VEREDICTE REPTE 163!

Bona nit, família reptaire. Perdoneu la brevetat del veredicte però em trobo sota els efectes d'un atac d'alèrgia que ha convertit el meu nas en un clon de les Fonts de Montjuic la nit de la Mercè. De manera que aniré al gra...

Després de comparar les nostres notes, el Jeremies i servidor hem arribat a la conclussió que el més just es fer dos guanyadors. Aquests són

medusa (el favorit del Jeremies)
Biel (la meva elecció)

la plata (amb al·leació de bronze) és per l'angie.

Us deixo els comentaris del Jeremies. Demà (quan m'hagi aturat l'hemorràgia) pènjaré els meus.

Sorry per la brevetat i felicitats als guanyadors!


El bosc ja no és el que era. (Biel Martí) Ironia, humor, sàtira, potser fins i tot al·legoria... Ben escrit, amb un estil fluid i un argument força original. Només he encerclat quatre cosetes que no deixen de ser apreciacions subjectives: un "per allò" que a mi m'agrada més "per això". Alguna coma que li trobo a faltar. L'expressió convertir el bosc en una mena de camp magnètic no m'agrada, perquè de fet no caldria convertir el bosc en un camp magnètic, n'hi hauria prou amb què el bosc tingués aquest camp magnètic sense convertir-se en cap altra cosa diferent al bosc; en fi... manies meves...

Ridícul. (Àfrica Winslett) Un relat que respira serè amb la contemplació de l'entorn, descrit amb gran bellesa, que deslliga, a poc a poc, les reflexions d'algú que enyora un amor perdut.Potser pel meu gust li falta una mica de força, de passió, de intensitat. Hi ha alguns detalls que tampoc no són del meu gust com l'expressió "imant magnètic" un imant ja és magnètic... o la repetició de sons propers: decaure/caure... el "vaig" vaig posar vaig decaure vaig gesticular vaig donar vaig aixecar... Hi ha alguna coseta més que si cal en un altre moment et puc comentar, però no deixen de ser manies meves, el relat és bo.

Reconciliació. (Angie) M'ha impressionat l'estil, sobretot en els primers paràgrafs. És sincerament molt bo. És auster, elegant, correcte, gens carregat. Per a mi (subjectivament) seria un model perfecte de com s'ha d'escriure en prosa. En el paràgraf que va des del principi fina a "el cap amb un roc" em dóna la sensació d'estar llegint al mateix Truman Capote, i encara que de vegades diuen que sóc exagerat, si no ho pensés no t'ho diria.Més avall ja hi trobo alguna cosa que com que sóc un maniàtic no em sona tan bé.Em sobra la coma de "Mentre, ell". Em sobra algun possessiu potser de més: "El seu bosc..." "...dels seus amors" "les seves reflexions". L'expressió: "que li quedava: cementiri dels records" no m'acaba de sonar bé.I el final no l'acabo d'entendre, això que la mort seria el seu delator.Però bé, eh...

Amagatall. (Filalici) Comença, també, amb una descripció contemplativa molt ben escrita com el relat de l'Àfrica, i es resol de cop cap al final amb la topada amb l'hereu. Potser trobo, pel meu gust, que al relat hi passen poques coses; tot i que segons la intensitat que tinguin aquestes coses que hi passen, pot ser perfectament legítim que sigui així.Hi trobo dues vegades un "de que" que s'ha d'evitar. Potser algun possessiu que no caldria. Una repetició de sons que convé evitar: esverat... espantat... encantat...Però com tots, és un relat bo, el nivell cada vegada és més alt.

El teu bosc (gaúcha) Molt original, aquest bosc metafòric, o potser ni tan sols metafòric. Un relat que pot ser llegit per dues persones i tenir per a cadascuna significats diferents. Traspua sensibilitat, intel·ligència, sensualitat. Un estil boníssim, dels millors reptes que t'he llegit quant a estil, molt eròtic, tot i que, pel que he vist aquest estiu, les modes van cada vegada més cap a la depilació, potser després de llegir el teu repte facis canviar la tendència.M'agrada molt el teu relat, de debò.No m'agrada la parella de mots "imant magnètic", seria com dir "pa comestible". Algun possessiu que s'hauria pogut evitar: "amb tendresa la seva escorça". Un "faig" que no em sona bé: "el cansament m'importa poc si el faig al teu costat" en lloc de faig el cansament em sona més bé si se "suporta" o es "pateix".On diu: "cada dia em sorprèn i captiva" em sona millor "em sorprèn i em captiva".

