Veredicte i comentaris del Repte 149. PARÍS.

Benvinguts als comentaris i al veredicte del repte 149.

Abans de res agrair-vos a tots la participació, especialment a aquells que marxeu de vacances i que us heu presentat per amor a l'ofici.
També dir-vos que estic esgotat; avui he fet la meva segona millor marca personal de 500 metres braça de tota la meva vida, i estic que no em sostinc. A banda d'això faig de mainadera tot el dia (no em queixo, m'agrada molt), i també faig el dinar, rento els plats, passo l'aspirador, etc...
Els comentaris, per tant, no seran tan escrupulosos ni extensos com en altres ocasions. Tot i així, he tingut en compte els mateixos paràmetres. M'estalviaré l'esforç de dir-vos-els al detall, si algú els vol conèixer que me'ls demani i els hi faré arribar. Comentaré per sobre només el que he vist, i la impressió que m'ha fet el relat.
Realment tots els relats han estat molt i molt bonics.

Per valorar-los he tingut en compte l'estil, l'ortografia, l'interès que m'ha despertat, i la força que percebo en l'obra. Pel que fa a l'estil, he atorgat un deu abans de llegir el relat, i per cada entrebanc, incorrecció, o poc encert que hi he vist (subjectivament en la majoria dels casos) hi he restat un punt. El mateix he fet amb l'ortografia. Pel que fa a l'interès i a la força que desprèn... bé, són conceptes encara molt més subjectius; i els he valorat cadascun de 0 a 10. A l'últim m'ha sortit una xifra que com a mínim podia valer 0 i com a màxim 40. M'he limitat llavors a veure qui tenia més punts per a fer-lo/la guanyador/ora.



I ara anem a pels comentaris:

El salvador de París. (Pivotatòmic).
Un gran relat. Sense errors. Amb un estil segur, àgil, elegant, compacte. La puntuació, perfecte. El tema interessantíssim. En Von Cholitz, que podia ser el que fos, però que com a mínim va tenir l'encert de desobeir l'energúmen del seu cap quan li va manar de destruir París abans de la retirada.
Només hi veig dos "en que" que per mi que haurien de ser "en què".
I l'última frase de totes, tot i que correcte, la trobo un xic massa llarga i embolicada.

Els amants del diumenge. (Xisca Riera).
Un relat que descriu un ambient dolç, en el barri bohemi. Potser el final se'm fa una mica confús; no acabo de veure el paper del quadre en la història. Hi ha algun problema amb la puntuació, un "de que" i alguna altra coseta d'estil. No és dels millors relats que t'he llegit, però no deixa de ser un bon relat.

El cafè du Solei (Jeremias Soler).
En la versió que he penjat aquí hi ha algunes errades que he corregit en la versió que he enviat a relatsencatalà per a la seva publicació. Aprofito per a fer-me propaganda i demanar-vos que quan me'l publiquin, me'l critiqueu a fons tots vosaltres, més que no pas fer-ho jo ara. És un relat que he escrit entre ahir a la nit i aquest matí, sense preocupar-me gaire de res més que d'expressar les idees tal com en venien. Obviament no és un repte, perquè m'he saltat totes les normes. I a més, la canço final, "La Mer" d'en Charles Trenet, va ser composada molt de temps després del bombardeig de París. Tot i que passa el mateix amb la melodia del Pont sobre el riu Kwai, respecte la cronologia de la pel·lícula; o amb la banda sonora de BraveHeart, respecte la història que descriu.

La ciutat de les llums. (Lisboa).
Un bon relat; objectiu, concret, ric en detalls, es nota que coneixes la ciutat. La puntuació em descol·loca una mica. Jo no la faria igual. A banda d'això, l'estil pel meu gust és força bo, i les descripcions són interesants.

Volia escriure't en català. (Angie).
Un gran homenatge a la millor escriptora catalana de tots els temps, diguin el que diguin els adolescents d'avui dia a qui s'obliga a llegir tan sí com no "La plaça del diamant". Una mostra, també, de la fidelitat de l'Angie envers el repte, i del seu amor per l'art d'escriure.
A nivell formal, algun element de la puntuació no el faria igual, i algunes expressions em sonen estranyes, però no m'atreveixo a dir que siguin incorrectes; potser són explicables pel seu aspecte poètic i a mi se m'escapen.

Amant en vermells passió. (Àfrika Winslett).
Molt bon relat, com l'Àfrika ens té acostumats. Impecable l'ortografia. Una història que es fa molt interessant: sensual, exòtica, ben ambientada en el París de l'art. Només alguna pega com un "de que" que em fa mal als ulls. I alguna altra coseta (molt escadussera) d'estil que jo no faria igual.

Die Träne (la llàgrima) (Biel Martí).
Alemany, francès, català... un relat internacional... molt interessant... amb un final Bielmartirià clàssic, dels de llibre. Val a dir que el relat desperta continuament l'interès del lector. Com a pega només destacaria algunes comes que jo no posaria igual (potser sóc jo l'errat). I jo als francesos els posaria amb les mans al cap, més que no pas amb les mans als caps, però és una qüestió de gust meva. Resumint, un molt bon relat.

Les llums de la ciutat. (Joanra).
Un relat que de primeres m'ha desorientat perquè se'm feia difícil de comprendre, però que en arribar al tros on parla que tot això passava una nit qualsevol al turonet de Montmartre, al seu cementiri... doncs llavors se m'ha fet la llum, i he entès les estranyes afirmacions dels genis que no identificava. Està força ben escrit.

Cap a París. (Lo Pardal)
Un relat molt divertit i tendre, amb un final que m'ha sorprès positivament. Llàstima que les comes i els punts ballin tant, i que algunes expressions em sonin estranyes.

París, immortal. (Maria Jesús)
M'agrada molt el teu estil clar, diafan, lineal... Hi ha, però, algunes faltes d'ortografia i algunes comes que ballen. No obstant això el relat es fa força interessant i molt emotiu.

I arriba el moment de la veritat...
Després d'aplicar els criteris que abans he esmentat, començaré escrivint els noms dels tres autors amb millor puntuació, per estricte ordre alfabètic:

Àfrika Winslett
Biel Martí
Pivotatòmic.



I seguiré nomenant un segon classificat: Biel Martí.



I finalment un guanyador: Pivotatòmic.

En cas que en Pivot atòmic no pogués preparar el repte (estem en temps de vacances i seria comprensible) ho hauria de fer en Biel Martí.

Felicitats a tots els participants, i que el repte continuï per molts anys...!!!