REPTE CCXXXIII ( 233 ): un repte JUST (o no!): Acta dels comentaris i del veredicte!

Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 233 ( CCXXXIII ) de Relatsencatala.cat:

Identificació de les actuacions:
Contingut i Forma: En tot moment s'ha seguit el procediment habitual, propi d'aquests casos, establert pels nombrosos precedents de què es disposa en el web, és a dir:
- Convocatòria oficial del Repte, amb totes les especificacions necessàries.
- Enllaços oportuns segons la densitat de les intervencions al Fòrum de la citada pàgina.
- Presentació dins del termini dels reptes corresponents.

Identificació de les parts:
- Jutgessa: Unaquimera, anomenada amb tots els poders oportuns per Jeremias Soler i Lo Pardal, jutges del Repte 232.
- Reptaires i Reptes: Davant la jutgessa d'aquest jutjat, en audiència pública i davant la secretària judicial, compareixen els autors i autores esmentats/des a continuació, que presten jurament o promesa de forma legal per quan han participat en aquest repte per iniciativa pròpia, distinta de qualsevol que es pogués considerar inapropiada:
loPardal, Maurici, Josep Bonnín Segura, Suzanne, foster, manel, Carme Cabús, SweetLady,
en representació dels respectius relats:
Culpable!!, El bon culpable, Reflexió magistral, Per 300 euros!, Cent vint-i-tres segons..., Només depèn de vostè, Mercat Kusnetgi, S'ho mereixia.

Acta de comentaris:

En acabat la lectura, relectura, i trilectura ( fins i tot, en alguns casos, alguna més i tot! ) dels reptes a què es fa referència i trobada conforme a les regles la seva participació, es fa públic el següent comentari al respecte de cadascun d'ells:

***************************************

Culpable!!

*Dades objectives: ha estat presentat per loPardal.
Ha utilitzat 295 paraules per redactar un repte en forma de diàleg, de tipus irònic, humorístic d'aquella manera indirecta que caracteritza la prosa sorneguera.
Fa al·lusió a com es pot donar la volta a uns fets aparentment clars fins al punt d'arribar a l'absurd, si es tenen prou diners i/o influències per fer-ho.
En aquest cas, els noms que ha triat l'autor del relat per als seus personatges els retraten perfectament: en Modest Pacífic no té possibilitats dava l'Opulent Milhomes.
En canvi, Justicià Imparcial no demostra gaire capacitat de ser fidel als seus apel·latius... per cert, amb aquesta herència familiar, a quina altra cosa es podia dedicar aquesta persona? És un seriós conflicte, aquest de la determinació de la vida humana des del naixement per culpa de certes combinacions de noms i cognoms...
Tornem al text!

** Alguna dada subjectiva:
Ha fet un malabarisme per a col·locar el mot "junyir", però ja que no xoca amb els fets que relata, resulta perfectament admissible.
Queden els dubtes:
- de perquè ha utilitzat un guionet en : tot-hom dret, ja que s'escriu tothom.
- de si ha estat una errada mecanogràfica la primera "b" en anti-blobalització, o si es refereix a una altra parauleta descriptiva de la seva collita...
- sobre els signes de puntuació en la frase: "Senyor lletrat; no ha informat al seu representat que s'ha d'aixecar quan es llegeix la sentència! " que més aviat sembla demanar una senyal interrogativa; forma suggerida: "Senyor lletrat! no ha informat al seu representat que s'ha d'aixecar quan es llegeix la sentència?"
- sobre el final del relat, ja que fa la sensació de no quedar tancat... Certament, estava apropant-se al límit de l'extensió permesa, però traient alguna coseta d'aquí o d'allà, segur que encara hagués pogut elaborar una frase més contundent per finalitzar la paròdia de judici.

***En general, divertit i ben escrit, portant endavant els personatges i la situació amb força coherència interna i sense grandiloqüències, cosa que s'agraeix.

Aquest tribunal el felicita efusivament!

