VEREDICTE REPTE C XLIII (143) COSTA BRAVA

Benvinguts al veredicte del Repte CXLIII (143)

Haig de dir que ha estat la vegada que m'ha costat més decidir-me; tots els relats són bons. He hagut d'aplicar com sempre un criteri subjectiu i discutible. Demano disculpes pels possibles errors, i us felicito a tots per la gran tasca que heu fet.

Comencem amb els comentaris:


Vinyes verdes vora el mar (Baiba Liepa): .
Evocadores imatges d'un poble de la Costa Brava. Escrit amb sentiment. Només uns petits aspectes formals:
Aquí:
"Hi ha un poble blanc, verd i blau que mira a ponent"
després de blau hi convindria una coma:
"Hi ha un poble blanc, verd i blau, que mira a ponent"

Aquesta expressió:
"...i que l' espectacle de la mar bullint, blanca
d' escuma fins l' infinit, coronada d' irisacions aèries fruit de la barreja del vent,l'aigua i la llum, sobre un tapís balandrejant, cosit amb fils invisibles de tots els blaus i verds imaginables, sigui espectacular."
És una frase massa llarga, quan comences a llegir "i que l'espectacle de la mar"... i segueixes després amb l'incís llarguíssim de les descripcions fins arribar a l'acabament de l'oració, gairebé no recordes l'inici de la frase.

Aquesta altra expressió:
"S' ha d'estar molt enamorat del país, per que no et sàpiga greu que la tramuntana et bufi en plenes vacances."
A banda que és preciosa, i que me l'apunto, jo li faria una correcció: el "per que" no és de pregunta per tant ha d'anar junt i accentuat:
"S' ha d'estar molt enamorat del país, perquè no et sàpiga greu que la tramuntana et bufi en plenes vacances."
O bé aixì:
"S' ha d'estar molt enamorat del país, per tal que no et sàpiga greu que la tramuntana et bufi en plenes vacances."

En aquest paràgraf:
"Les postes de sol, concebudes com una escenificació diària, en la que intervenen els mateixos elements amb combinacions diverses segons mani el vent : cels de núvols violetes, morats, roses...les muntanyes de l'Albera enfosquint-se a l' horitzó, el mar que es torna gris pàl·lid i es confon amb el cel a través d' una franja de calitja lleu i subtil, la tranquil·litat de les petites onades llepant la sorra..."
Hi ha massa text sense un sol punt i seguit, és molt llarg i dóna la sensació que la frase no està acabada, que ha quedat alguna cosa penjada per a dir.

Aquest altre:
"Navegar amb els amics al capvespre i veure com s' envà el sol daurat voltat de núvols que juguen amb ell canviant els colors i de la superfície de l' aigua que es va enfosquint en el just blau marí,"
També una frase llarguíssima sense puntuació que gairebé sóc incapaç de pronunciar en veu alta sense ofegar-me.

Aquí:
"i arribat aquest, punt llançar-se nu a la mar, experimentant una única i efímera sensació de llibertat"
Després de aquest no hi hauria d'anar coma, penso que millor així:
"i, arribat aquest punt, llançar-se nu a la mar, experimentant una única i efímera sensació de llibertat"

Aquí:
"Desprès posar proa cap el Cap de Creus,"
Aquesta repetició del so "cap" no hi queda gaire bé.





La Costa Brava (Xisca Riera Ballester): .

Veig que en aquest text optes per l'assaig sincer; et situes en la realitat en què et trobes, i això li dóna un caràcter més íntim. M'agrada també percebre la imatge (o absència d'imatges) que la gent de Mallorca pugueu tenir de la Costa Brava; de fet la vostra illa és tota ella com una gran Costa Brava, i esteu patint, si fa no fa, el mateix atac de l'especulació que aquí al principat sofrim.
Respecte al teu text, et podria dir cosetes que hi he vist:

"I que se jo de la Costa Brava" li falten els accents, hauria de ser: "I què sé jo de la Costa Brava"

"a veure que en diu" també li falta l'accent: "a veure què en diu"

"de l'explotació i de el consumisme" hi convindria la contracció: "de l'explotació i del consumisme"

On dius: "En canvi a les fotografies que el jutge ha exposat quan ha proposat el seu repte, fan que em sembli un lloc totalment diferent!." Penso que hi sobre la "a" de davant "les fotografies" i quedaria: "En canvi, les fotografies que el jutge ha exposat quan ha proposat el seu repte, fan que em sembli un lloc totalment diferent!."

