VEREDICTE AL REPTE CCCXX (320): Mil paraules valen més que una imatge

COMENTARIS REPTE CCCXX
I tots contents! (ricard)
Drac Alat:
Paraules clau no forçades dins de la composició.
La narració agafa ritme a mesura que avança la història, però la primera frase és molt dura amb el lector. "Emetia uns xiscles, a mode de glissando, que s'enlairaven a cada embat del sexe d'ell que, al seu torn, gemegava espasmòdicament just en l'espai que ella reposava" El lector, en lloc d'entrar en la història, es veu obligat de bon començament a aturar-se a les comes, a perdre's en adjectius rebuscats, a enfrontar-se amb subordinades de subordinades... Des del meu punt de vista, seria millor una frase més concisa i directa a mode d'introducció.
deomises:
Paraules clau no forçades dins del relat.
La narració, com bé diu Drac Alat, avança in crescendo encara que el començament fa que el lector s'aturi, ja sigui per la puntuació, ja sigui per la llargada de la frase. Relat irònic que, de no ser per l'entortolligament inicial, seria àgil per la forma de diàleg. Moment in fraganti que se solventa amb eficaç rapidesa. M'he quedat amb el dubte: el marit perdona el lladre-amant?
Trucada (Salgado)
Drac Alat:
Algunes de les paraules clau es veuen introduïdes a la força dins de la composició. "Temerària la meva família?" No s'entén la pregunta: en el moment en la que es planteja, el lector no creu que la família sigui temerària.
La narració avança a batzegades: massa punts i massa comes que aturen la fluïdesa de la lectura. La primera frase la trobo recarregada en excés. "Vam haver de reanimar-lo perquè un tros de massapà se li va anar per l'altre costat i gairebé s'ennuega". Des del meu punt de vista seria més entenendor, per exemple, quelcom similar a "Vam haver de reanimar-lo perquè gairebé s'ennuega amb un tros de massapà". Crec que el guió inicial és innecessarì: no hi ha diàleg perquè la segona veu no apareix en la narració. "Temerària la meva família? Escolta, un respecte, dona, que t'estàs guanyant un mastegot i que et deixi de parlar, que si et truco és per a explicar-te les notícies amb alegria i no acabar barallant-me amb tu. Llavors què, puc seguir?" No entenc la necessitat d'aquesta frase: el lector se sent incòmode per la ràbia que li projecta i l'únic que aporta el relat és que s'està parlant per telèfon amb una amiga. Des del meu punt de vista, el relat necessitaria una revisió a fons per tal d'augmentar-ne la fluïdesa i que el lector sentís que ell és la segona veu a qui s'adreça el narrador, donant-li informació la informació suficient perquè es pogués formular les preguntes abans que el narrador les hi respongués (per exemple, demostrant que la família és temerària perquè el lector s'ho pugui preguntar al mateix temps que el narrador se n'exclama).
La pregunta final del text està molt ben trobada.
deomises:
El relat no està equilibrat. Paraules clau entrades amb calçador i potser una necessitat de més llargària? Això es nota massa en el relat, que deixa llacunes al lector. La família temerària? Per posar la nena en la capsa? Per la manera de dir les coses?
Relat que vol plasmar la conversa de dues dones només fent-hi constar una de les dues converses. Potser millor haver fet un diàleg sencer i no jugar amb l'omissió. Pel meu parer, és clar. D'acord amb Drac Alat sobre la pregunta final.
Adéu Roma (mjesus)
Drac Alat:
Paraules clau no forçades dins de la composició.
La puntuació del primer paràgraf no em sembla del tot adient. Des del meu punt de vista, potser seria millor alguna estructura tipus: "Quin record! Una imatge curiosa, un instant emmagatzemat que em transporta a un fet insòlit, un parèntesi (que no sé com anomenar) en el decurs d'un viatge a Itàlia." A partir de llavors, la narració avança amb fluïdesa i les paraules es veuen amarades per la dolçor d'un dia de sol. Es podria millorar algun tema de puntuació, per exemple alguna coma que pauteges el ritme i algun punt que podria ser substituït per una "i" o alguna altra partícula d'enllaç, hi ha alguna falta d'ortografia, per exemple reconèixer, qüestió o circulació que no estan ben escrites, però a nivell general la lectura és molt agradable.
deomises:
Paraules clau no forçades dins del relat.
Relat plàcid, que ens narra amb molta tranquil·litat la forma pausada de fer de la protagonista i narradora. Es nota que gaudeix de les seves vacances. I ho transmet al lector. Aquest és el punt més favorable que li veig al relat. El seu tempo. Perquè, tot seguit i sense ser brusc, la persecució agilitza la narració i accelera tant la ment de la protagonista com la lectura.
Senzill però eficaç. Puntuació també millorable, i alguna falteta (enmig, reconèixer, qüestió, des dels, traient-li o circulació). Relat rodó, en general.

Per tant, amb unanimitat de veredicte,

Drac Alat i deomises declaren que el guanyador/la guanyadora del Repte de Sant Jordi CCCXX és
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
mjesus amb Adéu Roma.

Felicitats i a preparar el Repte 321 (CCCXXI)

Drac Alat+deomises

PS: Drac Alat, tens Sant Jordi que et faci cas? Jo, un carrerer que poc decideix s'ofereix... jeje