***************************************

El bon culpable

*Dades objectives: És representat legalment per Maurici.
Ha emprat 265 paraules per construir un text que consta ... d'un sol paràgraf!
El repte pren la forma d'un monòleg en alta veu, la del jutge que emet sentència després d'escoltar el veredicte que ha emès el jurat, un cop tingut lloc el judici, junt amb una súplica raonada.
En el cas present, queda en l'aire el dubte de si aquest relat es pot classificar com d'humor, fantàstic, de crítica social... o de terror! I, segons com es miri, potser té de tot una mica!!

** Alguna dada subjectiva:
En quant a la forma, ben poca cosa a dir. Molt ben construïdes les frases, ben lligades utilitzant els diferents recursos de puntuació, coordinació, subordinació i juxtaposició fins a resultar una narració força fluïda.
Potser jo mateixa hauria col·locat alguna coma més ( no gaires, ben cert és! ) en algun moment en què cal allargar l'entonació per seguir les pautes proposades per l'autor, com per exemple:
"Tant l'advocat defensor com el mateix acusat han junyit esforços per a demostrar a la sala que la conducta de l'acusat,..." es fa llarga, així llegida sense aturall!
"Tant l'advocat defensor, com el mateix acusat, han junyit esforços per a demostrar a la sala que la conducta de l'acusat," resulta més descansada...
Per cert, fent referència a la mateixa frase: jo diria que per utilitzar "junyir" fan falta dos elements en igualtat de condicions, sense comparances; per tant, em semblaria més adient dir:
"L'advocat defensor i el mateix acusat han junyit els seus esforços fins a demostrar" o
"Tant l'advocat defensor com el mateix acusat han fet grans esforços per a demostrar a la sala que ... i junyint els seus arguments..."
En fi, és aquesta una impressió que constarà en acta però que no tindrà cap més valor vinculant que el d'una opinió personal.

*** En resum: Un text molt atractiu, ja que es llegeix amb rapidesa, no fa entrebancar en cap moment el desenvolupament de l'exposició, manté des del començament aquell punt d'intriga i no defrauda gens en el desenllaç, que dóna en què pensar... i això sempre és un mèrit!

El tribunal li dóna la seva enhorabona!

***************************************

Reflexió magistral

*Dades objectives: ha estat tramés per Josep Bonnín Segura.
Ha necessitat 298 paraules per edificar un text sòlid i ferm, ben estructurat en dues parts diferenciades:
-El diàleg entre dos magistrats, homes de lleis que fan serioses consideracions al voltant de la justícia, ocupa les cinc primeres intervencions.
-El diàleg entre dos homes, condemnats per diferents delictes, que comparteixen cel·la, la resta.
Bon gir argumental el que fa el relat! Agradablement sorprenent!!

** Alguna dada subjectiva:
Començant pel començament, la frase inicial, tal com està, em sembla mancada de puntuació: no se sap si és afirmativa enunciativa ( exposant fets ), si és interrogativa ( demanant confirmació sobre l'opinió expressada ) o si és exclamativa ( denotant l'astorament de qui ha descobert el fet ).
Possibilitats:
. "Saps que és culpable, perquè tots els indicis el senyalen directament! En canvi, has de dictar una sentència absolutòria, ja que no existeixen proves que l'inculpin lo suficientment sòlides ..."
. "Saps que és culpable! Tots els indicis el senyalen directament ... però, ai! has de dictar una sentència absolutòria, perquè no existeixen proves que l'inculpin lo suficientment sòlides! "
. De pas, he tret un dels dos "perquè" que resulten massa propers.
. Dins d'ella, la subordinada següent:"perquè no existeixen proves que l'inculpin lo suficientment sòlides" resulta una mica forçada en ser llegida, potser caldria buscar una estructura més senzilla, com ara : "perquè no existeixen proves suficientment sòlides que l'inculpin." ( a més, t'estalvies una paraula, que en els reptes breus pot ser un tresor! )

