COMENTARIS RPV 29: La jove de la perla

Bé, ja sabeu com sempre, tot des de la subjectivitat i el que m'ha arribat dels vostres versos. Gracies a tots per participar!


1.- Noia de la perla - Thaïs

La teva mirada és la de la musa enamorada del pintor, una visió romàntica i sovint representada en la realitat de moltes pintures. La segona estrofa la trobo una meravella:

"Em perdo en una mirada
neta,abatuda, temorosa.
Ulls que expressen dolor
per l'eterna entrega
que no obté ni tampoc espera
cap reconeixement , cap recompensa."

La noia sap que mai no serà corresposta en l'amor que ella sent vers el pintor. Els artistes aboquen tota l'energia i el desig en la seva obra, més que en la carnalitat que els inspira el que pinten.
Tractes el fenomen artístic entre pintor i "objecte pintat", que és un tema absolutament fascinant.


2.- Het meisje met de parel - deomises

Parla la perla, una absoluta genialitat!.
Reivindiques protagonisme a la perla, no només els ulls han de mirar a la noia que la llueix i l'ha fet famosa.
"Em sabré esfèrica per sempre": crides sentiment per a la perla que existeix i el temps passa per ella de la mateixa forma que pels humans, aliens als petits objectes que solen tenir més importància de la que se'ls hi sol atorgar.
Un lèxic i musicalitat envejables. És un goig llegir-te i penetrar la teva particular manera de construir versos.


3.- La jove de la perla - Salgado

Aquí, és el pintor que queda subjugat per la model que pinta.
"No ho veus?", els versos que pregunten solen expressar força i un desig de penetrar en el lector.
Els dos versos finals són profunds i encerclen l'objectiu i el destí de l'art:

"...i el futur estès dins meu,...", sabent que l'obra romandrà pel damunt del temps efímer. Un bellíssim poema.


4.- Dolç rostre adolescent - Naiade

Original poema que contempla ambdues visions la de la noia i la del pintor.

- La noia: detalles tot el procés que utilitza el pintor per crear l'atmosfera adient que desitja pel seu quadre, la manera com abilla a la noia. Ella, el deixa fer i queda sorpresa de la imatge que li retorna el mirall i que sens dubte, la farà passar a la posteritat. Uses un lèxic ric i precís, com ens tens acostumats i la música hi és present en tots els versos.
- El pintor: La bogeria del pintor feta realitat!: l'objecte de desig per fer-ne quadre, al seu davant. Què deuria sentir?. La figura del pintor és més mental i adulta, la manera com pensa i expressa el seus pensaments contrasten amb els de la noia, absolutament innocents i fins i tot, submisos.
és un poema fascinant sobre el tema de la creació de l'art, sobre l'ABANS de l'obra acabada!.


5.- I tu ets la perla - Sergi Yagüe Garcia

Poema apassionat, "m'alimentes" en negreta!.
El pintor xucla la saba de l'entorn per fer-ne bellesa dins el llenç. Trobo molt bell:

"...i et transfigures,
transformes la seda,
els àtoms, l'atmosfera.
ofereixes paradís,
i el pinzell crema."

Molt simbòlic i alhora auster que li confegeix una gran bellesa i autenticitat.
Sempre tens molta cura en la part estètica del poema, en els centrat, tipus de lletra, en la imatge estètica dels versos, que realment és importantíssim malgrat pugui semblar un tema secundari. La forma és la manera d'entrar en el lector i tu la domines perfectament.


6.- Desig - Filalici

Un poema diàfan, net i precís. Per a mi, costa molt escriure en aquestes coordenades. Això teu, és tècnica aplicada i voluntat d'aplicar-la.
Molt rítmic i amb simbolismes de miratge:

"sóc presoner d'un encanteri"

També hi ha com una energia positiva en tot el poema, un optimisme soterrat que acaba surant enfora, en ser llegit.


7.- Pupiles enceses - llampec

Poema molt àgil.
La noia pintada és la protagonista absoluta, allò que veiem, allò que va veure el pintor i va aconseguir plasmar en una tela blanca.
Els seus ulls, el seu nas i la seva boca ens parlen des de la llunyania d'una imatge estàtica però que acaba prenent vida cada cop que algun hom l'observa dins el quadre i roman subjugat i estupefacte a la bellesa mostrada, que els teus versos han sabut transmetre amb fermesa.

(Pupil·les, seria amb ela geminada)

Gràcies per aquest bell poema.


8.- El Presoner - ANEROL

El pintor esdevé presoner de la noia pintada, en aquest cas la visió de la noia encarna un rol més seductor i amb menys innocència que en d'altres poemes del repte.
Plasmes en la darrera estrofa el desig del pintor envers la noia, amb un patiment mut, intocable que ressorgirà inevitablement en el quadre.
Suposo que
"...una gota de sang,
en un rostre innocent..." ve a ser una metàfora de la picardia de la jove que és conscient del desig que produeix en l'home que la pinta.

Moltes gràcies per participar!


9.- pinzellades - kispar fidu

Poema curt i ras que sap perfectament allà on va.
Hi ha molta força i contundència. A mi m'agraden els poemes que són com un cop de puny.
La segona estrofa és deliciosa:

"Fosques pupil·les
rere les pestanyes,
cerquen esperances
en somnis de pinzells."

Versos que cerquen profunditat i això queda palès en la darrera estrofa. M'ha agradat molt per la senzillesa aparent i la musicalitat que conté tot el poema.


10.- La noia de la perla - ginebre

Una petita joia, gin!
La primera estrofa és un plaer pels sentits, per l'oïda, el ritme i la forma com a pregunta.
Metàfores belles i eficaces que ens fan veure més enllà del que mostra el llenç:

"...que portes l'infant als ulls..."

Els dos versos finals deixen obert un univers sencer pel que pot esdevenir el quadre, com si tot restés suspès en l'aire o l'atzar capriciós dels esdeveniments futurs.
Chapeau!

====================

Disculpeu el retard!

gypsy