VEREDICTE REPTE CXXXV (135)

Comentaris relats presentats al repte CXXXV (135) i veredicte

En pivotatòmic i jo hem quedat per fer unes cistelles i ha estat la millor manera per comentar els vostres reptes (curiosament tenim una afició comuna). Ho hem fet com a comentari únic en cada cas, discutint cada jugada i en acabar el partidet, tot prenent-nos un Aquarius, hem escrit això... (hahaha)

Ah, abans de que llegiu... no hem tingut en compte si mancava o sobrava alguna paraula i tampoc en la presentació fora de termini... Tots els presentats juguen la lliga...

Ara sí, comença la primera volta :

S.O.S? A la miiiim, divinitat! (EmmaThessaM)
Has donat la volta al tema i m'ha semblat prou original. Relat bastit amb frases curtes que imprimeixen un ritme accelerat de vegades i d'altres deixen prendre alè, pel seu contingut… una bona combinació, però potser una mica críptic!. Les paraules clau ben posades, especialment dilapidar. El títol, curiós i part important d'un relat curt. Hem de reconèixer que no l'hem pillat fins que no ens hem endinsat en la lectura i suposem que aquesta era la teva intenció... Una dosi de crítica als somiadors i de rebel.lia, que ataquen al lector implicant-lo directament i convidant-lo a un final que ens ha deixat una mica... vençuts!. Un missatge : si desapareixen els somnis i la imaginació el lector es queda sol?

SOCORS (Palerm)
Un relat que ens presenta el retrat psicològic d'un nen els primers dies d'escola. Bona pensada per aquest tema.
L'escola com a primera selva per descobrir, ple de "feres" i d'obagues. Paraules clau bé (rèptil forçadet, la frase del cocodril no ens acaba d'agradar, en un parvulari hi ha animalets més tendres no?). El S.O.S llençat en primera persona hagués estat més desesperat potser, hagués donat més força al relat. La descripció del pati bona.

Músics sense fronteres (perisci)
Ens ha agradat la teva proposta pel repte, gràcies per recordar-nos-ho. Una crònica d'un S.O.S mundial que encara continua essent llençat en totes direccions... Les paraules clau ben posades. Et diem el mateix que a en Palerm, potser pel tema, fem una sugerència : i aquest relat posant-te en la pell d'en Geldof i fent-lo en primera persona? (molt subjectiu). En conjunt tant el relat com el títol, bo.

Ajudeu-me! (Jeremies Soler)
Una particular interpretació de la llei del més fort. Un relat gairebé darwinià amb traces filosòfiques i d'autocrítica envers el que és la societat carregada d'interessos. Un crit a la tolerància i rebuig a aquests interessos (com a utopia bé, però no deixa de ser això). Paraules molt ben posades, no destorben gens la lectura. I el fet de ser un relat en primera persona dóna una força especial al conjunt, tot i que el títol no acaba de fer el pes... Malgrat aquests apunts crítics, el relat està molt ben escrit i amb un vocabulari acurat.

VIDA! (Unaquimera)
Original. Narració carregada de descripcions i vocabulari molt ben triat. Les paraules clau molt bé. La primera part ens mostra un paisatge bucòlic, un raconet de natura amb la seva flora i fauna i en la segona part, flussh!... apareix la vida regirant aquella efímera estàtica. Una altra cop l'evolució i la supervivència apareixen en el repte d'avui... Ens véns a dir que sense mort no hi ha vida i aquesta premissa tanca un relat de manera brillant.
El títol és un crit a la vida, a la mort que s'alimenta d'ella...Tot i que és original, la manera com has tractat el tema no ens convenç, ai aquests jutges...El final ens ha agradat però, ho repetim. Tanques molt bé els reptes, Unaquimera.

Socoorrrssss!(Afrika Winslet)
Un relat nerviós per totes bandes, pel tema, per la narració i pel joc dels signes de puntuació també... Adaptat al tema. Paraules clau millorables : dilapidar, tot i venir de "dilapidaré" que significa crivellar de pedres,( en català utilitzem "lapidar"), "dilapidar" és dissipar béns propis o a càrrec d'un de manera desordenada, crec...) i rèptil, entaforadet... Història reconeguda fàcilment, introdueix al lector en situació i això sempre és agradable al llegir. El títol millorable (poc original). Que tinguis sort amb l'examen i no et calgui llençar un S.O.S.

Algú em capta? (Mandalf)
Relat divertit i ple d'imatges. La frase de la dona venjativa, al final del relat, és per emmarcar...Les paraules clau bé, però dilapidar no ens sembla gaire ben posada, el sentit era de passar-se-les per la pedra?. El vocabulari ben emprat doncs dóna vidilla al relat i la frase final, com el títol, bon recurs dins el relat humorístic. Un crit d'ajuda desesperat però còmic que no deixa de mostrar un toc de humilitat, de confiança envers les dones que, molts cops, com bé dius són unes rèptils (bon ús de la paraula).

La croada dels mots (mjesus)
Ben escrit, però el tema molt girat potser, el missatge de S.O.S no acaba de ser el centre del relat, o això ens sembla. Les paraules clau bé. En general, el començament ens ha obert els ulls, era misteriós i intrigant i després ens ha baixat una mica el ritme de l'interés... El final fluixet comparat amb l'inici.



I curiosament també, ho hem tingut clar...

A les lligues esportives, només hi ha un guanyador...






I aquest ha estat...
















Músics sense fronteres d'en perisci

Felicitats i gràcies a la resta de participants!

Pivot i angie