En aquesta frase "Ens hem d'ajustar-nos a l'esperit de la llei i no ens queda més remei que passar de l'abstracció d'una situació legislada on les paraules si que son clares davant del fet ens presenta molts viaranys i jeroglífics que hem d'interpretar i que no es troben escrits en els articles del codi penal. " diria que
. sobra el "ens" i posem "-nos"
. i que cal introduir algun signe de puntuació, per tal d'oferir pauses en la lectura i marcar la cadència comunicativa...
. Quelcom així, si em permets una proposta:
"Hem d'ajustar-nos a l'esperit de la llei... No ens queda més remei que passar de l'abstracció d'una situació legislada, on les paraules si que son clares, als fets, davant els quals ens presenten molts viaranys i jeroglífics que hem d'interpretar i que no es troben escrits en els articles del codi penal. "

*** En resum: Un repte absolutament versemblant i de rabiosa actualitat... rabiosa per actual i per la ràbia que fa! Molt bona la idea que serveix de pal de paller a la història que es desprèn de la conversa!

El tribunal emet la seva opinió: molt ben pensat!


***************************************

Per 300 euros! (versió corregida)


*Dades objectives: ha estat presentat per Suzanne
Ha triat 248 paraules per oferir-nos la reflexió interna d'una dona que acaba de rebre una notificació judicial gens inesperada.
Deixa entreveure que aquesta dona, casada, ha comés adulteri induïda pels encants provocatius d'un parell de joves que havien planejat una cacera de tipus emocional i sexual arrel d'una aposta... amb 300 euros com a premi i aquesta dona com a víctima.

** Alguna dada subjectiva:
El que no queda prou clar, parlant de l'argument, és quina de les possibilitats que ofereix la història resulta l'encertada:
- Si ha estat el marit, un personatge invisible i gens nomenat en cap moment, qui ha demanat la mort legal del seu matrimoni perquè ha descobert la infidelitat d'ella (o perquè algú li ha fet saber! ) amb algun xicot d'aquests ( o amb tots dos ).
- O si era part de la juguesca que es casés amb un dels nois per després seduir-la l'altre, fent-la adonar finalment de què cap dels dos se la prenia en serio com a persona, en vista de la qual cosa és ella qui ha
demanat el divorci del seu maridet impostor.
Tenint en compte que disposava de més de 50 paraules de marge, l'autora podia haver aclarit aquest punt, de tal manera que en dir: "Però no em jutgeu pels fets d'un jorn" sabéssim si es referia
.al dia en què havia enganyat al seu marit innocent amb el jugador calculador, o si va ser el dia que va accedir innocentment a casar-se, embadalida pels afalacs, amb el protagonista de la juguesca, o
.al dia en què, casada amb aquest jove trampós, va deixar-se seduir per l'amic col·laborador de la conxorxa masculina.
..Potser la que té massa imaginació és la jutgessa i per a tothom ha quedat prou clar des del començament quin era el cas ; en aquest cas, ignoreu tots i totes les meves elucubracions: he dit!
El que si és cert és que es pot corregir un parell de cosetes:
marxa enrera: enrere.
malaties, manca una l,
total, coses sense importància!

*** En resum: Un repte ben apadrinat per les referències a Les Amistats Perilloses, que suposen un referent molt fort; ben buscada la relació entre el procés de divorci i el d'infantament: la mateixa durada, resultats ben diferents...

La jutgessa, continuant amb la temàtica, es pren la llibertat d'afirmar: ben parit!


********************************

Cent vint-i-tres segons...

*Dades objectives: declara que el seu representat legal és en foster.
Ha fet servir 299 paraules, entre elles "malecón" i amb la vènia de la resta del tribunal i les autoritats competents, acceptarem el raonament de l'autor al respecte.
Amb elles, ha construït l'acte final d'una venjança que pren la justícia en les seves mans, literalment.

