MELOREPTE 9: Lord Of The Dance - Gypsy

bé, com que ja ho he posat a altres llocs, ho deixo com està; però:

Musical: Lord Of The Dance
Títol: Gypsy
Compositor: Michael Flatley's

això em passa per copiar els exemples...! i per la memòria de peix (i el cap ple d'idees) que m 'acompanyen últimament!


nanit!!!
kispar

Cansat de vagar a través de les dunes de la solitud, m'he aturat i he dit:

Sorra per a deixar de somniar
I tenir-te al meu davant, zíngara,
Per a saber quant pesa la llunyania
Si els teus llavis no acaronen la por,
Si els teus dits no besen l'absència,

I reneixo en els teus moviments de vent,
En els teus malucs fets d'argila tendra,
I la penyora de l'estrèpit m'habita
Quan l'escalfor abandona la meva pell,
Quan la paraula no ressona en la teva gola,

I et sé absència que besa els meus dits,
Por que acarona els meus llavis
Mentre la llunyania pesa en la coneixença,
Gitana, al teu davant m'agenollo i em tens
Mentre somnio que em deixes enmig de la sorra.

I, entre llàgrimes amargues, he callat i he reprès el meu camí de recerca vana...

d.

Intento esbrinar el missatge
de mirades perdudes,
de l'amargor de silencis
amagats rere un etern somriure
que tan sols desprèn dolor
en cada un dels seus fragments.
Tempesta que anuncia temps de soledat,
de voler i no poder cercar resposta
als misteris ocults del plor
que obligues a restar dins teu
qui sap si per sempre més

Sons ancestrals
desperten la mare terra
adormida pel pas del temps
sumida em letargia voluntària
per no veure el mal que se l'infligeix.

Poc a poc tonades dolces
la fan reviure antigues emocions
desplegant els seus encants amagats
deixant fluir tota la seva energia
esperant amb il·lusió que retorni la màgia.

Evocant el passat
Gaudint el present
Conjurant el futur.

Expectant observa tremolosa
plorant pluja suau, d'emoció
abraçant els elements amb tendresa de mare
veient com esdevé de nou el món que creia perdut
obrint-nos pas al camí que ens dona la llibertat.

Encara sento tremolor a les cames,
i el cor no ha minvat el ritme.
Em sua el front i el pit i l'esquena...
i no puc parar de somriure!

Omplim l'habitació d'aire extasiat,
intentem respirar per sospirar,
T'acaricio el cos encara mullat,
la pell repeteix i se'ns torna a tensar.

Tinc el teu alè marcat en la nuca,
aquesta manera teva d'estimar,
les gotes caient-me a la columna,
mentre m'aferres per no escapar.

Recordar no em deixa lliure
el meu cos sensible encara està
i el que no puc és deixar de riure
fer sexe amb tu és com estimar.

M'adormo i et somnio,
em giro i t'envolto,
em desperto i t'espio,
t'abraço i t'acarono.

La llum del dia em besa als ulls
i sento com encara et tinc present
ja que en el cos tinc les petjades
de la teva possessió tant ardent.

L'aigua del matí em rep calmada
i es passeja pel meu saciat cos
sabent que abans de mi temperava
la teva pell que buscava repòs.

L'aire del carrer em desperta ara
i camino amb passes àgils i sonors
la gent em somriu mirant-me a la cara!
sé que saben que ahir vam fer l'amor.

I em passen les hores imaginant-te,
com els teus somnis els fas realitat
i els dies em passen desitjant-te,
volen tornar a sentir-te al meu costat.

M'adormo i et somnio,
em giro i t'envolto,
em desperto i t'espio,
t'abraço i t'acarono.

reflexos


Voldries reviure ara,
aquella llum rutilant
d'una nit de vetlla,
amb la lluna ufana de claror,
dominant un mar fosc
picat per milers de reflexos,
com petites pedres precioses.
Inabastables
et criden als sentits,
amb el ressò del cant de sirenes,
ocultes,
d'entre les ones suaus
del pèlag nocturn.

Entonant càlides cançons,
encisadores de pescadors de cors,
de somnis errats.

És la teva platja
el final d'un llarg sender,
que l'envolta l'ombra dels canyissars
i l'escorten camps de blat.
Jugant el camí amb l'aire,
ens parla com un oceà
d'ones espigades al sol,
bessones del teu mar de clara nit,
imatge acolorida d'estels argentats,
reflex d'un callat tresor.

Camins de sorra,
mantells de Sol
a les espatlles

Miro envers
l'horitzó llunyà
cercant un senyal

inequívoc d'aquell
aire suspès, ingràvid
que em va manllevar

la tristesa de les hores,
allà on la solitud regna
aliena al desig efímer

dels mortals que com jo
no saben que el desert
és per sempre

i la gana i la set.