COMENTARIS REPTE (I)

COMENTARIS

Com a comentari general donar-vos les gràcies per la vostra participació en aquest repte una mica estrany. M'han agradat molt totes i cadascuna de les interpretacions que heu fer de la proposta de repte. Aprofito per recomanar-vos efusivament la lectura dels reptes presentats així com tota l'obra de cada reptaire.

La X senyala la butXaca de Joanra
El teu relat m'ha resultat molt curiós. Primer sembla que inicis una qüestió econòmica, que tampoc és res desencaminat si creiem allò de que el món gira pels diners. Després la meva vista s'ha fixat en el gràfic (he anat a buscar les X i les Y) i he somrigut perquè la imatge de la funció exponencial m'ha recordat una butxaca!!!. El que més m'ha agradat del teu repte és que amb les teves paraules ens condueixes al llarg de la gràfica: primer ens la fas mirar detingudament pensant en què són les X i què són les Y. Després, si caus al fons de la butxaca, ens fas pensar en una bola que cau des de la gràfica cap al zero. Evidentment llavors costa molt sortir del zero, perquè la gravetat és molt alta i la mirada es queda fixa en un punt. Que el zero sigui el gran astre m'ha semblat una mica heliocentrista hahahah i pot ‘universal' però no!. Si orbites lluny de l'astre mires per sobre l'espatlla... El teu relat està ple d'idees plenes de moviment en torn a la gràfica exponencial. M'ha agradat, de veritat. Només m'ha sobrat la reflexió final sobre l'amor, i la vida (que no dic que no estigui bé eh!) perquè em talla una mica el joc previ que has muntat molt bé. La teva interpretació de l'espai generat per una gràfica exponencial és inefable i me'l guardo dins del meu record, quan vegi aquesta gràfica pensaré en el fons d'una butxaca, en una pilota que va, irremeiablement cap al zero. Gràcies!

Polar d' allan lee
El teu relat és oxigen pur. És ampli, vitalista, fa olor a natura. Traspua bellesa, la de La Terra, la del que ens envolta. M'ha semblat que està format per dues parts més o menys diferenciades. La primera, més tècnica, més física; la segona, totalment organolèptica, visual. M'han agradat les referències que has fet a tots els components d'una natura viva, la que veus des de la teva finestra. M'ha agradat això, el tema de la finestra. Perquè primer sembla que ens parlis d'un espai tant general que s'escapa de les nostres mans, és tant ampli que ens absorbeix. Quan, al final, parles de la finestra, m'ha donat un punt de referència per situar-ho tot i m'ho ha fet més personal, més íntim. És des de la teva finestra que veus tot això. No la tanquis mai!
Només vull esmentar-te algunes tonteries meves: estaria bé separar en paràgrafs (diràs que és una obsessió, perdona ). No em fa el pes l'esment d'un suposat ‘senyor', i em costa de pair les substantivacions que fas de coses com ‘olors','còrtex', etc. Entenc que està fet per parlar de quelcom que és abstracte però es fa estrany. M'ha agradat molt però, com ja t'he dit, l'ambientació que has fet del TEU ESPAI, és fabulós, dir-te que el comparteixo i que m'ha agradat sobretot ‘un soroll que té guardat des de la cèl·lula'
I aquí el meu modest regal:
Mutació

MOLSA
POLAR
CRANC
MAREA
AIGUA
REÏNA
SABOR
OBAGA
CALMA
ARENA
CURSA

L'espai etern de Mandalf

Bé, què vols que et digui? M'he fet un fart de riure imaginant-te enroscat al pal de la tenda de campanya!! Hahahahaha. Un cop més un REGAL amb majúscules ple d'humor i alegria. Has anat repassant tots els espais amb que el protagonista s'ha anat trobat al llarg de la seva vida: a l'úter, a l'escola, de colònies, quan era casteller, al pis hahahah!! I el protagonista pensa, doncs mira quan estigui a l'altre món tindré espai. Està bé aquesta referència a l'altre món perquè sempre tenim la impressió, no sé perquè (deu ser un reducte cristià que allà estarem amples i serà una bacanal - això darrer no és cristià hahahah-) El final però per rematar. M'ha agradat perquè has parlat de molts llocs i sobretot de la 'lluita per l'espai' com si fos una lluita per la supervivència. No ens adonem però sempre estem en un espai i ens hem de fer notar, de trobar-nos-hi, el teu personatge pobre ni al final dels seus dies ho aconsegueix i això m'ha fet pensar que en els teus relats, sempre amb tan bon humor, també hi ha el component de la tragèdia. En fi, no m'embolico més! Un bon repte, divertit i amb una reflexió al darrera sobre la nostra relació amb l'espai exterior, dels altres, i com ens sentim quan no en tenim de propi.