A l'expressió:
"He observat també imatges típiques, molts llocs plens d'hotels, gent i estrès. Això és el que no m'agrada gens de les platges." Fixa't que situes ben a prop dos sons molt semblants: "gent" i "gens" potser et semblarà una ximpleria, però si no és que es busca específicament per alguna raó poètica, més val evitar-ho.

Aquest paràgraf:
"...i quan veig al meu voltant l'explotació turística, el cor se m'estreny i mil preguntes i "perques" , em roden dins el cap com un huracà de vents mesclats entre mestral, tramuntana i gregal."
És una frase massa llarga, un xic embolicada pel meu gust.

Aquí, crec que hi sobra la coma darrere "plasmen":
"Però...les fotografies que s'han penjades a n'aquesta pàgina, mostren una cosa totalment diferent, plasmen, el plaer de saber gaudir per ésser part del nostre planeta"

En fi, són cosetes formals que m'han cridat l'atenció a la primera lectura. No obstant això les reflexions que fas són força interessants.



Un any de llibertat. (gaúcha): .
M'agrada molt la facilitat amb la que traces les oracions, sense entortolligaments, amb una veu segura. Ja t'ho he dit moltes vegades, però t'ho repeteixo encara que em diguis exagerat: crec que escrius molt bé, que mica en mica aquesta disposició natural a expresar-te amb facilitat s'anirà enriquint amb l'experiència, s'omplirà de profunditat, de pausa, i el teu escriure passarà de molt bo (que és ara) a magistral.
Unes quantes cosetes formals:
Aquí:
"El rebutjo dolçament mentre contemplo la seva nuesa i penso que, al seu costat, em sento lliure."
Tot correcte, l'únic és que jo sóc del parer d'eliminar al màxim que es pugui els possessius; potser un dels dos que hi ha es podria eliminar:
"El rebutjo dolçament mentre li contemplo la nuesa i penso que, al seu costat, em sento lliure."

Aquesta frase:
"Els ulls t'ho diran tot."
Tot i que entenc el que vols dir amb el context, i és força respectable, de vegades els ulls no ho diuen tot, l'essencial és invisible als ulls. Malgrat tot, accepto que en qüestió d'atracció sexual, els ulls gairebé sempre t'ho diuen tot, o quasi tot, per tant accepto el consell del Bages.

Aquí un altre possessiu innecessari:
"dubtava que algú pogués aclarir-me la meva orientació sexual"
Crec que pel context es podria prescindir de "meva" sense que hi hagués confusió en la significació:
"dubtava que algú pogués aclarir-me l'orientació sexual"


Aquí:
"Joguinejant amb les pedres que s'entaforaven enmig dels meus peus aconseguia passar l'estona"
Igualment eliminaria "meus" a canvi d'un pronom al verb entaforar:
"Joguinejant amb les pedres que se m'entaforaven enmig dels peus aconseguia passar l'estona."




Ets la meva vida (Àfrika Winslett) : .
Noia, m'has emocionat. Pur sentiment, tan ben expressat com tu saps, amb la poesia que amara tota la teva prosa. Les dues últimes frases són impactants.
A nivell formal ben poca cosa et puc dir, i respon al meu gust, no pas a que hi hagi errors.

"els nostres peus, que trepitjaven pedres i sorra i se sentien units a la realitat per un fil invisible que volien tallar d'un cop" És una frase perfecte, no diré pas que no, però per qüestions de gust personal no m'ha agradat mai atribuir sentiments als elements que no en poden tenir (en aquest cas els peus). Un altre aspecte d'aquesta frase és que és molt llarga.

Aquí:
"Els últims rajos de sol encenien el cel del capvespre i acariciaven, tímidament, els meus pòmuls humits."
Després de capvespre hi posaria una coma:
"Els últims rajos de sol encenien el cel del capvespre, i acariciaven, tímidament, els meus pòmuls humits."

