Veredicte Repte CC1

Aquest tribunal bicèfal, constituït en procés d'urgència fa una estona, ha acordat els següents comentaris sobre els reptes participants. Volíem treure el veredicte aquesta nit, així que hem anat per feina. Estem a la vostra disposició per aclariments, reclamacions i paneres.

Gràcies a tots i a totes pels regalets que ens heu fet amb els vostres escrits i sobretot no passeu pena si no heu guanyat, un regal és un regal i els guardarem tots vuit en un raconet de la memòria.


El regal - Bruixot

Veiem que la febre i els esternuts no t'han impedit esprémer unes gotes d'ingeni i originalitat com sempre. I energia. Ritme trepidant i entrebancat com si fossin els pensaments atabalats del /de la protagonista en arribar a cada després d'un embús a la B20 i amb una gana que es mor per sopar i resulta que encara no està parada ni la taula. No m'estranya que després de totes aquestes cabòries s'hagi oblidat de l'aniversari, del regal i de tot el que l'envolta cinc metres a la rodona. Els mals generals de la humanitat li fan fallar amb algú que li és proper. O és una excusa tota la xerrameca i resulta que tot això en lloc de ser un manat de preocupacions resulta que el que l'element té és un morro que se'l trepitja? Una bona defensa és un bon atac. Què significa un insignificant aniversari envers les calamitats que ens envolten? I a sobre encara voldrà un regal !!
Molt bé, ells s'han quedat sense regal però nosaltres hem gaudit del teu.

L'Armando o vivències d'Àfrica - atram

El relat ressalta el consumisme occidental amb la misèria tercer-mundista del continent africà. Bona la descripció de la situació del nen que contrasta amb les seves aspiracions d'infant. També bé l'ambientació que dóna un clima de tristor i simpatia pels personatges. Generes una reflexió sobre el comportament consumista dels dies de Nadal que tothom s'hauria de plantejar, una reflexió que sovint està present, però la potència de la societat de consum segueix empenyent. Especialment bo el pensament del penúltim paràgraf: qui és l'amo del seu temps.
Veiem que has tingut dificultats per encabir el repte en les paraules indicades. Precisament el que fa que el relat sigui un "repte" són les limitacions que s'hi imposen, les mateixes per a tots els participants. Si algú no les compleix, està en avantatge. Com que potser és el teu primer repte, t'ho passem per alt i acceptem 363 com a 350, a grosso modo diguem i molt a contracor per part d'en NiNel (és matemàtic).

Little brother - fost

Relat tendre i exòtic, bella història impregnada de sentiment. En Sale segurament serà un líder. Espavilat i generós, pensa amb els altres abans que en ell, cosa poc freqüent segurament en aquells ambients de pobresa.
Els quatre personatges queden ben definits en poques paraules.
Bo l'efecte de no trobar a en Sale al partir; el fet que la vella lliuri el regal lliga el principi i el final del relat.
Potser millor "gaudir" que "disfrutar".

El regal diabòlic

Bon argument el que plantejes, molt bona idea. El títol ens ajuda a esbrinar que el que en realitat fa diabòlic el regal és que el jefe se'l vulgui quedar. El poder vol progressar. Vol avantatjar a les altre tribus per tenir més poder, potser per satisfacció i orgull propis. En Quemdesek sembla mentida que no hagi après res de l'home blanc, si el coneix. S'acaba de posar l'enemic a casa.
El relat, en to una mica humorístic, planteja que la tecnologia pot arribar a ser diabòlica per les ànimes planeres. Això ho veuen els primers que el troben, però l'autoritat té uns altres plans...
Ara, Josep, es pot saber on para aquesta tribu que poden escoltar "los cuarenta principales" per la ràdio?

El millor regal - Suzanne

Fantàstica carta la que has escrit, Suzanne. Molta gent així hauria d'haver-hi. Amb la carta, escrita en un estil familiar, poses en evidència que el millor regal que podem fer als demés és ajudar-los quan els faci falta. No són necessaris massa objectes de consum per ser feliç. I un altre regal impagable és tenir notícies d'una persona estimada que està lluny.
Potser millor quilos que kilos.

El regal més difícil de triar - angie

Deliciós relat ple d'imatges suggerents sobre una amistat de les que ratllen en la frontera de l'amor. La situació ambigua i l'atmosfera, barreja de calidesa i fredor, li donen a l'escrit un caire especial. Queda en l'aire el perquè de la decisió d'ella, ens deixa un misteri surant. Però ell és un gran amic. Sap que no pot fer-hi res i envia una corda, un lligam, un regal. Un xiulet. Em sona. Molt bé. Bell relat.

la cafetera - manel

Una història que amb caire d'absurditat planteja el temor al fracàs del personatge. La por patent que té per no aconseguir l'objectiu que somia, per trivial o insignificant que sigui fa que no es vulgui enfrontar a la realitat. Bon idea, el desenvolupament del relat genera certa angoixa, que possiblement és l'efecte que desitges produir.

Potser el títol trenca una mica la sorpresa que es podria plantejar al final. Per què no una mica més ambigu, "El regal" per exemple.


Una desconeguda - mjesus

Història que deu ser real com la vida mateixa, ja que la majoria de nosaltres faria el mateix. S'agraeix el fet de no haver-la tergiversat. No hi ha miracles en la vida real. La misèria es presenta, ens copsa, ens fa pensar una estona i tenir bons propòsits, però en definitiva continua sent misèria.
Molt ben explicats l'escena, els teus sentiments i les reaccions. Potser si que li has fet un regal, moltes gràcies.
"No som ningú fins que no ens posen un nom; o tenim uns amics; o una casa; o potser és que en realitat només ens tenim a nosaltres mateixos. "



Bé, arribats fins aquí, els dos jutges, plens de vi i de cigalons i amb els birrets per barrets i certament de tort, hem expressat les nostres preferències.

Sense més pamplines, ens hem preguntat mútuament l'un a l'altre i respectivament, home a home, orella a orella: a tu quins t'ha agradat més?

NiNeL: Suzanne, foster, Bruixot (i no exactament per aquest ordre).

Mandalf: angie, foster, Bruixot (idem id de idem)


Molt intelpitxentment ens em dit, quedem-nos amb els coincidents, no? Mande?

O sia, foster i Bruixot.



Així que, dit i fet, els hem declarat finalistes.



I en aquest punt ens em dit,



i perquè no donem



El



veredicte





En viu




I en directe




La setmana






Del 15






De maaaaaarç, per exemple?






Seria un puntassuuuuu !!






(tot això és conya, va ser perfecte el procés votacional de l'R2C)




Total, guanyador per deliberació i acord mutu final Peret i Mandunga.... ai, perdó, NiNeL i Mandalf...


Bruixot - El regal

Òndia, nanuuuuu !!

El repte, el conte i la grip... així es comença l'any!!

Enhorabona!!