COMENTARIS I VEREDICTE DEL REPTE 258

Gràcies a tots els participants. Aquest ha estat un repte amb força "audiència", que dirien els que treballen per i amb les ones. El tema el tenia fa més d'un any al cap i mira per on, no el posava mai. Bé, sense més preàmbuls, dono pas als comentaris d'aquest repte radiofònic. Gireu el dial, escolliu un bon seient i escolteu atentament... Va dedicat a les vostres orelles!.

el dimoni a la ràdio (Xavier Valeri)

"Al fons de la vall hi ha un poble. D'un edifici s'alça el llum vermell de l'antena de l'emissora municipal. Un home engega la ràdio del cotxe i deixa el dial de l'emissora local". Una bona introducció per ambientar-nos, molt pel.liculera. M'hi agrada. La història té diferents personatges, diferents oients d'aquest programa de ràdio de misteri. Història d'un malentès, provocat per un coi de gos amb nom demoníac. El que més m'agrada és com has lligat el nom del gos amb el títol i com roda tot al voltant de la seva aparició. Trobo el relat força original i amb un final "terrorífic" , amb això de la tifa solidificada i la presència de l'skin convertit en director d'una E.T.T (mira que n'arribes a ser d'irònic, jaja). La darrera frase però, podria estar "més en la línia" de la que la precedeix, aquesta reflexió queda una mica pobre (subjectiu total eh?). En conjunt, bon repte i bon ús de les paraules, adaptat al tema demanat.
D'errors només n'he trobat un de tipus dislèxic : droguen per dorguen.


Redacció i locució als mitjans audiovisuals (Alexander)

Història d'unes pràctiques a la ràdio, com assignatura obligada de la facultat. Descrius les sensacions del personatge principal davant aquest "repte" i del lloc en qüestió. Anava llegint i esperava, què passarà?. I escolta, que no ho he pillat!. Què havia d'explicar-li la companya?. M'he quedat una mica com el teu personatge amb el títol de l'assignatura, ehem...
En quant a la redacció, bé. Hi ha alguna correcció a fer : "de l'estudi", "folrats/folrades", "te n'escaparàs". La paraula trèmul no m'acaba d'agradar darrere del verb ser/estar, potser sóna millor com adjectiu qualificatiu rere substantiu i "locutar" suposo que és un verb emprat en l'ofici, però no l'havia sentit mai.
En conjunt, un repte que m'ha quedat coix, potser per culpa de la meva incomprensió.

J&J (96.50) (rnbonet)

Un programa de ràdio ben redactat i, mira que en un diàleg com el de la teva participació, és difícil eh?. El tema de màxima actualitat i com és normal, afegint el teu argot inconfusible i carregat de matisos. Eleves la tafaneria al més alt graó de l'absurd, que vist el que vivim, és el que dóna diners... En destaco la primera frase telefònica :"I ben clar que era termògena, la tia! Ho teniu magre, si voleu retre-li un panegíric! Si no és per la quantitat de vegades que li va posar la piula al forn!". Genial, noi. El nom de l'espai del cor (i del cos), jaja... made in bonet! (marca de la casa, que diríem en aquestes terres). Magnífica puntuació!.
Te n'has sortit amb èxit i el final, sense ésser molt original, tanca un relat divertit i amè, una hora (en aquest cas una mica menys) màgica per la lectura i pel gaudi d'una bona posada en escena. Afegeixo : J&J (ja i ja).

la primera entrevista de feina (sol_ixent)

El títol ja ens avisa del que trobarem. Una primera entrevista de feina, però truncada per l'aparició d'algú inesperat. Bon ús de les paraules clau. Una història però, bastant allunyada de la proposta del repte, encara que aparegui l'estudi de ràdio (una mica posat amb calçador). Podria haver passat en qualsevol altre escenari, no és un relat exclusivament "radiofònic". El trobo prou ben escrit però m'hi falta xispa, hi ha frases que no diuen gaire cosa i les trobo innecessàries. Penso que cal un bon nucli per obviar aquestes frases de farciment. T'he llegit reptes molt millors i és per això potser que no valoro gaire positivament aquest. No m'ha fet el pes, ho sento.
Correccions que faria : "gaudir" per disfrutar.

Amor lèsbic entre ones radiofòniques (perunforat)

T'has passat de paraules (tot i retallant : 482), però el comento igualment, encara que queda fora de concurs. Un relat que té com a nucli de la història, un programa mític de ràdio dels anys 70 : "El consultori de l'Elena Francis". Emocions i vivències d'una oient, apaivagades per la veu que ve de l'altra banda de l'aparell i que li provoca desitjos de tipus sexual. Acabes amb una carta dirigida a la locutora, plena de cruesa, d'una realitat abassegadora. Com moltes de les consultes i respostes que conformaven el programa.
Hi ha prosa, fins i tot poètica, a destacar : "A l'arribar a casa trec les teranyines de la vella ràdio del meu pare, tot pensant que les meves no me les treu ningú."," com si la suor i remordiment post correguda fossin el càstig de la meva infidelitat malsana", "tocar l'aire expirat de cada mot versat".
M'ha agradat molt com has redactat les sensacions. El que menys el títol.
Correccions a fer: què sexual, prémer, feia, mentre, premo (enlloc de apreto), fe, ha estat (enlloc de ha sigut).