En tot aquest paràgraf:
"En sortir, vaig estirar-me al teu costat desitjant l'abraçada que temies donar. Els teus dits van recórrer el meu cabell mullat com si teixissin teranyines. El mestral bufava indecís i vestia de dona la meva nuesa, que contrastava amb els meus ulls de noia atemorida i pensarosa. Els teus no deixaven de controlar el lleu balandreig de les ones i les teves mans no gosaven aventurar-se més enllà de la meva esquena. En aquella platja, les distàncies esdevenien pura imaginació; no existia més enllà de l'horitzó, no existia Barcelona ni la meva presó i, sobretot, no existia un forat negre d'edat entre tu i jo. No importaven els quilòmetres ni el rellotge."
Hi surt un "teu", dos "teus", un "meu", un "meus", tres "meva", i un "teves". Em pregunto si no seria possible eliminar-ne alguns, o substituir-los per pronoms. Ja saps que a mi m'agrada estalviar possessius.

Aquí:
" Potser era poder fer el que volia, després d'haver volat com un ocell?" Jo no hi posaria la coma de davant de "després":
"Potser era poder fer el que volia després d'haver volat com un ocell?"

Aquí:
"Després baixaren, com el sol que es ponia, cercant un nou horitzó sota la seva camisa." Per la meva fòbia als possessius jo ho escriuria:
"Després baixaren, com el sol que es ponia, cercant-li un nou horitzó sota la camisa."

Aquí:
"L'endemà xisclava rera la lluna." Des d'una revisió que em penso que hi va haver l'any 1995, "rera" s'escriu "rere", aixó com "darrera" s'escriu "darrere".

Per últim:
vés a saber on seríem

Destacar també com a sublims les últimes frases:

"L'endemà cremava i se sentia a prop. L'endemà xisclava rere la lluna. L'endemà... vés a saber on seríem."

Tenen tota la força del sentiment del relat.




Camí de Ronda (angie). : .

Una altra mostra de sentiment ben expressat. Es nota quan allò que hom escriu és real i íntim. Que difícil que m'ho esteu posant...! Avui no acabaré...!

A nivell formal:
Aquí:
"Hi ha llocs que t'obliguen a sentir-te especial pel sol fet de ser-hi i jo ho aconsegueixo en un tram de costa on els colors, les olors i les formes són braves com les aigües que el pentinen."

Hi afegiria una coma, o potser un punt i coma, després de "ser-hi":

"Hi ha llocs que t'obliguen a sentir-te especial pel sol fet de ser-hi; i jo ho aconsegueixo en un tram de costa on els colors, les olors i les formes són braves com les aigües que el pentinen."

Aquí:
"senyal de que el vent bufarà fort"
crec que és millor:
"senyal que el vent bufarà fort"

Una altra coma que trobo a faltar darrere "ruta" i potser una altra coma davant de "serpentejant" a:
"Deixo enrere l'Hostal de la Gavina, sortida d'aquesta magnífica ruta i m'apropo al mar per un camí de sorra amb suaus desnivells que serpentejant, et convida a fer parades més d'un cop."
I queda:
"Deixo enrere l'Hostal de la Gavina, sortida d'aquesta magnífica ruta, i m'apropo al mar per un camí de sorra amb suaus desnivells que, serpentejant, et convida a fer parades més d'un cop."
També trobo que "et convida" que concorda amb camí, porta a confusió i per on està situat sembla que concordi amb "suaus desnivells" amb la qual cosa aparenta error de nombre, que no és error perquè "et convida" concorda amb camí i no amb desnivells.

Aquí:
"Els ulls no tenen accés a tanta bellesa i balandregen llampeguejats per la llum que encén les ones..."
posaria coma darrere bellesa:
"Els ulls no tenen accés a tanta bellesa, i balandregen llampeguejats per la llum que encén les ones..."

Aquí hi veig dos possessius que no són estrictament necessaris i que els llibres d'estil diuen que convé eliminar, tot i que és molt legítim posar el propi criteri per damunt de l'estil acadèmic:
"Reprenc les passes i observo els pins. El mestral i la tramuntana fan sovint l'amor entre les seves branques i les modelen al ritme de les seves sacsejades."
Jo eliminaria els possessius i afegiria una coma darrere branques:
"Reprenc les passes i observo els pins. El mestral i la tramuntana fan sovint l'amor entre les branques, i les modelen al ritme de les sacsejades.

