RP10= Desè Repte Poètic Visual: COMENTARIS POÈTICS.-

Comença a córrer el TEMPS dels comentaris, de les lectures, dels vots.
Anem, doncs, per parts, una cosa darrera de l'altra, com fan els minuts i les hores...

Gràcies a tots/es els/les poetaires per la participació, que ha estat altíssima en nombre i qualitat!

Veig que tant la imatge concreta com el concepte d'aquest Repte us han motivat força: tenim aquí davant 19 bons poemes, d'estils diferents, és clar, però cadascun molt interessant per si mateix.

Passem als comentaris, breus i sincers, que espero no us decebin, però és el que hi ha:

1.- El temps defuig latent - llampec
Un poema reflexiu!
Cada estrofa parteix d'un motiu ( el temps, les busques, les hores, el material ) per apropar-se al concepte immaterial del temps, mostrant entre tant tota una sèrie de referents carregats de simbolisme, emprant tot un seguit d'adjectius ( decadent, sinuós, incerta, escorredís, fonedís ) i participis ( fuetejada, vessada, ondulat, doblegat, suades, forjades ) fortament significatius i especialment sonors.
Atenció! fluïd: fluït; "artilugi": comprovar-ho; otorgar: atorgar;

2.- Anem a quarts - Leela
Un poema rodó!
Les estrofes segueixen el camí inexorable de les agulles i des de la posició de sortida, recorren tota l'esfera dividida en arcs, quart a quart.
Els versos van contant els minuts del passat que van tenir significat, els instants del present que ens delimiten, els moments de futurs encara possibles i de finituds certes, promeses per la nostra pròpia essència perenne.

3.- tic-tac insistent - kispar fidu
Un poema juganer!
Cada estrofa té un tempo propi, fa una aposta per un ritme diferent: la primera, fràgil; la segona, lleuger; en la tercera, aprofundeix i redueix la marxa; en la quarta, presenta el contrast; en la cinquena, constant; en la darrera, ofereix una síntesi poètica de la visió global del tema: el defineix i l'emmarca ara, abans i després, deixant la porta oberta a l'esperança.

4.- Acròstics surrealistes - Francesc Arnau i Chinchilla
Un poema original!
Agafa el motiu de les marques que representen el temps tancat dins un espai concret, dissenyat especialment per a gaudir en contemplar aquesta gàbia per a material intangible, lligat a nosaltres per pròpia voluntat de qui el llueix com una joia, pensant-se potser que el posseeix.
Has aprofitat amb èxit el recurs dels acròstics: "El temps és d'or..." i Rolex, Omega i Festina els seus representants oficials!

5.- El pèndol. - Robert Conway
Un poema bell!
La veritat és que he tingut que llegir el poema diverses vegades per copsar tota la seva bellesa. A banda de la qüestió formal que salta a la vista, vull dir, d'estar construït amb hendecasíl·labs perfectes i de rima consonant impecable, el seu contingut està ple a vessar d'imatges suggeridores que s'enfronten al pas irrefutable del temps.
A més, l'autor ofereix reflexos del seu credo particular, deixats anar subtilment.
Trobo genial el primer vers, on les paraules s'ajusten clarament a l'obra pictòrica i li donen profunditat de contingut, fent una paràfrasi constructiva.
És una versió magnífica de significat i significant.
M'agrada especialment aquell altre vers que resa: "cridant-nos amb records de confitura" perquè sense anomenar l'infantessa ens remet a un imaginari col·lectiu que fa somriure i deix una glopada de melangia a la boca.
M'atreu la idea del rellotge com ésser que no pertany a un món humanitzat, que no ajuda a harmonitzar-nos, sinó tot el contrari, com una eina que destrueix el nostre "tempo" intern, que sovint deixem d'escoltar per un bategar aliè a nosaltres: "allunya el pèndol de l'instant que es viu".
Emfatitza la usurpació del present, que en definitiva és allò veritablement real i declama un "temps mort", perquè no parlem del temps de VIURE, sinó del de sobreviure o el de morir.

6.- El somni de Dalí - Naiade
Un poema diferent!
En llegir-ho, he intuït que tenia quelcom diferent que el condicionava des de dins, però en les primeres lectures no ho descobria... Finalment he caigut en el compte de què no hi ha pràcticament cap verb en forma personal, excepte "esdevenen", el subjecte del qual "moments fugaços" ja és per se prou eteri.
La resta són infinitius, participis i gerundis, fet que impregna els versos d'una estranya atemporalitat, deixant-ho desemparat de figures que li xuclin protagonisme: aquesta peculiaritat el dota, doncs, d'una existència pròpia, intrínseca, que mostra i demostra.