L'audiència puja de cop (Paula_93)

Una introducció que no té gaire a veure amb el tema ni la història en particular. La frase que inclou "desfilar" m'hi sobra, encara que t'ha servit per incloure la paraula clau. Em passa el mateix amb la següent frase, tant fa si sortia a corre-cuita de casa, oi?. La noia arriba al locutori de ràdio i rep la fatal notícia : si no puja l'audiència, tanquen l'emissora. I llavors, desespera i reacciona dient t'estimo a un company tècnic de so (no ho trobo versemblant ni lògic, però vaja...m'hi faltaria alguna cosa que dugués del desesper a l'estimació. Més endavant trobem l'expressió "em va besar" dues vegades molt seguides i crec que saps altres recursos eròtics per no haver de repetir-les. "Li vaig treure els calçotets i tot va ser magnífic..." la trobo un xic precipitada, a no ser que realment, la magnificència del membre del paio fes oblidar a la narradora l'ordre dels esdeveniments, jeje. La figura del segon tècnic no m'hi agrada, ho sento. Queda molt millor el text si donem per fet que la passió no ha deixat al primer i únic tècnic de so tancar els micròfons, abans de començar a "radiar el programa".
El recurs de pujar l'audiència així, és un paral.lelisme ben curiós, amb l'alçament d'altres "vehicles de comunicació". Està bé.
Correccions a fer : tot i que, em vaig posar, no sabia què dir, ocórrer, ha pujat, vestírem, i sobra un "que" a la darrera frase.
Encara que el meu comentari no sigui positiu, no deixis de reptar, perquè tens fusta per aconseguir bones històries i segur que te'n sortiran de molt millors. Ànims!.

Històries de cançó (Carme Cabús)

Ens trobem amb un altre programa de ràdio. Aquest cop és el típic programa musical obert a peticions que fan els oients. Un relat escrit íntegrament en diàleg, però que resulta planer i de fàcil comprensió. La protagonista té mal d'amors, i passa d'un estat emocional resignat a esperar, a un doll d'espontaneïtat i ràbia, que fa que s'apoderi del vehicle radiofònic, per enviar a pastar fang al seu amor, quan en un primer moment, només volia dedicar-li una cançó. Per altra banda, la postura dels locutors, una mica alcavots però enfotent-se rere l'anonimat, fan de la posada en escena, un autèntic "Amor trèmul", que és el títol de la cançó a dedicar.
El que no m'ha agradat gaire és la frase introductòria on uses "forn", sembla posada a webs. I jo diria sempre "ha estat" enlloc de "ha sigut".


Vacances (Roarscach )

Relat divertit i satíric diria jo. La ràdio com a companya de viatge, del Viatge (el de les vacances d'estiu). Tota una operació sortida.
Amb frases, per a mi, brillants, d'un humor "socarró" ens brindes imatges prou conegudes, que no freguen tant la ficció, ja t'ho dic jo que agafo la carretera de Sta.Cristina d'Aro cada estiu.
En quant a la forma, m'hi sobren potser tant parèntesi, encara que el seu ús és adequat, aclareixen i complementen la frase prèvia, però en un relat curt, m'estimo més substituir-los per comes. (és una opinió personal).
Acabada la lectura, penso que el narrador, malgrat tot, no abandonarà el vehicle, esperarà que tothom ho faci, si pot ser, al marge de l'autopista, i ala! via lliure fins al destí final, oi??. (això és una conclusió igual de paranoica que la que ens descrius). En resum, bon repte, sí, sí.
A corregir : viceversa em sembla que és castellanada , "més" accentuat quan és de adj.quantitatiu, són (verb ser per diferenciar de la son), és (verb ser per diferenciar del pronom), ràdio.

A cau d'orella (marinada)

Molt bo. Ben redactat però amb correccions a fer : falta un "que" davant "esperaven impacients", "guardaespatlles", "mà"i "introduir". Bon ús de les paraules clau, adaptat al tema. L'ambientació i descripció del personatge em recorda als programes de ràdio nord-americans i els seus locutors, que emeten durant anys el mateix programa i acaben essent estrelles com les del cinema. (sobretot en els estats de l'interior del país). El gir final és sorprenent, senzill i amb la repetició d'una frase introductòria que despulla el nucli de la història (la veu) i lliga amb el títol. Olé!. No us el perdeu!.


Amassant les ones. (bressol)

Un joc de paraules al títol em provoca certa curiositat en encetar la lectura. (m'agrada la imatge poètica, mira per on). Em trobo amb un altre "homenatge" al programa de l'Elena Francis, mític com la seva sintonia, que molts tenim gravada al cervell. Bé, després de l'apunt nostàlgic, jeje : bon ús de les paraules clau i adaptat al tema. Un cop més, la companyia de la ràdio. El to de la carta de l'oient, educat i romàntic, queda trencat per la resposta del programa, que parla massa directament i tutejant quan hauria de fer-ho de vostè (si som fidels a l'època). I crec entendre, encara que és una mica surrealista, que l'Elena Francis s'ha sentit atreta pel que un vidu de Barcelona, forner i captivat per la
seva veu femenina, li ha escrit?. És un bon recurs aquest de l'atracció en 2 direccions (so versus escriptura), però m'hi falta una mica de coherència en la reacció de la locutora. Suposo que la teva pretensió era lligar el final amb el títol però vols dir que la locutora ho deixaria tot per conèixer el personatge en qüestió?.
En quant a la redacció, l'acomiadament de la carta del vidu es podria millorar, no em lliguen els temps verbals (ho rellegiré de nou, però..). I, ha de ser "en pau descansi".
No defalleixis i segueix reptant, que la constància farceix bones pastes, jeje

I ara el més difícil, triar guanyador.
M'he quedat amb 4 relats en una primera tria ;

xavier valeri
roarscach
rnbonet
marinada











I després amb dos finalistes :


rnbonet
marinada




Llavors, he gaudit de nou dels relats i m'he decidit pel que m'ha semblat més original, tot i que l'altre era molt del meu gust i estava molt ben redactat.


El guanyador doncs, és avui :



"A cau d'orella"de marinada