| |
|
|
| Massa tard? | |
Un relat de Somriure per sobreviure (30-12-2007) |   Un altre assaig, breu, sobre la mateixa història vella (del relat "el silenci estreny el cor") no gens bella.<br/>
|
|
605 Lectures
| 1 Comentaris
| 0 Vots | No valorat |
 |
vui em retrobo amb un paper. És blanc, llis i llampant. Li tinc respecte. Fa mesos que no m'atreveixo a tacar amb la tinta del bolígraf cap foli, però avui, tinc excusa. Necessito tornar-ho a fer. Avui després de mesos algú m'ha fet somriure.
Estàvem distanciats. Com adormits pel què havíem sentit i pel què havíem de deixar de sentir. El nostre problema era, només, que el qui ho donava tot rebia poc. I les relacions, siguin amistoses o amoroses, així, no poden funcionar.
El problema principal, era jo. I ho he de reconèixer. Jo l'estimava, encara que li ho demostrés poc. Però malgrat tot, ell ho sabia, i anava aguantant.
Passejant hem arribat a vora el riu i asseguts sota les estrelles, feia jocs amb la llengua i hem acabat tornant a caure als mateixos braços de sempre. Elles ens escoltaven riure. Gemecs de riures estranys, com mai abans, havíem fet ressonar en aquell passeig nou del poble. Parlàvem i fins i tot, semblàvem dues persones diferents a les d'abans.
M'ha dit que potser canvio.
Llàstima que, ara, ja sigui massa tard.
|
|
|
|
|
Interrogant
franz appa | 31-12-07 | Valoració: No valorat
| | El títol obre l'interrogant. El text, no, acaba rotundament. Posats a triar, em quedo amb l'interrogant.
M'ha captivat la descripció de la relació, succinta, plena d'elipsis que són com els silencis de la vida real, en què moltes són les coses que passen fora del nostre angle de visió i, tanmateix, són les que descabdellen el fil de la troca.
Salutacions,
franz
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 105 | | Comentaris dels lectors : 197 | | Valoració de l'autor : 8,98 | | El meu únic amor nascut del meu únnic odi. L'he vist massa aviat i tard l'he conegut.
Si... amb aquestes paraules de Shakespeare es podria definir la meva persona. I també l'animal que duc dins.
Apassionada de la cultura catalana, però no menys que de la francesa.
Somiant ser Eddith Piaff... o l'enamorada de Jaques Brel... o companya de Juliette Grèco.
Quelcom extrany que (potser ningú) mai podrà definir. |
|
Interrogant
franz appa | 31-12-07
El títol obre l'interrogant. El text, no, acaba rotundament. Posats a triar, em quedo amb l'interrogant.
M'ha captivat la descripció de la relació, succinta, plena d'elipsis que són com els silen ... |
|
|
|
