VEREDICTE repte 108!!

Nens i nenes, escolanes i escolans,...

ja han sortit les notes dels deu treballs presentats. La primera valoració és del professor Biel Martí i la segona de la professora cançó. Tot és subjectiu, els mestres també s'equivoquen i de vegades no són justos.

Anem al gra que això és molt llarg:

Xavier Valeri:

M'ha agradat molt, molt ben escrit i ambientat, amb les descripcions i la situació final del noi, després de la pel·lícula que es munta, encara que el final és relativament previsible, el relat en sí m'ha semblat molt bo.

M'agraden les descripcions que fas i la construcció de les frases. Però, en la primera lectura, les escenes del principi m'han confós. El final m'ha sorprès i m'has convençut.
"li enfonsava el forat de la bellesa dins les galtes"
Ortografia: des del nou diccionari del 95 és rere
299 paraules



Afrika Winslet:

L'he trobat una mica massa suau, en el sentit en que esdevé lineal i encara que està ben escrit potser esdevé tou i, al meu parer, el final resulta massa ensucrat i poc creïble per l'edat de què
parlem.

Un relat molt fresc i autèntic. En tot moment t'imagines aquests amics, a voltes fent-se la guitza, a voltes fent-se un petó, però sempre fent-se companyia camí cap a l'escola. Quan varem plantejar el tema el primer que em va passar pel cap és la metàfora del camí, amb els seus obstacles, la distància i el pas del temps, els canvis...que inconscientment, podrien sortir en el relat. És el teu cas.
"aquell noi tímid i enigmàtic... aquella paraula que no va saber dir mai."
278 paraules



Sol_ixent:

Està bé el fet que en comptes de parlar d'alumnes el prota sigui un professor i a més que havia estat un peça de nen. Em passa una cosa però amb aquest repte, i és que em sobra la moralina, que ocupa quasi dos paràgrafs i potser la intenció es trencar amb l'esquema inicial, però a mi no em cola gaire.

Bon recurs. Has aprofitat el temps que et regala el camí cap a l'escola per explicar la teva vida com a estudiant, i la teva vivència i opinió com a mestre. Malgrat la ironia, amb un final optimista.
Ortografia: Rere
290 paraules


Filalici:

Ben escrit, un relat ben estructurat i ben portat, potser amb carència de sorpreses, però en general entra bé i dóna joc a continuar-lo. Es curiós perquè tinc poc a dir-hi en contra, encara que simplement no em convenç, li falta quelcom...

"la nostra terra ens omplia de petons els peus descalços". Té un no sé què. M'ha captivat des de la primera lectura. Molt ben escrit, amè i original. Em quedo amb l'últim paràgraf. El camí com a cursa per sobreviure, "Però sobretot correm perquè ens divertim".
Correccions: fèiem, accessòria, per a mi.
300 paraules



Buk:

Em passa una mica com el repte del filalici, encara que té més malícia, un toc una mica més de mala llet al parlar de perdedors i crear un personatge trist d'ell mateix. Està ben escrit i ben estructurat, però segueix mancant-m'hi alguna cosa...

Paral·lelisme amb el camí de la seva vida. Ben escrit però previsible i poc original.
L'últim bus va sense accent.Un altre rere! Aquesta paraula em persegueix...
318 paraules, t'has passat! i no trobo el petó per enlloc! Hi és i no la veig?


angie:

El primer paràgraf m'ha entusiasmat bastant, per com està escrit i per que un tema força cops vist i tractat està formalitzat amb certa frescor, a partir del moment en que dius: aquell matí va
canviar tot, per mi el repte canvia i segueix una via fàcil per resoldre un plantejament difícil.

Sor Pilar! Em sona...
Ben escrit, les escenes molt ben il·lustrades. L'últim paràgraf a mi sí que em convenç, i molt. Abraça el pecat, que ara és plaer, amb llibertat i fermesa. Ja no s'ha d'amagar. Impregna l'uniforme d'escolana de la seva olor a dona.
Correccions:"Envejava aquell entusiasme, doncs ella era incapaç de somriure". El doncs en aquesta frase és incorrecte. El pots substituir per: ja que, puix que, perquè,...; El femení també és autòmat; Davantal.
297 paraules


Jeremies Soler:

Molt bo també, tot el plantejament d'un mestre que tipifica els nens i els converteix en el que ell vol potser sense adonar-se'n, la idea dels cartrons que respiren i el final quasi bé genial.

Com sempre, correcte i una bona història. Rebusco algun aspecte que no m'acabi d'agradar i no trobo res!
300 paraules



foster:

Un altre repte molt ben escrit, encara que jo, potser per l'hora que és, m'hi he embolicat una mica. Moltes coses en poques paraules? Moltes idees en poc espai? Crec que simplificat hauria guanyat una mica, ja que no es pot fer més llarg per al mateix repte, encara que m'ha agradat força, sobretot després d'una segona lectura.

Jo haig de criticar el mestre foster? Mare meva i ara què dic! Papa poooor!
M'ha passat com en Biel, he gaudit de tot el seu significat en la segona lectura. És un bon repte que pots explotar.
300 paraules

Mandalf:

Molt tendre, enriquidor en quant a vocabulari i ambientació. Li manca l'efecte repte de ser colpidor o que cridi l'atenció, però el cert és que fa mantenir un somriure a la boca tota l'estona i el final permet crear-se una imatge clara del tipus d'escola del que parles.

Una maleta de fusta! Història descriptiva, que s'assaboreix amb calma, com si ens l'expliquessis a la vora del foc. Ric en vocabulari.
Correccions: comencen, el llapis.
300 paraules


Carme Cabús:

Impecable en quant a estil i vocabulari, amb records històrics i detalls entrenyables (canviar estampes de la comunió, jo canviva cromos de la lliga de futbol) el repte perd força al ser, al
meu gust, excessivament espès, massa ple de d'una descripció acurada però que embafa.

300 paraules ben enfilades. Ha estat un plaer llegir aquest repte. Adjectivació deliciosa. M'ha agradat que la paraula hipotenusa l'hagis insertat fugint del context de l'escola "El dibuix de la barana semblava la hipotenusa d'un triangle."



Buf! I ara què fem? Hi ha hagut força discrepància i entre els dos tenim un fotimer de finalistes. Hem hagut d'utilitzar el sistema de notes de la vella escola. Ens hem reunit en claustre tota la nit i fins ara no hi ha hagut fumata blanca.
Els finalistes d'en Biel són, per ordre: Jeremies Soler, Xavier valeri, foster-Mandalf (de la maneta).
I els finalistes de la cançó, per ordre: Filalici-Jeremies, foster-Carme Cabús, Afrika-angie.

I la matrícula d'honor és per....

en Jeremies!

Enhorabona! Una corona!

I les orelles de burro per...
ningú, ningú.

Apa, bona nit!

Biel i cançó esgotats