REPTE POÈTIC VISUAL 37: Chagall

si ho guanyes tu, tot... jajaja

He de dir


He de dir sense excuses,
que en cada trobada les ombres s'uneixen
cobejades per ànimes bessones.

En el sentir de cada una
es distingeix una espurna de candor
que romàn indemne i ben pura.

El principi ha estat encomiable,
un bri d'esperança creix amb robustesa
i amb el temps esdevindrà entranyable.

En el camí, dels perills en serem conscients,
junts estarem per damunt de tots ells
i no doblegaràn els bons plantejaments.

Dues ombres consoliden
el destí que ens uneix
i a cada passa ens afirma
per què l'amor ens hi condueix.
__________________________

L'ou ferrat plora llunes de foc,
dibuixa l'ombra d'amants fidels
que s'han unit en amor d'estels
i van desitjant-se poc a poc.

Ànima i amor porten un vel
de flors de rosa, vermell i groc,
sota un cel blau, gris i barroc
que guarda la núvia de tot recel.

A la platja fosca i solitària
sobre sorra freda, molla i fina
es juraran un amor modern.

Rere la nit, a l'alba primària
tastaran l'aigua cristal·lina
i es fondran en amor etern.

R.O.

NATS NUUS ON NIEN NITS
EN NIL I L'ANNA
ROVELL
REBOLL DE REVELL
UNIU NUCS NOUS
I A NORD ANEU
EN ÍNIES
EN ONES AÒNIES
REBULL DE NANES
NINOTS I NINES
ANANT OINT
MICCIÓ DE MAS RABELL
AL RIBELL DE LES MUSES
CALEM EL COLOM QUE COLEM
RENYANT AL RONYÓ
A L'ARENY RONYÓS
ON TRAMPUSEN
LES NITS ON NIEN NUUS
EN NIL I L'ANNA

Arrossego el teu cos,
els àtoms que et són
fins l'altar d'allò
que vol ser meu
ara i sempre.

El teu aroma
em segueix en
aquest dolç camí
d'amor efímer,

blau com de cel
i de mar il·limitat,
on no existeix
ni principi ni fi,

només tu, univers
dels meus sentits,
que bades la boca
d'ocells que volen
aliens a la frisança
que ens habita.

Blaus baus
al vaixell del vol
que bleva el vent de bolina
Vol amfibològic
que el vel del vil bull
i si no vals bleix.
Bona bua
a l'obagor vaga
que buida i via.
Blaus baus
al vaixell del vol
que bleva el vent de volina.

Ble broix
de la nuvia valva
de la nuvia bòrnia.
Bru bri
de botxes breus
i braus beguts.
Bretxa brava
a la bresca viva
de la brandonera.
Braç brull
que avui branda bo
de debò.
Ble broix
de la nuvia valva
de la nuvia bòrnia.

ALES ESTESES

Com un gos errant
moll
sota un plugim
pertinaç
vaguejo pels camins

T'apropes a mi
M'aixoplugo en tu

Estens les teves ales
que dolçament m'abracen
i així restem
eternament junts
despullats
de les nostres solituds

Quina suau certesa ens adreçava cap al tàlem
sota la llum alimentícia de l'impossible astre?
Quina ingènua benedicció planava al cel
per celebrar-nos en anímica comunió?
Queien flors mullant-nos de promeses de saliva
en l'ascens amerat d'alat amor esdrúixol.
Avançàvem gegantins entre impàvides palmeres
i erem nit i dia, sí, car en la posta renaixíem, lluminosos,
desant trossos de passió galvànica al camí.

Fora de camp el cim, i la incerta joia de l'abisme.

espectres de l'amor
cuits arran de paella
per l'encís de tenir-se
sentir-se
estimar-se
dins un somni etern
signat
obligat
encadenat
com facsímils enumerats
d'edició il·limitada

Je t'aime trop et je ne pourrai jamais t'oublier.

i una lluna lorquiana
feta d'un grill de taronja
s'evapora

L'amour est aveugle.

nuvis de pà sucat a l'ou
amb el glop cerimoniós
del licor etílic d'un petó

i el que els va unir,
per sempre,
va fugir com una escamot de gallines

Le vrai amour n'a pas de fin, parce que n'a pas simplement de finale.