Comentaris i Veredicte repte CLII (152) L'amistat

Bé, amics i amigues, gràcies per participar en aquest repte que ens fa reflexionar una mica en l’amistat com un valor important.
M’han agradat tots els reptes perquè en cada un, he trobat coses que a mí també m’han fet pensar. He gaudit i he rigut molt en algun cas. Gràcies per l’estona tan agradable que m’heu fet passar.

Us faré uns comentaris breus sobre el que més m’ha agradat de cada relat i la impressió que n’he obtingut. He remarcat una mica l’ortografia, les paraules clau i alguna frase que no he entès bé o que no m’ha semblat ben construïda, sense ànim de descartar cap relat. Finalment m'he decidit per els relats que no m'han deixat indiferent i que m'han arribat més al cor.


Jo i els meus amics (Xisca Riera Ballester) 350 paraules

Bon relat en el que defineixes el que és per a tu l’amistat al llarg de la teva experiència personal. Trobo que les variants del mallorquí fan el text més dolç i agradable. Els amics són molt importants per a tu i per això dius que els has de cuidar i guardar-los ben aprop, i els que has perdut els enyores i recordes. Molt bé!.
Les paraules clau ben utilitzades, destaco la paraula clau excomunicar perquè l’has utilitzat dins una frase metafòrica que m’ha agradat molt:
“excomunicats d’una parròquia anomenada “pandilla”.”
No he trobat faltes d’ortografia però potser alguna frase que es podria construir d’una manera diferent: No hi ha el perquè fer-se (per exemple podria ser: No cal fer-se )
si a n’això ho fas respectable (no sé si és del tot correcte), també on diu: aquesta és va canviant (podria ser: va canviant).


Remember when (Sol_ixent ) 340 paraules

Bon relat. Paraules clau molt ben col•locades. Ben escrit en el que només he trobat una falta d’ortografia: casar’s-hi que seria: Casar-s’hi; el mot nòvio és un castellanisme, podries haver posat xicot –a o promès –esa. En l’expressió: Fins a sortir (podria ser: fins la sortida), no se eh!
Un relat sobre una amistat que et porta a un desengany, on veus que les persones a vegades actuem en benefici propi, egoistament i no pensem en el que els altres necessiten. Personalment crec que el sexe, millor no barrejar-lo amb l’amistat (només és una opinió eh!). No sé si m’equivoco eh, però crec que dialogues amb el xicot, i hi veig algun temps de verb que no concorda, com per exemple: “...no un missatge de mòbil que em va deixar petrificada. Deia” (hauria de ser deies...no?)
M’agradat la frase: Sóc com un pal encastat al port, que resisteix, impassible, al pas del temps.
Suposo que el títol de la cançó “Friends will be friends right to the end...” (Queen) té alguna cosa a veure amb el relat, però ho sento, no la conec o no la reconeixo ara mateix.


Només pot ser a canvi de res. (Jeremias Soler) 348 paraules

Molt bon relat en forma de diàleg, molt ben escrit on les paraules claus estan ben col•locades. Fas un raonament de l’amistat una mica allunyat del que està establert –només has de llegir el relat de la Xisca– i aprofundeixes més en el que (suposo) que és per a tu l’amistat. Estic d’acord amb tu quan dius: “Els amics són valuosos perquè els estimes sense cap motiu, i sense la intenció d’obtenir-ne res a canvi; quan els fas el bé, ho fas pel seu bé i prou, no pas pel teu”. S’ha de ser molt, molt generós, altruista diria; però les persones som egoistes (la gran majoria) i sempre esperem “més” dels nostres amics. Tal i com jo ho veig vols convèncer al teu interlocutor que l’amistat no és una necessitat, prenent com a premissa que hem de ser feliços interiorment; crec que amb aquest arguments m’estàs definint més “la felicitat” que no l’amistat.
I com que jo no sóc catòlica ni creient (en Déu vull dir), em sobra una miqueta l’última frase. El títol però, el trobo molt bé com a frase contundent, però una mica estricta.
Uf quin rollo no? Això vol dir que m’agradat molt.



Un amic... (Mireia Chavarria Casals) 384 paraules

Ets lectora o autora? Et felicito per participar en el repte.
No he trobat cap falta d’ortografia i les paraules clau estan ben col•locades. El teu text passa del nombre de paraules establertes, de totes maneres no el deixo fora de concurs. Fas una descripció de l’amistat, enumerant tots els sentiments que et provoca. Per tu si que l’amistat és una necessitat vital (que ho és per a la majoria) ja que ens pot provocar un sentiment de solitud, de ser ningú. Com una forma d’enriquiment personal. El relat el trobo massa optimista, romàntic potser; perquè molt sovint, els amics també ens fan mal, per això la part que m’agrada més, és el tercer paràgraf.
En canvi no m‘agrada el final, jo trauria les dues últimes frases.


Amigues de sang (Mandalf) 350 paraules

Molt bo, ben escrit, molt divertit i original. M’he fet un tip de riure! Paraules clau molt ben col•locades i tampoc he trobat faltes d’ortografia, només l’ús de la paraula “comilones” em sona una mica més estranya. M’han agradat especialment les onomatopeies dins el text, molt gràfiques, com un “bocata” en un còmic. Els noms que li has posat als mosquits (femella) són boníssims. En aquest cas i amb aquest final, sembla que la protagonista se sent molt contenta que la d’Artagnan caigui irremissiblement. No eren unes gran amigues, a la protagonista li conformes uns bons sentiments encara que només siguin de supervivència.
He hagut de buscar que és una aedes albopictus i he trobat aquesta informació pels reptaires: Les femelles d'aquesta espècie, coneguda com a mosquit tigre asiàtic, produeixen una picada força més greu que la que produeixen les femelles de les espècies autòctones.
He disfrutat molt amb el teu relat, i m’agradat, encara que no estigui massa dins del tema que demanava.


Kiroshi o invitació al silenci (angie) 255 paraules

Molt bon relat i ben escrit, se m’ha fet curt i penso que és bo, que demanava saber més coses del que en la història m’expliques. Les paraules clau molt ben col•locades, ets l’única que ha fet servir sínia com a la figura d’una “nòria”. També, com sempre utilitzes força figures poètiques. Només he trobat una falta d’ortografia: ambdos (seria ambdós). En el teu relat fas de l’amistat o d’aquesta amistat en concret, una necessitat que conforta a la Masuko i la fa més feliç, en una mena d’admiració sublim cap al seu amic (sentiment que a vegades es pot confondre amb amor). En aquest cas la protagonista descobreix que ha superat una situació personal a travès d’un espai in temporal, el silenci, escoltant-se ella mateixa. M’ha agradat molt.


Bé i ara m’he de decidir, per un, o dos, o tres o tots els relats participants i no seria bo bo deixar el repte sense participació oi?, i més en època de vacances. Així que m’he hagut de decidir per un relat.

Com a finalistes assenyalo a:

Només pot ser a canvi de res Jeremias Soler
Amigues de sang Mandalf
Kiroshi o invitació al silenci d’angie


i com a
repte
guanyador

a
?

?


?????? difícil, ho tinc buffffff
entre Jeremies i l’angie



a



Kiroshi o invitació al silenci d’angie


a preparar el proper repte!!!

Felicitats a tots!!!