VEREDICTE REPTE 153

Bé, sorprenentment ningú ha explicat un luxe material, i mira, m'hagués fet gràcia, jeje... Però sí, amics, hi ha luxes efímers i que no deixen rastre a la pell i a l'ànima com d'altres.
Tampoc he llegit res amb ironia o amb caire humorístic, ni tan sols un bri d'erotisme, buuaaaa...
Tot això va una mica en plan broma, vosaltres sou els autors i decidiu, només faltaria...

Passo a comentar-vos (avui amb poc temps ho reconec) :

Luxes (Jeremies Soler)

Ens escrius un munt de reflexions, un relat a modus d'assaig sobre luxes vestits de somni, desitjos inabastables que corquen a cadascun dels personatges. Ben escrit, com ens tens acostumats. Em falla una mica el final, em queda penjat, particularment m'agraden oberts però amb frases amb força, i en aquest cas, és una molt bona frase però no concloent (molt subjectiu). El títol, una mania meva, no és original. Les paraules clau ben posades. Tot i així, el relat m'ha agradat força.

Un autèntic luxe (Lisboa)

Història trista i carregada de missatge. Un luxe en forma de necessitat vital, quina paradoxa oi?. Les paraules clau ben posades, especialment m'agrada la frase que conté "misèria" i "desori". El final, senzill i dur alhora, bo. Destaco les imatges tan ben descrites del menjar, he pogut veure l'aspecte i he notat l'olor de l'estofat. He vist alguna falta : "hem arribat", "n'hi ha de blancs", "ofén"… El que per uns és un luxe pels altres és un simple gest mecànic, buf.

Irnamun (gipsy)

Bon títol i escenari. Ben posades les paraules clau. Un relat en prosa poètica i amb vocabulari acurat.
Varis sentiments : barreges la fredor interior amb el caliu del record de la mare, amalgames que m'agraden com a recurs literari i com a drecera d'un camí ple de viaranys ; el plaer com a luxe i la soledad amb l'única companyia de la platja (crec que s'escriu "platgeta"). Estat de pau en la contemplació, tot un luxe que, encara que momentani o de curta durada, dóna aquella energia necessària per continuar somiant. M'ha deixat un regust estrany la teva història.

Les sis maduixes (LoPardal)

Bon títol, m'ha intrigat fins gairebé al final. Bé!. Una història deliciosa com les maduixes, un paral.lelisme ben emprat. Hi ha algunes errades fruit de la no revisió que passo a ressenyar per si vols penjar-lo a la teva plana : suposo que vols dir "Sudamèrica","d'on va tornar", "d'allí". Paraules clau ben posades. Bona descripció de l'avi. En la primera i segona frase repeteixes però "avi" i no m'acaba d'agradar. Un relat tendre, una relació que enyoro molt, la dels avis amb els nens, t'han dut a construir un relat dels que a tu t'agraden i a mi també m'ha tocat. La frase final m'hi sobrà, jo hagués acabat el relat amb la reflexió anterior.

Luxes (gaúcha)
Relat ben escrit. Ben posades les paraules clau, en les quatre primeres frases… És curiós com quan s'és adolescent sempre imaginem un futur carregat de records, suposem que sempre mirarem enrere…contraproduent molts cops.(això és un comentari que poc té a veure amb la valoració però que com a jutgessa em permeto de fer). No sé si ets gaire jove, em sembla que sí i es nota la influència d'uns pares implicats en la teva vida. (em disculpo per l'anàl.lisi psicològica). Viure sense mancances vitals, és un luxe, sí senyora!.
El títol no m'agrada… ja ho sé, ja ho sé, però en un relat curt és molt important.

Luxes? (Sol_ixent)

Estructura bona. Al començament del relat, jo hagués canviat l'ordre de les proposicions : Per fi havia arribat el dia en què abandonaria….
Alguna errada : cel.la. Paraules clau ben posades.(m'encanta la frase on introdueixes "esblanqueïr"). Per parlar de la patera, jo no hagués utilitzat el nom "vehicle" tot i tractar-se d'un vehicle de transport, potser embarcació o nau.
Parles d'un somni, d'edificar castells als núvols, empés per la misèria i la seguredat de que existeix un lloc millor. El luxe és deixar el conegut per arribar a tocar el "cel". Un trist final, una realitat que cau com una llosa i tanca bé la història.

I m'ha costat decidir-me per allò que us deia abans, tots els luxes tenen el mateix missatge i m'ha estat difícil triar (porto més de mitja hora discutint-me amb mi mateixa).
Però, total, com sóc una jutgessa de pacotilla i segur que m'equivoco en alguna cosa, passo a declarar dos finalistes :

"Un autèntic luxe" de Lisboa
i
"Irnamun" de gypsy

i el guanyador, després d'haver escoltat una mica de música i d'haver fet un cafè carregadet és ...





"Un autèntic luxe" de Lisboa.



Apa, a pel proper... Felicitats i gràcies a tots els reptaires.