Repte 306: Comentaris

Gràcies a tots 4 per participar en aquesta edició del repte que, com totes les anteriors, ha intentat ser molt especial.

Com totes les anteriors, també ha tingut una participació de gran qualitat. Abans de res us confesso que encara no he decidit el guanyador, que em costarà molt fer-ho i que no he descartat a ningú.

Ara sí, comentaris:

Música infernal - fènix

He de dir que no et coneixia, Fènix Així que, primer de tot, encantat i gràcies per participar en aquest repte. Ens presentes un capella rocker, que és un d'aquells personatges que fan gràcia, no se sap ben bé per què. M'interessa aquesta lluita amb sí mateix per negar l'impuls de la temptació, aquí identificada amb els ritmes del rock&roll per exigències del guió. Crec que és el punt fort del relat. El punt feble, alguna errada tipogràfica. La resta, doncs entretingut i ben portat, senzill però eficaç.


Carretera seixanta-u - Jeremias Soler

Per l'extensió del relat dedueixo que ja tens el canell en plena forma (o has desenvolupat superpoders amb la mà esquerra, no?). En començar a llegir el teu repte, he tingut un breu deja vu, recordant un altre repte que situaves en una carretera americana, amb personatges que no anaven enlloc. I la noia, també em recorda a la Sara, no tan en les circumstàncies com en aquest esperit d'il·luminació adolescent, que connecta directament amb la vida, esquivant els convencionalismes artificials dels adults.
La història que ens expliques -i aquí va més opinió personal que cap altra cosa- és un pèl difusa. Vull dir amb això que hi ha molta evocació de paisatges, sentiments, il·lusions i idealismes i no tant una trama argumental més "rodona" (potser un límit de paraules t'hagués forçat a concretar més?). Això sí, tens certa habilitat per convertir el lirisme en un actiu narratiu.

Ah, una tonteria: queda més americà parlar de milles que de quilòmetres.

Alabat sia Déu - manel

Diuen que últimament dones una puntada de peu a una tele i hi surten vint bisbes. Potser m'estic tornant paranoic però amb el tema que vaig triar, ja és curiós que la meitat dels participants em parleu de misses.

Bé, anècdotes a part, et reconec la inspiració de triangular les tres personalitats de Déu (el Sant Pare, l'esperit Sant i el rock'n'roll star) en aquest relat. Hi ha una espurna de genialitat en la idea. Concretament, el moment àlgid del teu relat em sembla aquest: "Però Déu no hi va assistir, tenia feina". No em queda clar si el dia 9 d'abril Déu va fer servir la seva omnipresència per tocar a Madrid mentre feia un bis a Salt (segons Sant Google). Ni tampoc si has fet esment del dia 9 d'abril de 2005 per casualitat o has buscat subliminarment tocar la fibra del jutge.
Segons la Wiki, en Chuck encara no tenia els vuitanta aquella nit. En qualsevol cas, el teu repte, com diuen els italians "si non e vero, e ben trobato".

El poder del rock - Palerm

A tu tampoc et coneixia, Palerm, a no ser que també escriguis en aquest web sota un altre pseudònim. Molt de gust. (Creus que el repte també té el poder de catalitzar fabuloses troballes? ;).

T'he de dir en primer lloc que escrius bé, sobretot tècnicament: bona redacció, cap falta (que jo hagi vist), lèxic ric (he hagut de consultar el diccionari). L'organització del relat em sembla correcta però complica una mica la comprensió, especialment al principi, quan jugues amb una situació hipotètica i una de real. També hi ha, en l'inici, una frase excessivament recarregada: "Com altres nits, ja al caire de la una de la matinada, havia demanat un licor de préssec a un cantó de la barra, romancejant abans de resignar-me a marxar en l'embolcall d'isolament que m'esperava, Rambla amunt, prement ja la clau de casa dins la butxaca com si m'hagués d'obrir la protecció de la crisàlide."

M'ha semblat entendre que la situació que narres és autobiogràfica. També m'ha semblat, per la teva manera d'escriure, que ets més de poesia que de prosa. Tot i que jo sóc més aviat prosaic, m'ha encantat que hagis decidit compartir aquesta història plena de màgia i de música.



Mentre decideixo el veredicte us deixo amb una cançoneta que enganxa amb el tema del repte i amb l'espera dels veredictes: