REPTE CIV, VEREDICTE!

Com diuen a Eurovisió (un dels meus plaers culpables) Good night everybody. You've got a Great Show here tonight! Here are the results of the pivotian jury...


Com mosques (Biel Martí)

Un relat tan ben escrit com un s'espera de tu. M'agrada, especialment, l'escena on el metge, desesperat, reconeix la seva impotència. Tot i que no veig un home en aquestes circumstàncies utilitzant la paraula "hecatombe"... Tampoc m'ha convençut del tot la darrera frase. Què fa que en aquell moment es vegi que al noi li queden set dies que no tingués 10 minuts abans?

El desastre de Cuba (Xavier Valeri)

T'ho he posat de fàbula a tu, eh? Que ets el mestre del relat històric a RC! M'agrada la manera que tens d'explicar el desastre de Cuba a través de la història particular de dos veterans de guerra. La cosa, però, em trontolla en aquestes tres frases "Caigué pres dels rebels que em donaren martiri d'infern . Fart de viure vaig escapar. Altre cop a la columna vaig entrar en foc cada dia." La primera no me la crec, la segona no l'entenc i la tercera crec que és errònia ("entrar en foc"? entrar en batalla, no?). No puc estar-ne segur, però em sona estranya.

L'últim cafè (Espiadimonis)

Ostres! Tu no ho saps però escollir el tema de les Torres t'ha fet guanyar un pou de punts. El tema em va colpir molt profundament i crec que el teu relat el recrea prou bé. Hi ha alguns detallets (l'utilització de la paraula "hecatombe" la trobo molt forçada, allò de la brisa sonora tampoc m'acaba d'agradar...). El recurs de les parets esquerdant-se, tot i que no s'ajusta al que va passar de veritat, em sembla intel·ligent. Un molt bon repte, al meu entendre.

La fi del meu món (Sol_ixent)

M'estranya, d'entrada, que el títol sigui en primera persona i el relat en tercera... També tens alguns problemes amb els temps verbals ("en aquell moment pensava" i dues línees més avall "Observa a l'horitzó"). És bonic el to d'esperança amb el que fas acabar el relat, amb aquest plor del nen supervivent...

L'estàtua (Alícia Gataxica)

Un altre tema que m'agrada especialment. Bona descripció de la destrucció de la ciutat i gran recurs (a la Billy Wilder) de fer que el narrador de la història no sobrevisqui als esdeveniments. Alguna falta aquí i allà (abraçadora, en lloc...) i un tema de tall científic: les estàtues com el teu prota em sembla que no van ser devorades per la lava (dubto que en quedés res) sinó que crec que van quedar sepultades per la cendra del volcà.

Naufragi (Xavier Valeri)

D'entrada, un dubte de tall històric: no coneixia aquesta història de l'Argus i buscant per Internet el que he vist és el naufragi d'un vaixell anomenat "La Medusa", els supervivents del qual van ser rescatats per un altre vaixell que sí es deia "Argus". O tu o jo portem els papers mullats (molt adient en un relat sobre un naufragi) o no és la mateixa catàstrofe, malgrat que hi ha força punts en comú...
Sobre el relat en sí, el que més m'agrada és com descrius la situació general a base de petits detalls (mirades, gestos...). Una prosa exquisida i un final, el de la mirada embogida de la noia, senzillament colpidor.


Èxode (Jeremies)

Xaval, tu ets d'aquells que per trobar-los una pega en un relat has de ser Sherlock Holmes."Èxode" està ben escrit, és imaginatiu i sòlid. Però... em falta dramatisme. I això, en un repte sobre grans desastres... em sembla un gran desastre (però, no m'he pogut estar de fer l'acudit). També un però estilístic: "la matussera tecnologia de petroli ens ha portat a la catàstrofe"? Rebuscat, no?


Bhopal continua plorant (angie)

Quan llegeixo els teus reptes és quan més lamento que et dediquis més a la poesia que a la prosa, perquè, en la meva manera de veure (i és una opinió molt personal) ets millor prosista que poeta.
El teu relat em porta, directament, a les pelis americanes de denúncia dels 70. Veig Sidney Lumet o John Frankenheimer dirigint una peli amb la Patty Duffy de protagonista (qualsevol cosa que em remeti al cine tractant-se de mi és positiva, ja t'ho dic ara). A nivell estilístic no t'hi poso cap pega. Gran repte!

Sense títol (Ninona)

És un relat bonic però en el que, francament, m'hi falta història i m'hi sobra moralina. Les bones intencions estan bé, però per a mi cal vestir-les amb alguna cosa (et remeto al repte de l'angie per que vegis a què em refereixo). Tampoc em convenç com has fet servir la paraula hecatombe. Però aplaudeixo la teva manera d'explicar les coses i el domini del llenguatge.

A cals Levitt (Carme Cabús)

Estilísticament impecable (of course) i dramàticament també força aconseguit, amb aquesta mare que mor heroicament per salvar la nena. Potser, i només potser, em trontolla una miqueta el final. Però és per dir alguna cosa negativa...


Gran desastre psicològic (Catpuig)

Bé, la primera que s'agafa el tema des d'una òptica menys ortodoxa... Això et dóna un punt de sortida. El teu repte em sembla sincer i colpidor. Té la pega d'haver de competir contra relats potser no tan emotius però sí amb molta més força, que els ve donada pel tema que expliquen. Has tingut també una altra pega... a aquest jutge, aquesta classe de relats li arriben més quan estan escrits fent servir l'humor enlloc de la sinceritat...

Sóc un desastre (Amerika Knigthley)

Veus? Aquí tens el que demanava. Un relat sobre desastres explicat amb sentit de l'humor. Un altre punt per a tu per haver estat la única. M'ha semblat molt divertit i m'he pixat de riure imaginant-te vestida d'ós Panda (hi ha fotos, Amerika? Pagaré el que sigui!). La pega, pel meu gust, el final, que fa que, fet i fet, ens recordis que no ens has explicat gran cosa.


Bé. Com ja sabeu, de tot el que he dit, en descarteu la meitat perquè en el fons no en tinc ni idea del que parlo i un 50% perquè els que em coneixen ja saben que no se'm pot fer cas... De totes maneres, ara entenc als altres jutges quan es queixen de com de difícil és triar un sol relat. Em pensava que eren tots uns cantamanyanes, però ara veig que no, que el cantamanyanes sóc jo per no haver-los cregut...

En fí, la Final Four la juguen:

Com mosques
L'últim cafè
L'estàtua
Bophal continua plorant


Passen a la final (guanyant els seus partits a la pròrroga i per un miserable punt)


L'últim cafè
L'estàtua


I en una final disputadíssima i resolta amb un triple al darrer segon, s'emporta el repte CIV


L'últim cafè!!!

Felicitats i anem pel següent!