Veredicte repte 130

Bona nit reptaires,

Una mica tard perquè porto uns dies un pèl atrafegats, però finalment he trobat un moment per fer un cop de cap i abocar-me de ple als vostres relats. Així que, a continuació, els meus comentaris:

Fes-ho per amor (Lisboa)
Fer un cop de cap i no renunciar a viure. Gratificant independentment del resultat de l'acció concreta per la que hem fet el cop de cap. Arriscat i positiu. No sempre és fàcil fer aquesta valoració "a toro passat", especialment si no t'ha sortit bé. Potser la separació no va ser traumàtica, o ha passat suficient temps com per relativitzar les coses i valorar-les en la justa mesura.
S'acosta molt a la idea que tenia en proposar el repte.
Tinc alguns dubtes sobre la puntuació(comes de més o de menys), però segur que és un tema personal.
Algunes faltes d'ortografia:
"tan lluny" per "tant lluny"
"mig camí" per "mixt camí"
"cantaven" (els Queen, ells) per "cantàvem" (nosaltres)
"vàrem" per "varem"
Si és en català, el nom de la noia ha de ser "Agnès" i no "Agnes".
Tinc dubtes si la frase "viure la vida amb plenitud" no hauria de ser "viure la vida en plenitud", però suposo que són matisos. Igualment jo hauria dit "no tinc cap dubte que vaig fer el correcte" en lloc de "no tinc cap dubte en què vaig fer el correcte" (si va així, "què" s'accentua perquè acompanya una preposició).
M'agrada el missatge "mai s'ha de renunciar a viure".


Un cop de cap (Xisca Riera Ballester)
Fer un cop de cap, un canvi d'actitud conscient, aprofitant un cop al cap que serveix d'excusa. No sembla gaire sincer, però a vegades necessitem una excusa per donar un tomb a la nostra vida.
Algun punt m'ha semblat una mica incoherent. La frase "ha decidit no curar-se" implicaria que es reconeix malalta, però abans dius que és ella qui "va decidir canviar de vida". Em queda el dubte de fins a quin punt el canvi és o no voluntari.
Contundent la frase "Folla, carda, mama, xupa ..."
No m'acaba d'agradar com està posada la paraula "profètica". No em sembla que el que descrius la pugui fer sentir així. Trobo redundant parlar de "nimfomania excessiva" ja que la nimfomania implica en sí una exageració..
"es concentrava sols amb llibres i la universitat" hauria de ser "es concentrava sols en els llibres i en la universitat"
Algunes faltes d'ortografia, possibles errors tipogràfics o de precipitació ja que les has escrit indistintament amb faltes i sense:
"excursió" per "excurció"
"té encant" per "t'he encant"
"estranyar" per "estrenyar"
"estan" per "estàn"
"psiquiàtrics" per "psiquiatrics"
"té un disgust" per "te un disgust"


La pistola galàctica (Xavier Valeri valeri coromi)
Uix !!! Em surten 261 paraules, desintegrat! (jejeje)
Un relat fantàstic de plats voladors, ens estranys i pistoles galàctiques desintegradores.
M'ho he passat molt bé, però no he sabut trobar el "cop de cap", ni com a cop físic, ni com un prendre una determinació.
En Zacarias té una forma molt personal de posar ordre a la Terra, a cop de pistola desintegradora. Llàstima que al final el desintegrin a ell.
Crec que l'hauries de treballar una mica més i desenvolupar-ho sense limitació de paraules per penjar-ho com a relat.
Espero que els Jasofan no descobreixin que dormo amb una de les seves pistoles sota el coixí.

Bon cop de cap (Filalici)
El relat d'una execució que, mercès un cop de cap, s'acabà convertir en una gesta històrica. Sens dubte un himne molt particular i curiosament similar al nostre tant en lletra com en antiguitat (Guerra dels Segadors, 1640).
Res a dir de l'ortografia, molt bé.
Algunes frases se'm fan molt llargues, sobretot les del primer paràgraf.
No m'agrada com està posat "profètic". Em sembla un cop de cap emblemàtic, significatiu, assenyalat, simbòlic, llegendari, ... però no profètic. La resta de les paraules, molt ben posades.

Sant Martí trià un arc de colors (angie)
Quin títol més bonic. M'ha sonat a poesia, sense haver entrat a llegir el relat.
El cop de cap just al final de la història, sense moltes justificacions i sense saber les conseqüències, però com un desenllaç molt natural del moment. Alguns moments són decisius i, per sobre de totes les altres consideracions i factors, hauríem de poder ser sincers amb nosaltres mateixos i, si cal, fer un cop de cap per mantenir-nos fidels a la nostra devoció.
Les paraules claus ben posades, especialment "profètic" que era una mica difícil..
L'ortografia també bé.

Esperança (Sol_ixent)
Un relat dur sobre la mort. Fatalista i tristament realista: "Les coses passen, simplement perquè han de passar". No queda gaire clar si ella s'està amb ell per un sentiment de deute o per alguna cosa més, però suposo que no és rellevant.
Massa "massa" en la frase "Massa anys havien passat junts, massa vivències, massa gent en comú..."
Em sembla que en lloc de "decepcionat" hauria de ser "decebut".

Vaig marxar (perisci)
Quina por que fa "fer el cop de cap". Sempre hi ha un moment per repensar-s'ho. Mai tenim la certesa de fer el correcte, més enllà del nostre propi convenciment.
Un relat molt tendre i evocador. Destil·la un sentiment d'amor i d'enyor molt intimista. Trist pel sentiment de pèrdua, no només pel comiat passat sinó per la renúncia d'ara.
Una errada ortogràfica, és "ciríl·lic" i no "cirílic"

He intentat fer una valoració crítica dels reptes presentats, per allò de la "crítica constructiva" que ens ajuda a millorar. Espero haver trobat el punt i no haver caigut en ser "destroyer".
Encara que sembli un tòpic, tots els relats m'han agradat per diferents motius. Per decidir el guanyador, he intentat valorar en conjunt la part més "formal", les sensacions que he tingut en llegir-lo i com s'ajustava al que esperava del tema.

Així, declaro guanyador/a del repte 130 ...

Sant Martí trià un arc de colors (angie)