Espai de poeta? de rnbonet

Mmmmmmm..... TU has copsat el que jo tenia en ment quan vaig proposar el repte. Ja ho sabies oi? hahahahaha.
El teu repte Espai de poeta és fabulós. La contraposició entre la definició que el diccionari dóna amb la teva particular definició de poeta és excel·lent:
navegant solitari
habitant del desert
fabricant de somnis
corsari de cors
lladre d'imatges
pescador de mots....
i això sobre un mar de noms cèlebres! que donen la base pel treball d'aquest lladre d'imatges!!!
La composició que forma el mar m'ha encantat. Totes i cadascuna de les frases que hi has posat són per pensar-hi ' tractat de maduixes'
En fi, quan ho pengis a la teva pàgina et faré un comentari més decent, ara com ara encara ho estic gaudint.

Espais filosòfics (h))eurístics-a euro la dosi-dibuixats i escrits de d' rnbonet

La teva segona 'parida' la trobo molt bona també. El cargol hermafrodita contraposat a home/dona. M'ha agradat la idea. Sobre la part de dalt (la que està cap per avall), les preguntes que fas m'han semblat massa tòpiques i explícites. M'ha agradat però que les contraposis a la situació mundana i sensorial que es viu abaix, un dia de platja, olors, menjar. El teu repte sembla una contraposició, una dualitat, la que tenim tots i que se sol representar per home/dona, transcendental/humà, cos/ment. I al mig, tu has trobat la solució! L'hermafroditisme. No podem definir-nos com una sola cosa, sinó que ho som tot a l'hora. Penso que has copsat la multiplicitat que hi ha en tots nosaltres. Segueixo pensant-hi. M'ha agradat molt com has usat l'espai del dret/cap per vall.

Ni aquí ni enlloc d' angie

La teva mirada poètica ha fet un recorregut pels espais que ens envolten. M'ha semblat com si tu, darrera la càmera, anessis mostrant-nos tot d'espais quotidians però sota la mirada diferent del director de cinema, d'aquell que ens diu en què hem de fixar-nos, i un cop ens hem fixat ens ho descrius de manera molt bella, tal com tu saps fer: 'trona i plouen abraçades pels tristos', 'únic mobiliari innecessari' 'gronxar les retines'... El teu repte és un Poema d'imatges. No te'n puc ressaltar cap sobre una altra perquè totes i cadascuna contenen tot i.. s'amalgamen vertiginosament fins deixar-nos exhaustos, satisfets, com si acabéssim de fer l'amor, amb una passió desmesurada, amb l'espai, amb l'entorn, amb totes i cadascuna de les coses petites i grans que formen part del que ens envolta. Un repte molt bo! (com sempre :-), té velocitat, moviment, és com una espurna que recorre les ments que tu, tant hàbilment has generat en les nostres retines virtuals.

Dimensions Hergé

El teu relat és conceptualment difícil. L'he llegit i rellegit moltes vegades per intentar copsar tot el que ens dius de cada una de les dimensions. M'agrada la reflexió que fas al final de cada una d'elles i que apel·la a 'nosaltres som'. Costa entendre dimensions més enllà de la tercera (tot i que vivim en una quarta, no? les tres dimensions + el temps?). M'ha agradat la reflexió que n'has fet de cadascuna. El que m'ha agradat és com has ficat la dimensió 'humana' dins de totes aquestes dimensions matemàtiques:
Llavors en pissarra ideal
fantasmes entortolligats
que nedem entre paradoxes
gràvids incompresos
abstracció del manual
on vivim.

Un repte que m'ha donat molt per pensar, amb un final embolcallador, integrador, holístic: som tot dins de les n dimensions que la nostra ment crea.

I com que sé que us heu quedat amb ganes de jugar, aquí us poso el/s guanyador/s del repte:


NVBNAFHDEOIWTPHR
ATHJSDNQRWEASFNM
AFTENOBNRABGFBSD
MSAFDSSDADSFONMH
ARWFSDKJSGFJNKLÑÑ
NDGFDFSDFLENAMAS
EFDSKLGAKTTBTVTUI
LFGLAFAHSGOWTERT

A la jutgessa de l'espai, que diu que l'ha fet somriure el meu repte; amb això ja estem pagats...

Al meu homònim manel, pel seu magnífic esbós espaial.

Al fantàstic rnbonet pel vaixell que ve de proa a tota castanya poètica...

Moltes felicitats a la tríada espaial, a tots tres!!

I boooºººoooºoºoºoºna tarda a la resta de la concurrència !