**Dades subjectives:
Pel que fa a la forma, tres cosetes de res:
- en la frase "pels Grans Cacaus, els amos de les grans plantacions" potser seria millor no repetir la paraula "grans" en tan poc espai... en el segon cas, es pot substituir per "enormes" o "immenses" plantacions.
- La frase "caminava amb passes plenes d'odi que empenyien el seu cos buit de rancor" sembla segons com es miri que avença molt a prop de la confusió semàntica, ja que la rancúnia i l'odi van de la mà i sembla difícil caminar amb una i no anar acompanyar de l'altre...
- "hermós"?
Pel que fa al contingut, el text fa esgarrifar per la força que conté la narració i pel tema a què fa referència: les víctimes mortes sense justícia, apartades de la vida perquè feien nosa, perquè no es conformaven, o perquè feien més falta mortes que vives com exemple del poder fora dels jutjats, del càstig que podien rebre aquells que es rebel·lessin, de la impunitat de qui les va ordenar...
Per contrast, és bell. el final sembla metafòric respecte al fet de què, un cop completada la seva missió, la vida se li presenta com un camí nou, un trajecte per decidir un cop saldades les comptes inevitables...

***En resum: Un relat que atrau i al mateix temps, esgarrifa. Terriblement versemblant, té una part de justícia divina i una gran part de misèria humana. I el contrast l'afavoreix, la lluita entre els punts oposats el fa bategar, el fa VIU...

El tribunal l'aplaudeix sense recances!


***************************************

Només depèn de vostè

*Dades objectives: ha estat presentat per manel.
Ha emprat 294 paraules per regalar-se un text original, on no se sap ben bé si es permet el gust de divagar a plaer o si ha construït un joc de pistes que condueix la lectura per laberints i reflexions aparents, disquisicions i raonaments que no són sinó un bon joc de paraules.

**Dades subjectives:
L'he llegit atentament i he escoltat tots els mots que el componen, totes les paraules que l'integren han estat observades... i m'he sentit atreta per elles d'una manera molt especial!
- Una tonteria: "amb aquesta paraules": amb aquestes paraules, per mantenir la coordinació entre adjectiu i nom.
- vostè te l'última: té
- "que no se el que és": no sé
- literarietat? (mmm! entenc el concepte, però... a mi també m'agrada inventar paraules!) ja posats, que et sembla literaturietat?

***En resum: Un repte molt atractiu per a qui escriu, que de vegades pot tenir la sensació, quan es posa a omplir el paper o la pantalla, que és capaç de triar mots, construir frases, enllaçar oracions i estructurar paràgrafs de forma aparentment adient, però que no sempre pot estar segur d'haver dit el que desitjava, ni potser d'haver dit res intel·ligible pels demès, segons com. I que sempre depèn de qui ho llegeix per ser interpretat justament, que només qui s'ho mira atentament descobrirà els matisos, gaudirà amb els fruits de l'esforç, valorarà la inspiració i la feina feta.
No sé si m'explico, però jo m'entenc!

Aquest tribunal ofereix un aplaudiment acadèmic a l'autor!


***************************************

Mercat Kusnetgi

*Dades objectives: presentat davant aquest tribunal per na Carme Cabús.
Ha utilitzat 300 paraules justes per elaborar un relat en el qual la protagonista ocupa successivament els llocs de víctima, fiscal, advocada de la defensa i jutgessa.
La història comença descriptiva, però ràpidament s'accelera, agafant aquest sentit circular que fa perdre els referents externs i sentir-se absorbida cap a l'interior de la narració, fins al punt de sospirar en el moment que el carrusel baixa el ritme i permet posar peus a terra per observar les figures que encara giren allà dalt... i en gaudeix!