Aquí:
"Formes espectrals es pengen damunt el recorregut i el transformen en un passadís de la por, mentre va caient la nit."
Hi eliminaria la coma de davant "mentre" donat que en ser un C. Circumstamcial de temps, en estar darrere el verb, no cal coma. I a més l'article indeterminar "un" el faria determinat, i així quedaria:
"Formes espectrals es pengen damunt el recorregut i el transformen en el passadís de la por mentre va caient la nit."



Records d'infantesa. (La Riera del Fluvià): .
La veritat és que no hi he sabut trobar gairebé cap error, està força ben escrit, té un llenguatge planer, clar, concís, sense recargolaments. És molt descriptiu; potser pel meu gust li manca un xic de sentiment, de força poètica, però m'agrada com està escrit.
Només diré una cosa:
Aquí:
"No tenia més de deu anys quan passava el mes de juliol a Cadaqués" Hauria estat bé evitar la repetició del so "mes".
També et deixes alguna coma quan el C. Circumstancial està davant del subjecte, però ho he vist fer a molts de grans (p.e. Jaume Cabré, Emili Teixidor) i crec que és menys greu que deixar-se-la quan la coma ha d'enllaçar dues oracions, o menys greu que posar-la quan no toca.



La mar i un llapis. (Joanra): .
Relat molt ben escrit, amb una expressió espontània i àgil, plena de matisos i idees, con un ventall. Juegues amb els colors dels sons i les significacions. A nivell formal:

El paràgraf següent m'ha costat d'entendre; potser per la puntuació:

"No m'agrada entrar en cap joc, m'agraden els arbres i els gats que hi pugen i tot sols intenten, no poden, baixar-ne, però a la fi es llencen i allà els tens un altre cop, a terra, caminant, coneixent i reconeixent."

Jo el puntuaria així, i hi afegiria algun "que" i algun "i":

"No m'agrada entrar en cap joc; m'agraden els arbres i els gats que hi pugen, i que tots sols intenten, i no poden, baixar-ne; però a la fi es llencen i allà els tens un altre cop, a terra, caminant, coneixent i reconeixent.

En algun punt dubto de si no seria millor algun punt i coma que alguna coma; com que dubto no te'n dic res.

A l'última frase, per cert preciosa, hi eliminaria les comes que envolten "sota la lluna":

"hi havia una vegada un home, mort de tristor enmig de la foscor, que es va il·luminar quan et va veure nedar, sota la lluna, en aquesta mar de plata."

És a dir jo faria:

"hi havia una vegada un home, mort de tristor enmig de la foscor, que es va il·luminar quan et va veure nedar sota la lluna en aquesta mar de plata."
La raó? Doncs no ho sé, reconec que potser les comes hi haurien d'anar però sense elles la frase és com més àgil, i com que no és massa llarga les comes no s'hi troben a faltar.

En general, aquest relat, com ja he dit, m'agrada molt. Trobo que has deixat anar la teva veu interior, t'has arriscat a escriure els pensaments tal com et venien a la ment, i te n'has sortit prou bé. És un relat de gran bellesa, amb comparacions, metàfores, expressions espontànies...



La costa giri. (El CostatFosc): .
Ja va bé que l'amanida porti vinagre, i que enmig de l'optimisme, o del pessimisme moderat, s'alci de tant en quant una veu crítica; ni que la crítica sigui de vegades exagerada; ni que de vegades l'erri.
A nivell formal:
Trobo que el teu estil és molt telegràfic; les frases, excessivament curtes. A banda d'aquest estil que no em fa el pes, el llenguatge és correcte, sense arriscar gaire, però correcte.

Alguna coseta:

"En moltes platges és convenient reservar lloc posant la tovallola a la sorra no més tard de les deu del matí"
Davant de "posant" hi posaria coma:
"En moltes platges és convenient reservar lloc, posant la tovallola a la sorra no més tard de les deu del matí"


