...hauria de ser mengívol, en lloc de menjívol. Un que a la matinada no va massa despert per a escriure...


d.

...període sabàtic reptaire, vaig acceptar la insinuació de Prou bé i m'hi vaig presentar, in extremis, al seu Repte.

El van acompanyar diversos textos, un d'ells el teu relat. Les relaciona humanes ben a rocar, les unions o les sagetes distretes d'un cupidell un xic capriciós, com acostuma a passar... i enmig, la quotidianitat, els viatges en tren, l'època grisa del país. Una aura de melangia emana de cada frase, un ressò de Modiano en petit format (per l'extensió), una aturada en els detalls més normals, que també tenen la seva importància.

Bon text, malgrat que la darrera frase en parèntesi, que serveix per a explicar el motiu que la faci somriure, queda com mig aïllada o fora de lloc en la narració. Potser hauria estat millor encabir-la-hi amb una subordinada? Però no n'entenc tant. És una simple sensació personal i una opinió pròpia.


d.

...els subtemes hi apareixen gràcies a les inquietuds de la veu narradora. Vejam què n'acava sortint...

Enhorabona pel text.


d.

...gràcies a l'atmosfera circular, entre transmigració i reencarnació, o una barreja d'àtoms tot plegat.

Enhorabona pel gran text.


d.

...sigui més realitat que ficció, sobretot per la manera com ens manipulen els de la Telequè o els d'Antenanoséquant, tot posant més pa que formatge al poti-poti que ens ofereixen. Un preu car enmig de la desinformació sobreinformada.

Bona feina, com de costum, pel que he llegit de tu.


d.

Així es titulava el primer senzill de Lax'n'busto amb què començaven la seva aventura musical per terres baixpenedesenques. I aquest relat m'ha fet pensar en aquella cançó que fregava el gore entre disbauxa infantil (el videoclip representava una festa d'aniversari de nens i nenes força terrífics) i simpatia roquera. Hi ha amors que cal devorar abans que ens vingui gana, i tu ho has fet impecablement. Tot i que la nevera, a aquest pas...


d.

...que el teu relat fos seleccionat. Amb un estil suggeridor més que clarament directe, basteixes una història que cal mantenir en secret, inclús a la millor amiga. Vergonyant l'actitud de certs individus, uns espècimens que semblen pastats d'una altra forma a la que hauria de ser la veritable humanitat (aquella que també sembla que ha anat degenerant a marxes forçades).

Bona feina, per descomptat, i gràcies per la felicitació. Ha servit per tornar a llegir el teu text i a gaudir-lo, a pesar de la cruesa.

Tota una prosa poètica, aquest text, una sublim bellesa i una redacció impecable. Només em queda reiterar el que havia comentat en petit comité, i la relectura ajuda a enaltir encara més aquesta abraçada.

Bona feina i bona fortuna!


d.

...ben empescat; l'altra que, gràcies a tant d'amor i altruisme, es desfà després de cada nou detall que se li explica. Tot ben regat per la ironia joangausachsiana... Bona tasca, company!


d.

...de temps. Disculpes.


d.

...una vegada més. Amb un temps tan lent com el que viu el protagonista del teu relats, la resignació, traduïda en temprança de tot plegat, és la mostra més tangible d'aquesta estada a la presó. No ens cal saber res més del reu, i això és un bon senyal.


d.

...aquest Iñaki... Vull dir, Ignasi. Però no per ser del meu arbre genealògic... No patiu, que encara estic quasi pelat com una rata.

Com sempre, bon relat! I millor sentit de l'humor


d.

...periple de la relació amorosa. Un globus que puja i baixa. I allò d'amollar llast sembla tan necessari...

Bon text!


d.

...monterrosonitzat el teu relat en l'altre vessant: I quan es va despertar, el tren encara continuava a l'andana. Seria una bona forma de criticar la realitat ferroviària del nostre territori ;)

Breu homenatge al tan homenatjat microrelat de Monterroso; concís i bo, com ens tens acostumats. Però aquesta vegada la hiperbrevetat hi és prou palesa.


d.

La darrera frase és el colofó per a una història bella i melangiosa. Llisquen les paraules com si anessin d'acord amb la cadència de la locomotora, que alenteix el seu ritme igual que la memòria per recordar millor.

Aquest caire oníric i somniador que sempre tenen els teus relats fan màgia en un tres i no res.

Potser caldria més extensió per seguir abocant anècdotes a aquest tren que, malgrat no ser màgic com el del conte que es recorda, fa camí per unes vies poc convencionals com són la nostàlgia i l'absència.

Bona feina, Magda


d.