7.- Persistència de la Memòria (o Rellotges Tous) - deomises
Un poema silenciós!
Ple de paraules denses, carregades de connotacions semàntiques, el poema s'obre caient en el silenci i es tanca amb una nova caiguda en recorreguts callats.
Sense fer fressa, doncs, es reconeix el vertigen intern, es contempla el desmai de les hores, s'assisteix a l'agonia de l'horitzó amb la complicitat silent de tot allò que és sòlid i constant, i s'afirma que les tenebres progressen.
El dramatisme no és cridaner, però sí constant en cada vers.

8.- Tems? - Lèvingir
Un poema amb cos!
Breument, recorre els elements físics més significatius ( cap, peus, mans ) i obvia el cor, que resulta referenciat indirectament com a guardià dels sentiments: ell és qui ofereix alberg a la por.
El temps i els membres d'ossos i carn es fonen i confonen el temps amb el temor, o reconeixen que un origina l'altre.
Atenció! tranquilitat: tranquil·litat.

9.- Canvi d'hora- aleshores
Un poema deliciós per a llegir-ho en veu alta!
Té una sonoritat que el fa especialment atractiu per recrear-se en els contrastos, aprofitant, això si, la cesura per agafar aire. Les fricatives es reparteixen estratègicament, les vibrants repiquen amb oportunitat. El ritme és constant, sense decaure ni accelerar-se, serè. Es pot gaudir sense entrebancs de cap mena.
Atenció! l'horitzo: l'horitzó; tardara: tardarà ( m'imagino! )

10.- Tic, tac! Ning, nang! - rnbonet (La 'refinitiva')
Renoi, quin poema!
És el teu un poema atrevit, amb el qual en un plis-plas, com qui no res, t'has carregat el mite de Cronos, ens has ofert una reflexió científica, has enrojolat la convocant, has citat l'artista i has recordat el seu "costat fosc" de persona controvertida, sorprenent, desconcertant, equívoca, individualista, turmentada, desmesurada; innovador i desbaratat, incontinent i incontrolat, abominador i desbocat, excèntric fins al ridícul, admirat i criticat pràcticament a parts iguals, recriminat per tantes accions i declaracions insostenibles.
A més de tot això, que has fet amb aquesta agilitat que et caracteritza... he de reconèixer que m'has fet posar vermella, quan m'he trobat cara a cara amb la versió "definitiva"!
La veritat és que ja m'havies fet somriure amb les anteriors... però amb aquesta, m'han pujat els colors a les galtes i... la veritat és que m'he "estarrufat" de cap a peus! Gràcies, ramon!
Una abraçadota recargolada i rebolicada ( però sense ofegar, eh! ) de part de la teva sirena.


11.- Copsar la realitat - Epicuri
Un poema d'autor!
Vers a vers, estrofa a estrofa, el poema recrea el moment de l'escriptura, de l'inici creatiu, de l'observació continua i detallada del motiu que l'inspira.
A poc a poc, entra en el terreny subjectiu, en la reflexió de qui deixa de descriure merament per passar a oferir una visió pròpia, interpretant i creant a partir de la imatge proposada i fent-la, d'aquesta manera, personal.
Atenció! L'onze; esquinçà: L'onze esquinçà ( sense signe entre subjecte i verb) (també, potser, cal treure l'accent per a què el temps verbal coincideixi amb la resta de verbs d'aquesta estrofa, que és el present d'indicatiu ); No es qüestió: No és qüestió; ja es desfet: ja és desfet, o ja es desfà; que per les coses: que per a les coses...; la última: l'última; No més es accessible: Només és accessible (suposo!) Anima: Ànima (torno a suposar!);

12.- S'ha transit tabú - Carme Cabús
Un poema seductor!
Pas a pas, ensenya els seus atractius, temptadors, provocadors... fins que aconsegueix atrapar la mirada, que queda aturada en cadascú dels girs, o en els mots triats amb una aparent senzillesa que no em crec però que admiro.
Quan he acabat les primeres passades, he pensat que no sabia realment què havia llegit, però que havia suposat una satisfacció estètica passejar-ne. Quan he aconseguit desxifrar-ho, el goig ha estat més gran, encara!
Atenció! Les moques: les mosques (suposo!).

