VEREDICTE DEL REPTE 106

Ja sé que només hi ha 5 reptes i tots es mereixen guanyar, cada un per un motiu. Però, com tots els premis, aquest també és subjectiu.

De moment, passo a comentar repte per repte. Un saber del primer tast d'aquestes obres com joies precioses.

El cul de la brasilera. Xavier Valeri
Xavier, ets un enlluernador. Darrerament has agafat la via de l'erotisme i la domines amb fermesa. M'encanta conèixer-te en aquesta faceta, en la que també ets ric i viu, i, com sempre, traspassat de tendresa.
El teu és un bon relat, amb una bona sorpresa, però que al final ens deixa desinflats i perduts en la buidor i la solitud del nostre desig, com si ens haguéssim donat una patacada.
Genial tot el primer paràgraf. Genial tota la frase on apareix la comparació "com l'ocell de la colobra".

Carminha. Foster
Foster, has fet un text d'una maduresa que m'ha sobtat. Descrius increïblement aquesta llunyania i buidor, com si un es sentís absent de la vida, malgrat que es desenvolupi cridanera i plena de pampallugues al nostre voltant. Has sabut situar bé aquest estat d'ànim, ja que tot l'entorn respira. I després, apareix el miracle. Una vareta màgica d'algú que ens tria i ens dóna altre cop consciència de qui som, del nostre sentit i valor. Ha expliques de manera clara i contundent. Bé per a tu!

La visita. Filalici
Ben lligat, ben escrit, al final amb un gir que ens sorprèn per la peculiar interpretació de l'avi.. Imaginatiu i amb desig de mostrar-nos l'altra banda de la festa grossa i de l'ornamentació. Ens situes en un lloc on les llums del Carnaval ja són apagades, malgrat que es repeteixi sempre igual a si mateix: som nosaltres els que, en el cicle de la vida i la festa, ens transformem.

Comença el Carnaval. Jeremias Soler
Caram, Jeremias, quina interpretació del carnaval! Un devessall d'imatges extremes, de moment descriptives, però amb una trampa sota els peus que al final s'obre i on ens fas caure. No es pot domesticar allò que de salvatge té la festa, el seu origen, arrelat en la mateixa natura. M'ha agradat molt aquesta interpretació en el teu relat, tan ben escrit, tan ben portat. Sens dubte, una obra d'impacte.

Ella. catpuig
Bé, catpuig. La idea del teu relat és absolutament genial. Ens fas fer un gir cap a un extrem que ens centra de cop en un nou coneixement: què és la màscara, al capdavall? Un tema psicològic interessant i universal tractat amb intel·ligència i maduresa.
Sempre em trec el barret davant teu, noia. Tens un sentit innat d'on són els nusos de tensió i drama i ens hi condueixes amb fermesa. Ets una seductora nata. Felicitats!

I bé, ara reprenc el tema de la subjectivitat i faré unes petites disquisicions més.

Faria guanyar el Xavier Valeri per la seva llum i color, la seva pirotècnia, la seva capacitat de seduir-me, absoluta sobretot en el primer paràgraf. però després m'has fet desinflar una mica. Una imatge, la darrera, de la que voldria fugir-ne potser perquè m'hi reconec a mi mateixa: les mans del tot buides després d'un estímul colossal.

Faria guanyar el Filalici per l'originalitat del relat, perquè ens explica una història a l'ombra del Carnaval, amb la seva imatge humana fosca, on també es dóna la vellesa, i la traïció, i el total desencís.

Faria guanyar en Jeremias per l'escenari, per les imatges impactants i crítiques, per la faula aïllada de l'estereotip absolut i la contraposició amb domesticació i energia viva, no subjecta a cap domini.

Faria guanyar la catpuig per descobrir-nos coses de nosaltres mateixos amb el seu relat, que fa preguntar-nos allà on amaguem la nostra pròpia màscara, lluny d'on sens pugui reconèixer.

Però finalment faig guanyador a en foster perquè explica la història que potser més parteix de mi mateixa, o aquella que, almenys, triaria per a mi: aquest desencís del qual parteix el personatge i l'atzar que el retorna la vida, que el sacseja i retorna, en un instant, del no-res al rebombori de la festa i l'alegria.

Així doncs, EL GUANYADOR DEL REPTE 106 ÉS EN FOSTER. Amics, moltes gràcies per participar-hi, i per molts anys, guanyador.

I ara, foster, dóna'ns les pautes del nou repte perquè tots plegats tornem a fabular i crear.

Petons per tots.