.
Goluda puça, suca i s'estuba.
Bruta i tossuda, puta i gruixuda.
Massa misèria, massa morbosa.
No et necessito, necessitat.

Necessitat imperiosa d'eixir
llamp! | 06/06/2008 a les 17:48

[Respondre]

En moments d'indecisió trivial,
Apareix la necessitat de no dir allò que penso
Sinó com sento el sentiment roent,
Font de la meva ment latent
I del meu subconscient displicent.

Sento la transformació de la matèria en somni
Sento l'espiritualitat en forma helicoïdal
Sento l'esdevenir partit en segments.
Sento la compassió esbudellada de colors.
Sento l'encontre semiòtic de talents.

Quan sec en una cadira innòcua,
Inclús quan jec en un sofà inexpressiu,
Esdevinc una amarga ombra tediosa,
Que interroga retòricament
A l'ignífug sentiment passional.

Contrastant l'odi vertiginós
Amb un amor lícit i plaent,
Hi veig subtileses i semblances
Alhora que abraono les tendències,
Havent romàs en el subconscient.

I des del sofà estant aixeco la copa rebel,
Bec un glop heterogèni de tirallonga multicolor,
Quan remolins de matèria obscura
S'enllacen amb l'espiritualitat
I aborden la necessitar imperiosa d'eixir.

Necessitat imperiosa d'eixir (amb una petita correcció)
llamp! | 06/06/2008 a les 18:11

[Respondre]

En moments d'indecisió trivial,
Apareix la necessitat de no dir allò que penso
Sinó com sento el sentiment roent,
Font de la meva ment latent
I del meu subconscient displicent.

Sento la transformació de la matèria en somni
Sento l'espiritualitat en forma helicoïdal
Sento l'esdevenir partit en segments.
Sento la compassió esbudellada de colors.
Sento l'encontre semiòtic de talents.

Quan sec en una cadira innòcua,
Inclús quan jec en un sofà inexpressiu,
Esdevinc una amarga ombra tediosa,
Que interroga retòricament
A l'ignífug sentiment passional.

Contrastant l'odi vertiginós
Amb un amor lícit i plaent,
Hi veig subtileses i semblances
Alhora que abraono les tendències,
Havent romàs en el subconscient.

I des del sofà estant aixeco la copa rebel,
Bec un glop heterogèni de tirallonga multicolor,
Quan remolins de matèria obscura
S'enllacen amb l'espiritualitat
I aborden la necessitat imperiosa d'eixir.

Necessitat imperiosa d'eixir (amb una petita correcció)
llamp! | 06/06/2008 a les 18:42

[Respondre]

En moments d'indecisió trivial,
Apareix la necessitat de no dir allò que penso
Sinó com sento el sentiment roent,
Font de la meva ment latent
I del meu subconscient displicent.

Sento la transformació de la matèria en somni
Sento l'espiritualitat en forma helicoïdal
Sento l'esdevenir partit en segments.
Sento la compassió esbudellada de colors.
Sento l'encontre semiòtic de talents.

Quan sec en una cadira innòcua,
Inclús quan jec en un sofà inexpressiu,
Esdevinc una amarga ombra tediosa,
Que interroga retòricament
A l'ignífug sentiment passional.

Contrastant l'odi vertiginós
Amb un amor lícit i plaent,
Hi veig subtileses i semblances
Alhora que abraono les tendències,
Havent romàs en el subconscient.

I des del sofà estant aixeco la copa rebel,
Bec un glop heterogèni de tirallonga multicolor,
Quan remolins de matèria obscura
S'enllacen amb l'espiritualitat
I aborden la necessitat imperiosa d'eixir.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Repte Poètic Visual 40: NECESSITAT IMPERIOSA.

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats