VEREDICTE REPTE CXXV (125)

Benvinguts al veredicte del repte 125.
Buff que difícil i que bé ho heu fet.
Primer uns comentaris:


Mentre em desperto. (Ninona)

Excelent estil, escriptura reposada, clara, serena, elegant. Bonoa expressió dels sentiments de nostalgia, enyorament. Encertades reflexions finals.
Només una cosa que jo no faria igual: "La tímida llum dels matins de gener, va empenyent la penombra" crec que la coma hi sobra.


El Camió perdut. (Xavier Valeri)

M'agrada més aquest relat que l'altre que has presentat, és més viu, més àgil, es fa més interessant pel meu gust, i crec que està millor escrit.

"dels obrers de la fàbrica, on treballava" jo no hi posaria la coma.

"Els refugiats són milers i no em deixen avançar ho omplen tot camins, camps..." Hi trobo a faltar unes quantes comes.

A banda d'això no acabo d'entendre perquè el pilot prefereix que el camió arribi sencer a les seves línies, sabia el pilot el que hi havia dins del camió?

Pàgines d'un diari recuperat. (Angie)

Relat molt dramàtic, probablement d'un fet real, molt ben escrit, ben poquetes coses en puc dir.
"La tieta Joana ens ha rebut a l'entrada del camí de l'era, on feia hores s'esperava, doncs els aconteixements caòtics dels darrers dies a Barcelona, ens han forçat..." Crec que la coma de després de Barcelona no hi ha d'anar, i si s'hi posa s'hauria d'afegir una altra coma després de caòtics. I també el us de "doncs" com a traducció del "ya que" castellà no m'agrada, penso que seria millor: "ja que", "puix que", "puix", "perquè", "car", "per tal com"
"Aquí em recuperare una mica" falta l'accent a recuperaré.

Cartes. (Yaiza)

Una altre relat dramàtic, i romàntic alhora, també molt ben escrit, i també no sé gaire què dir davant un text correcte, que explica una història dura. M'agrada la veu narrativa que ho va narrant tot en un present viu que ajuda al lector a veure les imatges molt clares.

"em pregunto com és que encara no ha tornat en Quimet, el meu xicot, i perquè no rebo cap carta seva" el per què ha d'anar separat perquè expressa incògnita.

"Miro el meu carrer, que ha estat dels més afortunats i segueix com sempre, i no puc creure que una mica més enllà n'hi hagi d'intransitables a causa de les ensulsiades." Jo aquí hi posaria una coma darrere afortunats, i un punt i coma darrere sempre.

Barcelona, gener de 1939. Maleïda guerra. (Mandalf)

Més dramàtic és encara aquest relat, que manifesta a més la profunditat humana d'algú que veient-se morir s'alegra que les coses no vagin del tot malament, tenint en compte el molt que ha ensenyat a la seva filla, i la fortalesa de la petita. A l'últim moment una incògnita esfereïdora: "la petita mà que penja polsosa i immòbil a dos metres dels meus ulls" ai ai ai... ens deixa la incògnita de si el braçalet li ha caigut i és la Marina, o si realment no ho és...

Hi ha uns quants "de que" en els quals s'hauria d'eliminar el "de" o canviar l'expressió.

"Ella s'assembla tan a tu" "tan" ha de ser "tant".

"Vaig tenir temps de posar-li la llavor del significat la pau," suposo que després de significat t'hi has deixat el "de"


En la ciutat vençuda. (Carme Cabús)

Prosa elegant, ben traçada, amb tocs poètics. Una altra narració dramàtica de fugida, molt ben resolta.
Hi ha alguns punts que em sonen estranys:
"com si volgués que la casa guardés al seu si les nostres esperances de guanyar la guerra contra els feixistes, l'haver ressorgit vives sota el terror de la ciutat bombardejada, ara captiva dels vencedors després de l'ensulsiada de la nostra pàtria." En aquest paràgraf, "L'haver" m'hi sona rar...

"Al carrer em va impressionar la desbandada caòtica de persones, carregada de farcells i maletes, desorientada, que caminava ara amunt ara avall" ¿és la "desbandada" la que està carregada de farcells o les persones? La resposta és difícil però a mi m'hi sonaria millor si hi poses: "persones carregades de farcells i maletes, desorientades, que caminaven ara amunt ara avall."

El mateix més avall on posa "que s'escampava per terra" jo posaria "que s'escampaven per terra" és a dir en lloc de fer-ho concordar amb munió ho faria concordar amb papers.


L'última sortida. (Filalici)

La narració d'algú que defuig la guerra fins allà on pot, més enllà d'ideals o causes. Ben narrat.
A la primera frase hi ha algun element de la puntuació que no em convenç.

"Sortir al carrer en aquelles hores de falsa calma nocturna era una perillós" siposo que és un descuit "una" sobra.

"La precaució de que em mirés" el "de que" no és correcte, ha de ser: "La precaució que em mirés"


Manresa, 20 de gener de 1939. (mjesus)
L'olor de l'olla acompanya la tensió de la guerra en una comunitat de veïns que s'ajuden en moments essencials. Molt ben escrit.
"Els veïns es reunim" ha de ser "Els veïns ens reunim"

"quan va començar els atacs aeris" ha de ser "quan van començar els atacs aeris"


Retirada de foc. (Xavier Valeri)

Bigarrada (en el bon sentit) narració de saqueigs, lluites, i maltractaments a la població rural. De vegades se'm fa difícil de seguir el diàleg, potser perquè apareixen personatges amb noms que no han estat especificats, encara que és veritat que el context ajuda a definir-los.
Em sobta això dels canons alemanys del 88. El 88 què és? Un tipus de munició?
"Sento que el terra trontolla miro muntanya avall" després de trontolla hi posaria una coma.
"Al seu voltant hi ha nens que somriuen per primera vegada en setmanes" Si la veu fos un narrador omniscient, trobaria bona aquesta expressió; però donat que és en primera persona em pregunto com sap qui narra, que acaba d'arribar a la masia, que aquests nens no havien somrigut en setmanes.
Està bé, però la comprensió se'm fa una mica difícil.


I ara el veredicte.
Haig de dir que se m'ha fet molt difícil. He hagut de decidir a la foto finish. Tots els relats són d'un nivell molt bo, cap destaca d'una manera clara. He hagut de fer servir la meva taula d'excel i l'estómac. Crec que no seria correcte declarar-vos a tots guanyadors, sobretot pensant que no us podríeu presentar al següent repte. I a mi mai no m'ha agradat nomenar dos guanyadors.
Per tant, per la correcció serena i suau del seu llenguatge, per... una sensació estranya que em fa estar tranquil en la meva decisió, tot i que el nivell és bo en tots els relats...
Declaro guanyador/ora del Repte CXXV a:







NINONA amb "Mentre em desperto"

Apa... a preparar el següent repte...