Alè de bosc. (foster) Què dir d'una prosa magistral, bella, elegant, i tan agradosa de llegir...? L'argument també és força interessant, les aromes del bosc que atorguen a la nena segrestada la força per a sobreviure. Alguna coseta, però, haig de dir, per exemple que no em sona bé "aspes inquietes" però és un problema meu.També hi posaria alguna coma més; però en algun lloc he llegit que no hi ha una única manera correcte de puntuar.

La noia de la font. (Xavier Valeri) Com d'altres comences amb una prosa descriptiva, que cap al final ens porta al desenvolupament dels fets; que no són gaires, però que tenen la tendresa suau i innocent dels primers amors, o si més no de la primera atracció d'un "amor".Hi ha alguns elements de la puntuació que em sonen estranys.La frase: "Les fonts d'aigua potable eren una de les remotes condicions per l'existència de la masia" com a lector se'm fa rara, no sabria dir-te per què.Un relat correcte.

Un passeig pel bosc. (marinada) És un relat divertit, ben escrit, que tot d'un plegat sorprèn al lector amb el seu gir cap a la ciència ficció. No té escletxes expressives, és sòlid. Té algun error tipogràfic visual: "va anar seguit" "...mosqueta tan simpàtica. que prova endebades d'escapar"Una "a" que sobra "Es mira a la guia" La guia és CD."En com de bonic devia ser la terra" suposo que volies dir "bonica" potser abans havies posat "món" i al canviar-ho a Terra et vas oblidar de canviar el gènere a l'adjectiu.Malgrat tot un bon relat.

Cremant-se per dins. (Lo Pardal) Ben escrit. Història trista d'un amor traït que veu sadollat el seu instint de venjança pels avatars del destí."fullaraca gronxant-se" no em sona bé, perquè fullaraca és més aviat el fullam sec, és a dir mort i a terra, i encara que pot haver-hi alguna branca de fulles seques encara dalt de l'arbre, no és habitual."ni del tràfec frenètic de cotxes" Aquí fer servir "del" no m'hi sona bé.Pel meu gust, em sobra el "ell" de la tercera línia començant pel final.Com sempre, manies meves.

Turisme Rural. (Miralpeix) En general està ben escrit. És una bona sàtira del senyor de ciutat que explora el món rural.Tot i així, no m'acaben de convèncer les frases tan curtes, tan tallades. De vegades, aquesta manera d'escriure escau, quan s'està narrant una història de suspens, i el lector te ganes d'anar endavant amb els esdeveniments, però aquí no m'acaba d'agradar.No m'agrada com fas servir camp magnètic. Més que "com si ell fos un camp magnètic" m'agrada més "com si l'envoltés un camp magnètic" o alguna cosa similar. Fet i fet, dins d'un camp magnètic hi ha punts amb molt poca força d'atracció, els més allunyats de la font que genera el camp; en canvi si "ell" fos aquesta font, i el camp l'envoltés, com més s'acostés a ell l'objecte atret, més gran seria la força magnètica, i la metàfora seria perfecta.L'expressió "En fotografia l'estampa" no l'acabo d'entendre.

Repte Visual (rnbonet)Romanço molt bonic, molt agradable de llegir. Llàstima de les estrictes normatives del repte. Indubtablement, tan el poema com el gravat són poesia pura i mereixen inscriure's dins del llibre d'or de la història del repte.

Criatures malèfiques. (medusa)Tot i que aquest estiu em vas picar al muscle, perquè vegis que no sóc rancuniós, pel que fa a mi, i malgrat passi un minut de les nou, si el pivotatòmic no té inconvenient, entres a concurs.Prosa correctísima, gairebé magistral, potser en alguns punts un xic recarregada, com si triessis, d'entre totes les possibles, la paraula més grandiloquent. Però això que dic no deixa de ser cercar-li "peròs" a un text que és sublim, i que té molta força. No hi trobo errors, ni estilístics, ni ortogràfics.Només deixem dir-te una petita cosa, per dir quelcom: "retortes i tortuoses, s'entortolligaven" repetició del so "tor.."Felicitats, mestre.