13.- Sospir - ginebre
Un poema veloç!
Amb lleugeresa, comença, llença el missatge i ens abandona, deixant l'espectadora amb ganes de més... de fet, ja diuen que si bo, el breu és millor.
En la cavalcada, arrossega verbs principalment d'acció, pocs adjectius i adverbis claus.
És d'aquelles creacions que, en acabar, tens ganes de tornar a començar, però cal anar amb compte: crea addicció! I a cada lectura, descobrim una forma nova de llegir una línia, canviant la corba de l'entonació, sempre participant en la cursa sense entrar en boxes.

14.- El rellotge no té pressa. - megane
Un poema especial!
En realitat, no sé si és un poema o són dos... o tres!
En la primera part, la més llarga, fas tot el tomb a l'esfera, atribuint accions, records o característiques a cadascuna de les hores.
La segona part, més curta, està dividida en dos grups de tres versos cadascun; el primer, reprèn la cantarella inicial: UNA, DUES, TRES, però aviat deixa de parlar de les hores i passa a referir-se a la creació poètica: apareixen el vers i l'estrofa, després el poeta i la rima. Per acabar, la petita personificació surrealista, molt adequada.
Et vull felicitar per l'evolució de la teva poesia, al menys de la que jo et conec!
Una coseta: Pots plantejar-te el "que" a "El temps no té res que fer"; és una qüestió molt subjectiva, però.

15.- Temps perdut - angie
Un poema proper!
Des del primer vers, el temps ens frega la pell quan el llegim; sembla que després s'allunya i pren decisions
per pròpia voluntat, però tot i aquesta aparença, continua sonant a prop nostre, encara que de vegades les notes d'aquesta orquestra resultin silencioses: esdevé aquest fet quan el poeta no troba les paraules, quan el poema no troba la forma física on encabir-se.
El temps, com el paper, pot restar en blanc... aparentment. Sempre hi ha un niu de possibilitats esperant a ser marcades, fent cua fins que els arribi el torn de ser escrites.
Atenció! becaïna: becaina.

16.- Esclavatge perpetu - bressol
Un poema enèrgic!
Des del primer mot, demostra una potència interna que es va coent en cada estrofa i que s'aboca a l'exterior mitjançant verbs impulsius i enèrgics: esbotzar, trastocar, foragitar, recórrer. Fins i tot quan sembla que s'asserena, amb aquells sons suaus i les formes sinuoses que omplen el començament de la darrera estrofa
"Dies, hores, minuts
Es desfan amb insistència",
torna a remuntar i es llança en pirueta picant fort amb les oclusives sordes, a ritme de tam-tam:
"Malaltissa dependència
Del seu batec constant".

17.- TEMPS - Daniel N.
Un poema encantat!
Encisat pel seu propi aroma de conjur, ell mateix es fa les passades màgiques ( sense entrebancar-se amb cap signe extern a la seva pròpia dinàmica ), pronuncia les paraules claus per realitzar l'encanteri ( que, fidels a la imatge, no són les d'abracadabra! ) i deixa a la lectora repetint l'interrogant darrer, com si reiterant els mots pogués trobar la solució a l'enigma que representen. La resposta queda pendent, en l'aire càlid...

18.- El temps no s'esgota - Noell
Un poema eixerit!
Sense massa dubtes, els versos són plens de "nos" enunciatius i decidits:
"no s'esgota", "mai no mor", "no es pot tocar", "no passa", "no hem viscut mai".
És clar, però, que no és un poema eixelebrat i per això va deixant anar alguns "sis" condicionals, que a més de demostrar prudència, li atorguen una certa suavitat estètica.
Per cert, enhorabona pel premi que vas guanyar, poetassu!

19.- Paisatge oníric - mjesus
Un poema fort!
Un esbós de malson que inclou l'esclat d'un dels condicionants constant de la condició Humana: la nostra temporalitat. Si ens alliberem, podem somiar sense fronteres en qualsevol il·lusió? La mar, símbol d'enigmes i quimeres, de trajectes sempre possibles i de derrotes invisibles, pot ser una pista d'enlairament per als somnis... i el poema ens la ofereix, abans de deixar-nos amb l'ombra d'un calfred sobre l'espatlla.

*

Ja està... Vingaaa! Dinou abraçades fooortes, sense perdre més temps!

I fins un altre moment, fins que en mig d'una hora o una altra, tornem a coincidir...

Cuideu-vos molt!
Uq