VEREDICTE REPTE 131

Abans de començar amb els comentaris, volia agraïr als reptaires la seva participació…vaig arribar a pensar que hauria de declarar el judici suspès en veure que es tractava d'un cap de setmana llarg…
Bé, ara un aclariment, tots els reptes s'ajusten al tema, tots transcorren parcial o totalment en l'espai demanat, l'oficina, però a més a més us demanava una altra cosa entre línies…
I sobretot, tingueu poc en compte alguns comentaris, doncs són totalment subjectius i jo no sóc cap expert, els he fet amb el cor a la mà i amb els pocs coneixements que tinc, però amb molt de carinyo…

COMENTARIS

Rosa, oficinista del segle XXI (Jan des Val)

Retalls adjectivats de la vida d'una oficinista des del matí fins al vespre. Bon exercici, original. Curiosament, la darrera frase es tanca amb un adverbi de quantitat (si no m'equivoco). Imagino que està fet expressament, però el relat se'm fa una mica monòton, com el dia de feina de la Rosa. El bon rotllet que s'intueix en arribar a casa, també es fa monòton no?. He trobat aquí un fet paradoxal que m'ha agradat però…Particularment, hagués trencat el ritme del relat en aquest moment, quan entra per la porta de la llar, encara que suposo que com comença el relat dient que "es lleva, obligada", la monotonia és el despertador i la cançó de bressol, malgrat l'estimació que té per la família.
Les paraules clau ben emprades però "tàctil" no m'acaba de fer el pes. El temps és la bastida del relat, ben trenat en aquest sentit (el rellotge apareix sovint per aclarir-nos-ho). El títol, al qual li dono un especial valor en el relat curt, una mica fluix. Ah! una tonteria que no he tingut en compte : odio el verb "ratllar" com a expressió col.loquial, em treu de polleguera, jejeje

A ritme de vals (Sol_ixent)

Un relat tristament palpable, desgraciadament fàcil de narrar des de fora i difícilment escoltat en primera persona… Bé, no estic segura sobre si és correcte o no una frase, per la qual cosa agraïria em donessiu un cop de mà, jo posaria "per fer-la" enlloc de "per a fer-la"... On diu "tant important", hauria de dir "tan important". Hi ha una frase que no m'acaba d'agradar al final del tercer paràgraf ("No fos cas", però és molt subjectiu). Les paraules clau ben posades i un tret important, que jo he tingut molt en compte : l'oficina era buida. La història no és molt original però m'ha agradat l'embolcall de "flash backs" amb la que l'has cobert, tot i que jo no deixaria mai la meva filla a casa amb un pare com aquest…

Laura (helena)
És el primer cop que reptes o m'ho sembla?. Si és així, benvinguda i gràcies.Un relat trist, com el dia de feina i encara que l'oficina no és buida, és com si ho estés, ni tan sols el cap, l'única persona amb la que té contacte, és capaç de treura-la de la seva solitud, ella la té tatuada a la pell…La història té una ironia de la vida, ho poses de manifest amb la conversa entre el cap i la Laura, ella passa desapercebuda però és necessària … Suposo que el tema de la puntuació s'ha descontrolat al penjar el text, però hi ha punts i a part que haurien de ser punt i seguit. Hi ha algunes correccions a fer: "des del seu", (arravatador no l'he trobat com adjectiu), "inèdites", "darrere", hi ha algun que que em penso no s'accentua, la frase "Ningú es fixava en ella" sense coma entre ningú i es… igualment darrere Josep (Josep era el seu cap).
La repetició al final del fet de que els ulls eren com de gespa mullada, és emfàtic però potser una expressió sinònima hagués quedat millor? (molt i molt subjectiu)
Les paraules clau ben posades, especialment tàctils, no era tan fàcil… El títol sense suc ni bruc (tinc especial mania pels títols, ho sento)

Què vols ser de gran? (Gemma34)
Has tornat al repte amb un relat molt teu. M'ha agradat molt la redacció i la història no té desperdici. Comença amb força i tot i que no succeeix íntegrament en una oficina buida (una mania de jutgessa), el paio sugereix la possible trobada en aquest escenari, bé!. Les paraules clau ben posades però táctil darrere teclat em patina una mica… On dius "assegurant" suposo que és "assegurat"…Ostres, quina joia d'home no?. Aquí hi ha ironia marca Gemma34!. Un canvi radical, i tant...El currículum m'ha semblat molt suggerent i tanca un relat que desitges no acabi.
Bon títol, sí senyora.

Nocturns (Unaquimera)
Boníssim relat. Ajustat PERFECTAMENT al tema, això és el que demanava entre línies, una història dins un despatx buit, amb un o més personatges, fora d'hores de feina. L'acció paral.lela dels dos personatges molt ben redactada, de comprensió fàcil i intrigant al lector. Les paraules clau ben posades i gràcies per fer-me anar a buscar al diccionari "teúrgica", no l'havia sentit mai. Només faig dos apunts de coses que no m'acaben d'agradar : a la primera frase hi ha el nom "seguretat" i a la mateixa frase "asegurar accesos", potser jo hagués posat "protegir" o alguna cosa semblant (molt subjectiu) i on acaba el primer paràgraf dius "la nit passada" i el següent paràgraf comença "passat el control", potser dient "la nit anterior" no es repeteix la tonada, no?.
Romàntic i juganer, aiix…com m'ha agradat!. El títol súper, a ritme de música!

Després dels meus dubtes entre dos relats, he triat com a guanyador, per la història, la redacció i el que demanava al proposar el repte a :










"Nocturns" d'Unaquimera

Felicitats a tots per les creacions i ara toca esperar el proper repte!

angie