** Dades subjectives:
Per posar alguna coseta, diria que
. m'ha sobtat l'expressió "llueixen de netedat ", però només es tracta d'alguna cosa intuïda més que conscient: diria que és més habitual la forma "de tant netes" o coses semblants, a partir d'adjectius i no de noms.
. m'ha sorprès la frase "s'hi venen la mel i les nates", com si hi haguessin diverses classes de nates i només una de mel; diria que ambdós conceptes haurien d'aparèixer en plural o en singular: "s'hi venen la mel i la nata" o "s'hi venen les mels i les nates".
. m'ha xocat l'adjectivació emprada per al "preu astronòmic, impossible i irreal": astronòmic em sembla perfecte, però impossible no, ja que li estan demanant en aquell mateix moment i tampoc irreal, per la mateixa raó, si no està somiant la situació... potser seria més adient alguna d'aquestes formes: desmesurat, desproporcionat, inabastable, exagerat o exageradíssim, forçat, inflat, desorbitat, "preu classificable d'abús, de robatori, de crim, de delicte... en aquella economia..."... fins i tot, podria ser "increïble" en el sentit de què costa de creure!
Pel demès, una factura impecable!
I un context, molt ben recreat, en què la víctima se sent solidari amb l'infractor, fet que suposa tota una mostra de les giravoltes de què és capaç la consciència humana!

***En resum i com a reflexió, desitjo que consti a l'acta una nota breu sobre com de vegades s'identifica la justícia objectiva amb altres conceptes: satisfacció d'una necessitat, per exemple, o compensació de desigualtats socials i econòmiques... però això correspon a la Sala del fons del passadís, a la dreta.

La jutgessa es declara fermament satisfeta de la lectura d'aquest relat, que li resulta proper, humà i li porta molts records...


***************************************

S'ho mereixia

*Dades objectives: Tramés per SweetLady .
Integrat per 203 paraules, compleix evidentment amb el mínim de mots per participar. Tot i que en un principi pugui semblar que devia haver aprofitat el marge restant de paraules per a ampliar el seu contingut, cal dir que conté tots els elements necessaris per bastir una història comprensible i coherent, sense grans buits en el seu argument.

**Dades subjectives:
- Una altra cosa és si la protagonista confon justícia amb venjança, ja que ambdós termes es barregen un cop i un altre, en mig del dolor i la ràbia que sent.
. D'aquesta manera, paga el engany amb la infidelitat, però... i els cops? A quina justícia els encomana?
. Per cert, es venja del marit, però... i de la seva "millor amiga", que no pensa venjar-se o aplicar algun tipus de "justícia compensatòria" dins la seva línia de pensament?
. Si no està disposada a continuar portant el jou que li han posat, tindria que pensar en una altra solució, però això ja no és competència d'aquesta sala...

***En resum: Cal assenyalar que manté una forma ben correcta, força apropiada. Les frases, molt curtes, subratllen aquella sensació de fúria que no deixa pas rumiar gaire, que emet missatges sense elaborar-los massa, però que deixa anar les emocions nues... molt apropiades al context!

El tribunal opina que és un petit gran repte! I ja se sap, lo bo, si bru, doblement bo!


***************************************

Acta de veredicte:

La jutgessa d'aquest jutjat, en audiència pública i davant la secretària judicial, fa saber als autors i autores esmentats/des amb anterioritat i a qualsevol lector/a que comparegui per aquesta sala, que el veredicte de f
inalistes
és compartit per tots els reptes presentats, ja que per la seva qualitat, cap d'ells podria quedar fora d'aquesta categoria en bona llei, i per tant,

procedim directament al veredicte de

guanyador/a del repte, que recau en:

mmm, uiiiiiiiiiiiiiii


Nota: No està fàcil, gens fàcil, perquè hi ha un que m'agrada especialment, però l'altre ha fet molts mèrits... i aquell, ai, que bo que és... i sense descuidar-me de l'altre, que...


mmm, vaaaaaaaaaaa


o sigui, que declaro guanyador del repte, per diverses consideracions, a


El bon culpable, de Maurici, a qui correspondrà convocar i fer-se càrrec del Repte següent.

I perquè serveixi de notificació a tots els efectes oportuns, expedeixo aquest edicte avui, 2 de maig del 2007, aquí mateix, acompanyat d'una abraçada general.

Signat:
Unaquimera