A banda del comentari sobre l'aspecte formal, m'agradaria comentar-te alguns elements en els quals no coincideixo amb tu.
Malgrat que tinguis raó en moltes de les crítiques que fas, el mestral segueix bufant. A banda d'això, i malauradament, la majoria de les cales de la Costa Brava no són nudistes, ni tan sols hi podries fer nudisme amb tranquil·litat. Tot i que la legislació catalana permet la nuesa en qualsevol platja del litoral, només en unes quantes cales de la Costa Brava podries despullar-te sense sentir expressions tan franquistes com: "que no ven que hay niños...?" o "Les tendrían que hacer una foto" o "nos estan robando las playas"... Confio que arribarà, no gaire tard, un futur on la cultura i el civisme de la gent permetrà que en qualsevol platja tothom pugui banyar-se com li vingui de gust. Avui encara no és així. No obstant això la mentalitat de la gent es va obrint, i és cert que en molts racons solitaris ningú no et menysprearà per banyar-te sense estar enutjat amb el teu cos.
El menjar és dolent i perillós? Segons on vagis. Jo sé d'un lloc on fan el millor arròs a la cassola que mai he provat, i sé d'una bona tirallonga de restaurants que sense ser cars permeten que gaudim menjant i que no perilli la nostra salut.
De borratxos n'hi ha de totes les nacionalitats; si bé és cert que d'estrangers que venen a enmonar-se n'hi ha, i molts, però també n'hi ha que són d'aquí.
Trobo encertat que es visiti el museu dali de Figueres i la casa de Port lligat. Jo hi vaig ser fa dos anys i no em vaig trobar amb estrangers poc interessats, potser vaig tenir sort el dia que hi vaig anar jo.
I és cert que hi ha molta mà d'obra immigrant treballant a la Costa Brava, moltes vegades mal pagats, explotats per empresaris que s'aprofiten de les poques exigències econòmiques d'aquesta gent. Però d'això a dir que tota Àfrica treballa a la Costa Brava... o dir que es pot conèixer Àfrica sense sortir de Catalunya...!
I sí, hi ha qui vol urbanitzar tota la costa. El conseller Nadal va dir no fa gaire que encara es podien construir 100.000 habitatges més a la costa catalana... trobo una aberració que un govern que s'autoconsidera progressista, amb un conseller de medi ambient d'iniciativa verds, no enrogeixi en escoltar declaracions com les d'en Nadal. Quan la costa estigui saturada... qui vindrà de vacances a Catalunya...? I això sense parlar d'altres problemes més greus.
La última frase, pel meu gust, és molt poc afortunada:
"Si ets espavilat i tens bona pinta et pot resultar fàcil follar amb alguna giri borratxa. Per algunes nòrdiques i russes fotre un clau es com prendre's un cubata."
Redueix els estrangers a una sola etiqueta tòpica i falsa. No tots els estrangers són iguals; ni tan sols la majoria d'estrangeres són com tu les dibuixes, en conec que valoran d'una altra manera la sexualitat. Potser sí que la viuen amb més llibertat que molta gent d'aquí, i ben fet que fan, però no crec que la majoria d'elles deixin de ser responsables. I crec que és un tic masclista només parlar d'estrangeres, probablement també algun noi estranger, no tots, tingui en tan poc una relació sexual com per a considerar-la igual de valuosa que prendre's un cubata. No podm creure'ns els tòpics, el mar no és blau, té molts colors... encara que considerar-lo blau sigui més fàcil per a la nostra ment especialista en reduir conceptes i destruir matisos.


A la Calà del Borró plouen enfilalls de mots dels quals n'extrec uns quantes estrofes malgirbades. (Bruixot) : .
Una barreja sonora, rítmica, intel·ligent, bella, reveladora... d'idees que reflecteixen r
ealitats dures, reals i absurdes... Els trets a l'altra banda del món, les mirades de menyspreu envers els qui només tenen una tovallola, els pocs peixos, i el meló, i la persiana baixada...
Destacaria aquesta estrofa com una de les millors:

No hi ha dret
tantes veles i tantes vel·leïtats
i aquest fardar del passejar la riquesa
i engegar amb força del motoret la mesquinesa
i els modelets
que no saps el que saps i creus que saps.

Només una petitíssima pega formal:

"mirar em desdeny els que anem
només amb una mísera tovallola?"

en lloc de "em" seria "amb": "mirar amb desdeny"

Ara bé, mirant el fons, coincideixo plenament amb el significat d'aquests versos.

I ara ve el moment de la veritat...



Declaro finalistes:

Àfrica Winslett
Bruixot
Joanra.

(Per estricte ordre alfabètic)



I guanyador/a.....

Àfrica Winslett amb... "Ets la meva vida."

Moltes felicitats...!!!