VEREDICTE REPTE 109 (CIX) TORNA, TORNA, SERRALLONGA...!

Benvinguts al veredicte del REPTE CIX (109), un repte amb escadussera participació, però molt agraïda.
Els exàmens, la ressaca de la trobada de Girona, la primavera... tot això ha fet emmandrir a alguns relataires...
A tots els que heu participat moltes gràcies... i als que hauríeu volgut participar però no heu pogut... moltes gràcies també...

He posat el CD "Fent Camí" d'Esquirols, i, sense pressa, he gaudit de les vostres obres.

Us explico el que he puntuat:

20% Estil
20% ortografia
20% Coherència i originalitat de l'argument
15% Adequació de les paraules clau.
12% Sensació després de la primera lectura
8% Sensació després de la tercera lectura.
5% Relació amb el tema proposat.

Malgrat aquest percentatges la no inclusió d'alguna de les paraules claus o excedir les paraules marcades implicava la impossibilitat de guanyar.

Voldria demanar disculpes per endavant si algú em troba massa perepunyetes a l'hora de comentar aspectes formals. Però la forma dels relats és una de les meves dèries, i els comentaris estan fets amb "carinyo" i us ben asseguro que malgrat les cosetes típiques que us assenyalo, estan tots molt ben escrits. I que no deixen de ser valoracions personals de com a un li agrada l'escriptura, i no pas aspectes objectius, que sincerament, és possible que no existeixin.



Anem doncs als petits comentaris:

L'afinador (Filalici) : Al principi del relat, no m'hi agrada la repetició de la paraula matí en tant poc tros. "Un clam de feresa" em sembla una mica forçat en el punt on està posat. No he trobat cap altra pega pel meu gust, sempre parlant pel meu gust... potser jo hauria escrit: "a ningú no estranyaria de veure-la", en lloc de "a ningú estranyaria veure-la". La història és curiosa, interessant. Em pregunto per què el senyor Vila va deixar el llibre d'en Serrallonga sobre del piano.

Déu allibereu-me (Angie) : "al ferir"... jo hauria posat "en ferir". "S'adona de que" és més correcte "s'adona que". Blasmes és una paraula masculina llavors seria: "Els blasmes" i no "les blasmes". La paraula pagar està repetida en massa poca línies de diferència pel meu gust.
La història és bonica i està descrita amb bellesa, expressa la bondat amagada enmig de la rudesa del bandoler.

En Joan (foster) : Hi trobo a faltar algunes comes. Els diàlegs em semblen massa cultes per a una conversa entre la dona d'un bandoler i ell mateix, és a dir poc espontanis, massa elaborats; si bé és un recurs freqüent en teatre i per tant respectable. A la primera línia, pel meu gust, i posaria un "es" que trobo a faltar.
Descrius una conversa interessant i molt ben traçada entre la muller "cremada" del bandoler, i el personatge que es creu el salvador, el justicier.

L'exercit català (Xavier Valeri): "de estrèpit" jo hi posaria "d'estrèpit". Hi trobo a faltar algunes comes, i en d'altres llocs hi sobren algunes comes. L'expressió "ficar les mans al cap" no m'agrada, ficar és més aviat introduir, seria millor "posar les mans al cap". De vegades, suposo que per error visual has posat punts en lloc de comes. A les últimes línies repeteixes la paraula guerra en massa poc tros. No obstant això la història és força interessant, tot i que al final se'm fa una mica difícil de comprendre.

Final de trajecte (Pivotatòmic): Molt ben escrit. On posa "Ell és el darrer" jo hauria posat: "Ell n'és el darrer" On posa "l'identitat", hi ha de posar "la identitat" donat que les paraules femenines començades per i en les que la i no és tònica no es poden apostrofar, encara que hi ha excepcions (potser identitat és una excepció). Rendes com a traducció del castella "riendas" és una errada , el correcte és "regnes". Però a banda d'aquestes cosetes és un relat sòlid, ben escrit, amb una coherència argumental boníssima. Llàstima que les paraules clau no hi apareguin per enlloc.

Torna (Cançó) : És la primera vegada que ploro amb un repte, i no és una hipèrbole, ni piloteig; és emoció. No obstant això jo procuro jutjar sense fer cas de les emocions que em desperten els reptes. En aquest cas, però, les emocions desferrades van acompanyades d'una escriptura segura.
Algunes pegues: "blasmats" una mica forçat tal com està posat i convertit en participi del verb blasmar; s'accepta, però fa baixar punts. No li trobo cap altra feblesa més, al relat. I a banda d'això, evoca uns temps deliciosos. No puc ser gaire neutral després de llegir-te un tros de la lletra de "Cada dia és un nou pas", tot i que consti que ho sóc, de neutral. Descrius bellesa, i la bellesa, a mi, em pot; crec que és l'essència de la vida, la bellesa ben entesa. En fi...




I ara, senyores i senyors escriptors, dir-vos que la meva taula màgica d'Excel que té en compte els percentatges abans esmentats dóna la raó a les meves emocions i atorga la victoria a l'escriptora: "Cançó", pel relat: "Torna" amb una puntuació subjectiva de 8,945.

Així doncs, Cançó, serà l'encarregada de palntejar-nos el repte CX.